ACPV mostra la seua preocupació per la deriva secessionista de l’AVL

ACPV mostra la seua preocupació per la deriva secessionista de l’AVL

La notícia de la publicació per al 2004 del Diccionari Ortogràfic de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua representa un pas més en la maniobra de confusió i allunyament del valencià del conjunt de la llengua catalana. La nostra llengua no necessita precisament de nous diccionaris i noves ortografies sinó d’un impuls decisiu de promoció social i d’un reconeixement explícit des del punt de vista legal -acadèmicament ningú en té dubte- de la unitat de la llengua catalana.Amb les Normes del 32, el valencià ja compta amb una normativa, uns diccionaris i un cos literari reconeguts per totes les universitats del món, i per la majoria social d’aquest país. Voler ara crear un Diccionari Ortogràfic específic del valencià respon únicament a la necessitat de justificar els sous dels acadèmics i a una maniobra de confusió per mantenir obert un conflicte polític que sols beneficia als detractors de la nostra llengua i als objectius secessionistes d’un part de la dreta valenciana. La invenció de pseudo-diccionaris, que destaquen els particularismes dialectals respecte de l’estàndard oficial i reconegut per tothom, no és el que el valencià i els valencianoparlants demanem. Les veritables exigències que fem els parlants i defensors de la nostra llengua són la promoció decidida del valencià i el final d’un conflicte esteril que tant de mal ha fet la nostra llengua. A més, cal recordar que els particularismes del ric lèxic valencià ja estan reconeguts pel diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans.Des d’ACPV veiem amb gran preocupació aquesta deriva secesionista de l’AVL, que fins i tot, porta a declaracions tant estrambòtiques com ara la feta per la presidenta de l’ens acadèmic, Ascensión Figueres, criticant les universitats valencianes per utilitzar la denominació acadèmica de català en referir-se a la llengua dels valencians. Cal recordar que si bé la denominació de valencià perviu popularment des de fa segles a les comarques valencianes, la denominació de català ha estat sempre l’única reconeguda per la romanística internacional i el món acadèmic. I aquest és un fenomen no sols del País Valencià, les denominacions populars mallorquí, menorquí, eivissenc, pagès, alguerès o rossellonés conviuen sense cap problema amb la denominació legal de català en els seus respectius territoris.Davant d’aquesta situació creada per l’AVL, ACPV no pot sinó refermar la seua posició clara en favor de la unitat de la llengua i demanar com ha fet sempre el reconeixement legal de la doble denominació valencià/català per a la nostra llengua.