Entitats valencianes, catalanes, basques i gallegues demanen als partits polítics igualtat lingüística



Les associacions reivindiquen reformes legals per acabar amb la discriminació per motiu de llengua.

Representants de les entitats A MESA POLA NORMALIACIÓN LINGÜÍSTICA (gallec), KONTSEILUA (euskara), ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ, CIEMEN i PLATAFORMA PER LA LLENGUA (català) han exigit als partits polítics, hui a Madrid, que assumisquen compromisos concrets per tal d’acabar amb la discriminació que pateixen les diferents llengues oficials de l’Estat espanyol que no són el castellà.

El 45% dels ciutadans de l’Estat espanyol viuen en territoris amb una llengua pròpia distinta del castellà. “Som milions els qui volem fer-ho amb tota naturalitat, amb total llibertat, en les mateixes condicions que qualsevol ciutadà ho pot fer en castellà, cosa que no és possible actualment”, han declarat.

Davant la convocatòria d’elecciones generals el proper 10N, les organitzacions han presentat el document “Igualtat Lingüística: llibertat, pluralitat i democràcia”, que reivindica com a dret humà el dret dels pobles i les persones a emprar la seua llengua i emplaça els partits polítics a assumir sis principis d’igualtat lingüística.

“Si volem aconseguir la igualtat, la llibertat i la demòcràcia, cal que les llengües pròpies distintes del castellà gaudisquen dels mateixos drets i deures que el castellà. Aquest seria el primer compromís que els partits i el govern que isca de les urnes haurien d’assumir, promoure reformes legals per acabar amb la discriminació lingüística”, han assenyalat.

A més, les entitats que treballen pels drets lingüístics demanen extendre el coneixement generalitzat de les llengües discriminades en les seus respectius territoris; que l’Estat assumisca la seua condició de plurilingüe en la seua legislació i les administracions; la capacitació en llengües pròpies del personal de totes les administracions, inclosa la de Justícia; que es permeta l’ús administratiu de les diferents llengües entre territoris del mateix espai lingüístic; i que s’impulsen reformes estatutàries per a l’oficialitat de les llengües pròpies que encara no són oficials.

“Cal recordar que la imposició que existeix de la llengua espanyola repercuteix, per exemple, en la impossibilitat de fer tràmits obligatoris (impostos, multes, seguretat social…) en una llengua diferent de l’espanyol, i la negació de beques i ajudes amb documents presentats en llengua no espanyola. A més, a hores d’ara, cal canviar la legislació del poder judicial per tal de garantir el dret de tutela judicial efectiva dels i les parlants de les llengües oficials que no són el castellà, com s’ha fet ressò en diverses ocasions el Comité de Ministres del Consell d’Europa ”, han afegit els compareixents.

Les organitzacions han anunciat que enviaran una còpia del document, que ha estat consensuat també amb altres tres entitats – NOGARA (aragonés), INICIATIVA POL ASTURIANU (asturià) i ÒMNIUM (català) – als partits polítics per a que es posicionen davant aquestos compromisos.

A més, una vegada es constituisca el Congrés dels Diputats, demanaran una reunió amb el o la nova presidenta de la cambra per a explicar-li la proposta. “El Congrés i el Govern que sorgeisquen dels comicis del 10 de novembre seran determinants per garantir a tota la ciutadania el dret a viure en la llengua pròpia del seu territori” han insistit els representats de les diferents entitats.

Per últim, també han presentat la pàgina web on es troba el manifest i han anunciat que iniciaran una campanya de recollida d’adhesions.


Amb la col·laboració de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport.
Generalitat Valenciana

Conselleria d'Educació Conselleria d'Educació