Joan Francesc Mira reivindica la figura de Sant Vicent Ferrer pel VI centenari de la seua mort



L’escriptor i antropòleg Joan Francesc Mira, president d’Acció Cultural del País Valencià, va reivindicar ahir la figura extraordinària i excepcional de Sant Vicent Ferrer, en una brillant conferència impartida a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València, amb la qual va posar punt final als actes de commemoració del sisè centenari de la mort del predicador valencià.

Per a Mira, autor entre moltes altres obres de Sant Vicent Ferrer: Vida i llegenda d’un predicador, el dominic, nascut al carrer del Mar de València el 1350, representa millor que ningú l’època convulsa que li va tocar viure, en les darreries del segle XIV, una època que precedeix a les grans pestes i el cisma d’Occident. «Predicava la fi del món des del temor a Déu, no des de l’amor, i la conversió, el canvi de vida, abans que arribara l’hora del judici. I la gent el creia», va assegurar Mira. «Estava convençut que complia amb una missió i per això va renunciar a tots els càrrecs a la cort pontifícia d’Avinyó i durant 20 anys va recórrer Europa predicant en la seua llengua materna».

Per al professor, el sant patró del País Valencià entra dins d’una categoria especial de sants, al mateix nivell que Sant Francesc d’Assís o Santa Caterina de Siena. «Si l’Església demana un miracle per declarar algú beat i dos per a fer-lo sant, a Sant Vicent Ferrer, la comissió que va recórrer Europa després de la seua mort, buscant testimonis per a la seua canonització, sent papa Calixt III, li va reconéixer fins a 873 miracles. I en això només el supera la Verge», va explicar divertit el president d’Acció Cultural del País Valencià.

Pel que fa al do de llengües que se li atribueix al dominic i taumaturg, de qui es diu que predicava en valencià i tots l’entenien, Mira va incidir en diversos factors que ajudarien a explicar-ho. D’una banda, que fera els seus sermons principalment en terres de llengua romànica, en un moment on les diferències entre els parlars no eren tan acusats com ara. D’altra, el fet que la gent no tenia el sentit de la correcció lingüística que tenim ara. I per últim, la gran expressivitat gestual del valencià. «Això ha servit perquè ara els rectors parlen valencià un dia i castellà la resta de l’any. I alguns ni això», va ironitzar.

Per a Mira «no hem sigut capaços d’assumir la imatge històrica del sant, desaprofitada tant per la visió patriòtica i regional, que l’ha reduït a un predicador graciós, amablement miraculós, divertit, histriònic i grotesc, i per damunt de tot valencià, com per la visió més intel·lectual, laica i crítica del seu simbolisme. Ni una ni l’altra ens serveixen per a abastar la seua complexitat, enormitat, riquesa i excepcionalitat».

En aquest sentit, l’erudit valencià es va mostrar profundament decebut davant «l’absència d’actes sòlids i importants» per part de les autoritats, tant la Generalitat com, especialment, l’ajuntament de València, a l’hora de celebrar l’any vicentí. «És una mostra més de la falta de prendre’ns seriosament a nosaltres mateixos, una mostra més, ja no de l’autoodi de què parlava Josep Vicent Marqués, sinó d’autoignorància i alienació», va lamentar.

Joan Francesc Mira va estar acompanyat durant la seua intervenció pel president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ramon Ferrer, que es va encarregar de presentar-lo i lloar la seua dilatada trajectòria, mereixedora de nombrosos premis. Durant tot l’any, Acció Cultural del País Valencià ha col·laborat estretament amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en la commemoració de l’any de Sant Vicent, tant editant materials didàctics com impulsant i organitzant xarrades i exposicions al llarg i ample del territori.


Etiquetes: Acadèmia Valenciana de la Llengua Any Sant Vicent Ferrer Joan F. Mira

Amb la col·laboració de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport.
Generalitat Valenciana

Conselleria d'Educació Conselleria d'Educació