![]() |
|||
![]() |
|||

|
|
Propostes d'ACPV per a la reforma de l'Estatut La Junta Directiva d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV), amb l'assessorament de la Junta Consultiva (formada per Andreu Alfaro, Maria Beneyto, Germà Colon, Emili Rodríguez, Matilde Salvador, Bernat Sòria, Àngel Alonso, Xavier Mariscal, Joan Genovés, Pedro Ruiz Torres, Antoni Miró, Vicent Torrent, Isabel-Clara Simó, Carles Solà, Vicent Sanchis, Alfons López Tena, Enric Solà, Antoni Pérez Gil i Jaume Pérez Muntaner), davant l'anunciada reforma de l'Estatut d'Autonomia valencià, vol fer públiques les següents propostes per a la reforma de l'Estatut: 1.- Recursos econòmics i competències La balança fiscal del País Valencià és negativa: paguem a l'estat més del que aquest ens torna. Per a millorar el nivell de benestar social dels valencians, la competitivitat de la nostra economia i el desenvolupament i ampliació de l'actual sostre competencial, l'Estatut d'Autonomia hauria de deixar clar que, al territori valencià, la facultat de dictar lleis tributàries i fiscals i de recaptar imposts, taxes i exaccions tributàries hauria de ser competència de la Generalitat i que també aquesta pot exercir totes aquelles competències que no siguen exclusives de l'Estat. Proposem doncs que dels impostos recaptats, la Generalitat pague a l'Estat espanyol una quantitat alçada, que hauria de ser equivalent al preu dels serveis i inversions que l'Estat aplique al País Valencià, més la quota corresponent a la solidaritat interterritorial. La suma d'aquest pagament anual no hauria de poswe modificar-se sense l'acord entre la Generalitat i l'Estat. 2.- El nostre dret civil El País Valencià continua sotmès a un dret civil aliè, mentre que Aragó, Catalunya i les Illes Balears van recuperar el dret civil propi després dels Decrets de Nova Planta. És per això que l'Estatut hauria de deixar palès que, en consonància amb la nostra tradició històrica, la Generalitat valenciana ha d'ostentar la competència exclusiva per recuperar el seu propi dret civil, tot adaptant-lo als temps actuals. 3.- Llengua pròpia: denominació i ús L'Estatut d'Autonomia hauria de recollir la denominació de la llengua pròpia tal i com la recullen els Estatuts redactats per la Universitat, en el sentit d'admetre com a denominacions de la llengua pròpia del País Valencià tant l'acadèmica, "llengua catalana", com la popular, "valencià", en correspondència al reconeixement que el Tribunal Constitucional (sentència 75/1997, de 21 d'abril) i el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (sentències 330/2004, 393/2004, 518/2004 i 677/2004) han fet de l'autoritat acadèmica. L'Estatut també hauria de recollir el catàleg mínim de drets lingüístics dels ciutadans valencians, particularment, el dret que aquests tenen de conèixer i usar les dues llengües oficials del País Valencià, i el deure de conèixer-les. 4.- Denominació de la Comunitat Autònoma Els valencians som alguna cosa més que la simple entitat administrativa que representa la denominació "Comunitat Valenciana". El nom "País Valencià" no sols ens afirma en la nostra personalitat i sobirania sinó que, com fins i tot l'actual Estatut d'Autonomia reconeix en el seu Preàmbul, expressa la "concepció moderna" dels valencians en tant que poble. És per això que l'Estatut hauria de reconèixer tant la denominació tradicional de "Regne de València" com la popular i moderna de "País Valencià". 5.- Símbols El Penó de la Conquesta és la primera senyera del nostre poble (1238), la de Jaume I, la de l'escut de la Generalitat amb les quatre barres que comparteixen la majoria de municipis valencians. D'acord amb aquesta realitat històrica, l'Estatut hauria de reconèixer la senyera històrica de les quatre barres amb el rang i el reconeixement que es mereix. 6.- Representació En benefici de la màxima representació democràtica, la barrera electoral hauria d'estar fixada en el 3% dels vots emesos al conjunt del País Valencià, com és norma general en tot l'estat. |
|||