Editorial de La Veu del País Valencià

Al nostre País Valencià les coses estan canviant. És cert, i per molt que no estiguem d’acord en segons quines coses, la nostra terra emet una essència nova que ens està ajudant a oblidar els terribles anys de govern del PP valencià. Aquest 25 d’abril ha de tenir un significat nou per a la societat valenciana, perquè el darrer cap de setmana va ser capaç d’eixir sense pors ni complexos a manifestar-se  per la seua llengua, la seua cultura i les seues ganes de recuperar el país. Hem de poder percebre que el País Valencià desprèn una flaire diferent. Una articulació vertebrada des de les trobades d’escoles en valencià al sud i centre del país, i enlairada amb orgull al bell mig de la plaça de bous del cap i casal, des d’on es va produir un crit unànime per reclamar els nostres drets com a valencians i començar a construir un projecte de país que siga capaç de decidir per ell mateix i mirar al futur, per fi, amb una il·lusió renovada.

Fa goig veure el nostre país amb tanta força. I és que, només cal mirar amb una mica de perspectiva per a notar el canvi de què tant s’ha parlat i que sembla que pausadament arriba. Per això hem de creure’ns que el que aquest cap de setmana ha passat no és un fet casual, sinó un apoderament real de la societat valenciana que feia temps que no lluïa amb tanta joia els seus símbols. Una agenda atapeïda d’actes que feien impossible a molts ciutadans acudir a tot el que es proposava. Trobades des de Guardamar del Segura (el Baix Segura) fins al Port de Sagunt (el Camp de Morvedre) que defensen com sempre una educació pública de qualitat i en valencià, manifestació al cap i casal per recordar que el 25 d’abril del 1707 ens arravataren i cremaren la nostra condició de poble, i com a guinda, el gran concert de la Festa per la Cultura que ACPV ha organitzat amb tant d’èxit. Un reguitzell d’expressions populars que hem de saber fer servir per a continuar avançant en aquest camí de recuperació que els nostre assetjat país necessita. Seríem molt ingenus si deixàrem passar  l’oportunitat aquesta de nou.

El 25 d’abril d’enguany ha de servir com a punt d’inflexió per a la creació d’un nou escenari on la societat civil valenciana hi ha de jugar un paper fonamental. És extremadament positiu que el president de la Generalitat Valenciana visitara, per primera vegada, una Trobada d’Escoles en valencià, perquè és una excel·lent forma de fer-los veure que en aquesta responsabilitat que el 24 de maig els va atorgar la societat valenciana, tenen un aliat infalible. Ens veiem obligats a demanar al nou Govern valencià que compte amb el poble per a dur endavant una tasca que tothom sabem que no és gens fàcil, que és dura, que desgastarà molt i que segurament comportarà decisions difícils d’entendre i acceptar per a molts. No obstant això, aquest cap de setmana ha de quedar gravat a foc en l’imaginari col·lectiu com a referència del país que volem, de la societat que volem construir. El poble valencià va parlar al llarg de tot el nostre territori, amb valentia, per manifestar que hem donat un pas endavant i que la reconstrucció del nostre país és ja imparable.

El 25 d’abril del 1707 ens humiliaren com a poble, ens desferen, ens assassinaren… El 25 d’abril del 2016 continuem amb la lluita, perquè no torne a passar…