JOVES D'ACCIÓ
PROJECTE EUROPEU CULTURE IN ACTION

 
     
   
     
 

PRESENTACIÓ ERASMUS +

Erasmus+ és el programa de la Unió Europea en l'àmbit de l'educació, la formació, la joventut i l'esport.

Comprèn el període 2014-2020, obrint noves perspectives per al disseny de la mobilitat, així com per a la cooperació educativa europea i internacional.

El capítol de joventut del programa Erasmus+ brinda suport a tots els joves en el camp de l'educació no formal i informal. Els joves han d'adquirir habilitats essencials per al seu desenvolupament personal i professional a través del programa. Els joves europeus formen una part activa en la participació del futur de la UE.

Aquests són els objectius que el programa persegueix en l'àmbit de la joventut:

- Millorar el nivell de competències i de capacitats bàsiques dels joves.
- Promoure la seua participació en la vida democràtica d'Europa i en el mercat de treball.
- Promoure la ciutadania activa, el diàleg intercultural i la integració social.
- Reforçar vincles entre l'àmbit de la joventut i el mercat de treball.
- Promoure millores en la qualitat del treball, mitjançant una major cooperació entre les organitzacions en l'àmbit de la joventut i altres parts interessades.
- Complementar les reformes de les polítiques en les esferes local, regional i nacional.
- Recolzar el desenvolupament d'una política de joventut basada en el coneixement i l'experiència.
- El reconeixement de l'aprenentatge no formal i informal.
- Potenciar la dimensió internacional de les activitats juvenils.
- Potenciar el paper dels treballadors i les organitzacions en l'àmbit de la joventut com a estructures de suport per als joves.

Presentació de l’Acció clau 3- Suport a les reformes de les polítiques- Diàleg estructurat

És el nom que s'utilitza per a definir els debats entre els joves i els responsables de la presa de decisions en l'àmbit de la joventut, amb la finalitat d'obtenir resultats útils en la construcció de polítiques.

Les activitats que recolza aquesta acció promouen la participació activa de la joventut en la vida democràtica europea i la seua interacció amb els responsables de la presa de decisions.

 
             
       
             
 

CULTURA EN ACCIÓ

ELS JOVES I LA CULTURA

11, 12 i 13 febrer 2016
Octubre CCC

CULTURE IN ACTION:
A EUROPEAN YOUTH PROJECT OF CULTURAL ENTREPRENEURSHIP

Programa

Tríptic de les jornades

 

JOVES EN ACCIÓ

ELS JOVES I LA CULTURA

10, 11 i 12 març 2016
Octubre CCC

CULTURE IN ACTION:
A EUROPEAN YOUTH PROJECT OF CULTURAL ENTREPRENEURSHIP

Programa

Tríptic de les jornades

 

FUTUR EN ACCIÓ

JOVES, ACTIVISME, COMUNICACIÓ I XARXES
24, 25 i 26 novembre 2016 Octubre CCC

CULTURE IN ACTION:
A EUROPEAN YOUTH PROJECT OF CULTURAL ENTREPRENEURSHIP

Programa

Tríptic de les jornades

 
             
 

Els dies 11, 12 i 13 de febrer van tenir lloc a València, a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, les jornades “Cultura en Acció” organitzades per Joves d’Acció, amb l’objectiu d’oferir un punt d’encontre d’experiències en l’àmbit de la cultura al nostre país per tal de mostrar la feina dels joves que s’impliquen en la cultura, i valorar el seu treball i donar-li projecció. Perquè és moment de proposar en positiu, de construir i d’apostar pels joves valencians, una generació formada, amb capacitat, en la que destaquen músics, creadors, activistes culturals, productors, organitzadors de festivals, dissenyadors àudiovisuals...

Un segon objectiu de les jornades era crear un espai de debat entre els agents culturals, polítics i institucionals, on pugueren escoltar-se, compartir inquietuds, debatre criteris per a la política cultural i el suport a la creació i particularment a la realitzada pels joves. I així vam poder comptar amb la participació de membres de les organitzacions polítiques juvenils, de diputats i regidors.

Aquest diàleg, organitzat temàticament en diferents sessions de treball, comptà amb dinàmiques de grup destinades a detectar les fortaleses i febleses de les iniciatives existents, de la cultura feta per joves ara i ací, i sobretot a identificar els criteris i les mesures necessàries per a enfortir la implicació dels joves en la cultura, en tots els sentits, i les accions que amb aquest objectiu haurien d’emprendre administració, associacionisme i creadors.

En totes les sessions (vegeu programa adjunt) la participació va ser molt alta, superant les millors expectatives (de fet per a l’acte d’obertura vam haver de canviar la sala inicialment prevista i ocupar el hall de l’Octubre, pel nombre de joves que s’hi van inscriure).

Però més enllà de la valoració purament quantitativament, el més important fou la bona marxa de les jornades i el bon nivell del debat, degut tant gràcies a la implicació i preparació dels ponents i moderadors, com del públic participant, molts d’ells també creadors, productors, activistes, membres d’associacions d’estudiants i polítiques, de Joves d’ACPV i, en general, joves formats, amb iniciativa i amb implicació en la cultura i amb la cultura.
Les jornades permeten parlar de dues conclusions. La primera és, sens dubte, la necessitat que les noves institucions valencianes donen suport als joves que s’impliquen en la cultura, però sense paternalismes ni improvisacions, perquè es nota a faltar d’una banda diàleg i de l’altra un projecte articulat, coparticipat i pensat a mitjà termini.

La segona, és la decisió de Joves d’Acció de continuar el treball ara començat amb noves iniciatives en aquesta mateixa línea, perquè el canvi exigeix una nova manera de treballar que done veu i visibilitat als nostres joves, i aquesta nova manera de treballar troba complicitats i resposta, com demostra l’èxit de les jornades.

 

El dijous 10 de març, divendres 11 i dissabte 12 van tenir lloc les jornades “Els joves i la cultura” com a punt d’encontre d’experiències impulsades per joves valencians en l’àmbit de la cultura, amb l’objectiu de mostrar alguns exemples de la capacitat de creació dels nostres joves i de la seua capacitat de treball malgrat el context de crisi i manca d’ajudes.

Les jornades facilitaren també un espai de debat dels joves creadors i agents culturals amb representats polítics i institucionals, per abordar conjuntament la diagnosi de la situació i sobretot les possibles propostes per recolzar una realitat que ja existeix però que no rep ni la suficient atenció ni el suficient suport.

Les jornades es dividiren en quatre sessions. En la primera, s’abordà un debat amb representants polítics i institucions juvenils sobre si les polítiques culturals per a joves, impulsades des de les administracions, han de comptar els joves com a simples usuaris passius o, contràriament, com agents actius, la qual cosa significaria establir canals de diàleg amb els joves amb inquietuds, oferir vies de participació a l’hora del disseny dels eixos estratègics però també de les programacions culturals, i prestar una atenció a la realitat més actual de la creació jove. Tot això significaria un canvi radical en el funcionament de les administracions.

La segona sessió tractà de la gestió comunitària de la cultura a partir d’un exemple particular, com a model a explorar que aposta per la cessió d’espais a l’associacionisme, perquè l’alternativa a una administració burocratitzada, lenta, cara i allunyada de la vitalitat de la creació jove no és la privatització ni l’enfocament economicista, sinó la complicitat amb els sectors socials més actius, organitzats i amb capacitat d’actuar com agents culturals i socials. Novament, una via habitual a Europa que cal analitzar i estudiar les seues possibilitats al nostre país.

La tercera sessió posà sobre la taula la qüestió de si es pot viure de la cultura. Però és evident que la creació ha de permetre, simplement, unes condicions de treball dignes. I això sovint parteix de la necessitat de la valoració del que implica la creació i, en general, el treball cultural, tant per part de les administracions com fins i tot per sectors socials que es proclamen partidaris de la cultura. Cal, doncs, garantir aquestes condicions mínimes, perquè sense elles el sector no tindrà viabilitat, estabilitat ni futur, a més que estarem acceptant per activa o per passiva polítiques antisocials que no acceptarien en d’altres sectors (com la sanitat o l’educació, per exemple).

Finalment, la quarta sessió consistí en un taller participatiu, amb el que vam cloure les jornades.

 

El dijous 24, divendres 25 i dissabte 26 de novembre van tenir lloc les jornades “Joves, activisme, comunicació i xarxes”, que pretenien ser un punt d’encontre d’experiències en l’àmbit de la cultura al nostre país per tal mostrar la feina dels joves que s’impliquen en la cultura. Així com la creació d’un espai de debat entre els agents culturals, polítics i institucionals. 

Internet i les xarxes impliquen una oportunitat i un repte per als moviments socials, perquè d’una banda ofereixen canals de comunicació alternatius, però, d’una altra, individualitzen i creen el miratge de confondre el món digital amb el real.

La política institucional sovint ha significat distanciament de la realitat del carrer. Però els darrers anys han emergit nous actors polítics amb la voluntat de connectar amb l’activisme social i de crear ponts de diàleg.