...qui s’hi encomani viurà / sempre sota una altre llum / entre l’ordre l’aventura...
Ordre i aventura: la vida segons David Carabén, un artista que, sense abdicar de la seva vocació d’antiheroi romàntic, es descobreix més poeta i menys narrador al que, des de final de març, és el cinquè àlbum deMishima, titulat precisament Ordre i Aventura.
Primer l’ordre o, millor dit, el desordre que suposa tornar-se a posar sota la tutela de Paco Loco als estudis que han fet de El Puerto de Santa María el veritable sancta sanctorum de l’indie ibèric. I desprès, l’aventura: una aventura que ho és en el pla musical, amb la banda investigant nous mètodes de composició, arranjament i producció, i també en el literari, amb les estampes quotidianes cedint el seu lloc als pensaments, a reflexions interiors i a certa nostàlgia d’un futur que, potser, no és més que un passat somiat.
I el passat diu que a Mishima li va costar molt poc marcar el seu territori: pop elegant, paraula precisa i una veu profunda i personal que, al seu debut, Lipstick Traces (00), va deixar rastre i no només de carmí. No debades, després de la publicació de The Fall Of Public Man (03), Mishima van ser comparats amb The Magnètic Fields, The Divine Comedy i Arab Strap per la premsa especialitzada. Amb el seu tercer llarg,Trucar a casa. Recollir les fotos. Pagar la multa (05), el grup va fer un veritable salt qualitatiu, gràcies a un disc íntegrament en català amb el que van aconseguir trobar el seu ideari estilístic i construir un mosaic de petites coses que, dolçament i màgica, prenien sentit... I fou al magnífic Set tota la vida (07), un dels millors àlbums estatals de la dècada segons la revista Rockdelux, quan els petits detalls van deixar pas a grans temes com l’amor, el desig i la bellesa efímera. A mig camí entre l’efervescència pop i la cançó d’autor, Mishima s’encaminaven cap a una maduresa que ara esclata en versos com els d’ “Una part de tu”, en melodies com la de “Tot torna a començar” i en cançons rodones com “Deixa’m creure”.
Amb Alfons Serra (Nisei) i Xavi Caparrós (Linn Youki) cobrint en directe les baixes d’Oscar D’Aniello (bateria) i Dani Acedo (baix), respectivament, Mishima tornen a ser –només per tu- guspira, estel i carícia.
