Seguint la dinàmica de les grans veus europees, caracteritzada per la versatilitat dels cantautors a l’hora d’aproximar-se a un o altre estil o concepte, Roger Mas tomba novament cantonada per agafar un altre carrer. Un gir que busca la frescor de les seves primeres obres, amb lletres més senzilles i properes, petites històries amarades de poesia.
Si amb Mística domèstica, el seu cinquè disc, ens oferí cançons pròpies i producció aliena i després a Les cançons tel·lúriques poemes musicats de Verdaguer i músiques tradicionals però amb producció totalment pròpia, ara, des de La casa d’enlloc ens regala cançons pròpies amb producció pròpia.
L’inici del disc conté també un petit homenatge als referents dels seus primers treballs (Sisa, Riba, Laguarda, Ia & Batista, etc.) i pica l’ullet als cantautors de la Nova Cançó. Un treball per depurar el seu estil i fer-lo més definit, per deixar més clar musicalment i a nivell de lletres qui és el cantautor Roger Mas.
Com ens diu ell mateix: “...és per tot això que en aquest disc nou, i fins i tot en el seu disseny de carpeta, reverberen ecos de tots els altres discos meus, detalls pensats també per al meu públic que coneix tots els altres treballs. Volia fer el disc definitiu, el que deixés ben clar qui sóc artísticament".
La seua música està inspirada en tres pilars: les músiques modernes, la d’arrel i els sons ancestrals del món. En les seues lletres mescla la llengua del carrer, la literària i els parlars que es van perdent.
Se l’ha considerat “la veu més bonica que ha donat mai la cançó catalana” (Mingus B. Formentor, La Vanguardia) i en els últims temps ha actuat en països com França, Cuba, Itàlia o Brasil.
