Vila-real. Sala Gossip. Polígon de la Rosaleda s/n
PREU:
Entrada lliure
MAZONI
Mazoni és el projecte musical de l’empordanès Jaume Pla. Va fundar el seu primer grup als 13 anys i va anar acumulant projectes fins erigir-se en líder dels seminals Holland Park.
Després d'un any viatjant per Europa, va abandonar la banda per centrar-se en Mazoni, el projecte amb què ha trobat la seva veu personal i també el reconeixement del públic. Ho ha confirmat amb discos com el recent Eufòria 5 – Esperança 0 i també amb actuacions als festivals més prestigiosos, des de Primavera Sound, BAM, PopArb i Altaveu fins al texà South By Southwest. A més, Jaume Pla ha protagonitzat aventures com una gira de 31 dies consecutius, projectes com la Banda dels Lladres (amb Pau Riba) o Mazoni i les Mazoni (amb Helena Miquel, Bikimel i Gemma Solés) i també les cançons de Paracetamol Music.
Aquest projecte musical va nàixer l'estiu de 2004 per les festes de Sant Joan en Betxí, quan Diego, Tòfol i Xavi estaven de festa pels carrers d'aquest poble. De sobte va eixir la idea de muntar un grupet de rock. Davant la necessitat d'un quart membre, aquests li van proposar a Pere (Laret) formar part de la banda. La formació ja estava muntada amb Laret i Tòfol a les guitarres, Diego al baix i Xavi a la bateria. Pel mes de setembre del mateix any, la penya Nino, que s'havien assabentat de l'existència del grupet els van oferir tocar en el concert que estaven muntant. Davant la falta d'un nom per al grup, la penya els va batejar amb ALMORRANES GARRAPINYAES, nom que va fer molta gràcia al grup i a tota la gent del poble.
Després d'aquell concert, on els veïns de Betxí van gaudir d'aquella actuació, i d'alguns assajos, va sorgir la necessitat de trobar un bon cantant. Van contactar amb Juan Manyà, d'Artana, el qual va venir a algun assaig però no va poder continuar amb el grup per motius personals, però sense mals rotllos. El grup veia que li faltava algun ingredient de la terra per als seus projectes de cançons. Eixe instrument era la dolçaina, i quin millor dolçainer que Lluis Chesa, un amic de Xavi de Vila-real que es van coneixer a la manifestació del 25 d'Abril de València, Xavi tocant el tabal i Lluis la dolçaina. Al poc de temps va quedar solucionat el tema de la veu amb la incorporació d'un jove de Vila-real, el Pinya, que amb una veu agressiva i potent quadrava amb l'esperit del grup. Al veure que a les guitarres feia falta alguna cosa, ja que volien traure un so més complet i contundent, va aparèixer Alberto Villalba, un vell amic de Xavi de l'Alcudia de Veo, i es donaren compte que era un guitarrista a qui els dits li anaven sols i passa a formar part del grup. El grup es va mantenir amb aquesta formació al voltant de tres anys però, malauradament, Laret va deixar el grup per motius personals, però també sense mals rotllos. Després de traure a la llum una maqueta titulada Deserts del SègleXXI a principis de l'any 2009 es va parlar d'incorporar vents a la banda i al final així va ser, en la primavera de l'any 2009, quasi 5 anys després de la seva fundació, quan Guillem a la trompeta i Vicent al trombó, d'Onda i Almassora respectivament, passaren a formar part del grup.
Amb uns 80 concerts a les esquenes i molts kilòmetres a les cames, aquest grup continua amb la mateixa il·lusió, festa i bon rotllo que el primer dia.
