Nascut en el barri jueu de Xàtiva, Josep Gimeno i Montell (que aquest és el seu nom autèntic) és un d’aquests personatges que apareixen una vegada cada cent anys. Autèntic ídol per al públic coneixedor de la música folk, els seus seguidors ja són legió i els elogis van caient-li de totes bandes, un darrere de l’altre. Magnetisme, autenticitat, carisma innat, naturalitat, espontaneïtat... aquestes són les virtuts que adornen Pep Gimeno, i que l’han convertit en un dels millors cantaors valencians de l'últim quart del segle XX i principi del XXI.
A partir del 1975, Botifarra comença una tasca de recull de cançons populars de la seua comarca natal de La Costera, que l'ha portat a conéixer personalment als últims cantaors tradicionals: la tia Rosario de Canals, la tia Blanca la resaora, la tia Milieta de Barxeta, el tio Vicent el Moreno de Torrella, la tia Estrela d'Alboi, la tia Delfina del Genovés, la tia Nievetes, la tia Leonor... Des d'aleshores, Botifarra ha participat en infinitat de cantades pels carrers de moltíssims pobles valencians i ha col·laborat amb diversos grups de danses.
En tots aquests anys s'ha pogut escoltar la seua veu en infinitat de discos d'altres formacions: el grup Sarau, els Xirimiters de Castelló de la Ribera, l'Escola de Danses de Xàtiva, Nèstor Mont, Obrint Pas, Verdcel, Emili Someño, Paco Muñoz, La Gossa Sorda, Feliu Ventura, Ovidi Twins... El 2006, per fí, entra a l'estudi per a enregistrar el primer treball firmat amb el seu nom, Si em pose a cantar cançons, que ha batut rècords de vendes al País Valencià. El 2009, convertit ja en un fenòmen mediàtic, enregistra el seu segon disc, Te'n cantaré més de mil.
