La Secció d’Ensenyament celebra una jornada sobre “Propostes metodològiques per a la Literatura Universal”

El passat 25 de setembre, la Secció d’Ensenyament d’ACPV va celebrar a l’Octubre CCC una jornada sobre “Propostes metodològiques per a la Literatura Universal”, adreçada especialment al professorat que imparteix aquesta matèria al batxillerat.

Isidre Crespo, en nom de la Secció, va donar la benvinguda als assistents i, després de presentar els ponents, va anunciar la voluntat dels organitzadors de continuar oferint jornades com aquesta, per la qual cosa va convidar a tothom a compartir experiències, mètodes i materials des d’aquesta plataforma.

Enric Iborra va presentar el curs de Literatura Universal que està a punt d’iniciar en aquest mateix edifici i va deixar anar lúcides observacions metodològiques entre les quals hi ha cinc propostes bàsiques: atacar els textos directament, llegir els llibres en veu alta, a l’aula, provocar la reacció dels alumnes, llegir i comentar textos crítics, mostrar el diàleg que estableixen els llibres entre si, il·lustrar la literatura amb les altres arts i provocar la vivència literàrica front al comentari de text i l’assignaturització de la literatura.

Tomàs Llopis va exposar l’experiència d’un curs de Literatura Universal a segon de batxillerat gestionat amb la plataforma Moodle. El ponent destacà les possiblitats de l’eina per a l’organització dels materials i el seu aprofitament mitjançant la presentació dels temes del programa, les tasques de resum i elaboració dels materials d’estudi per part dels mateixos alumnes sota la supervisió on line del professor, les enquestes que permeten avaluar la recepció dels alumnes i la tasca del professor, els qüestionaris del Moodle, l’exposició permanent de materials complementaris —vídeos, documents, obres d’art, etc.— i, coincidint amb Enric Iborra, les classes dedicades a la lectura i comentari en veu alta de les obres.

Rafa Xambó va seduir els assistents amb un intermedi musical basat en el seu treball discogràfic T’estime tant en què va posar de manifest l’absoluta actualitat dels Sonets de Shakespeare. El cantant, a més, va tenir intervencions ben encertades sobre les diverses traduccions amb què hem pogut llegir l’obra del dramaturg anglès i va destacar la de Txema Martínez sobre la qual ha basat el seu treball.

Manuel Molins va tancar la sessió amb una completa aproximació al llenguatge teatral i la seua didàctica a través d’exemples trets especialment de Shakespeare, però també de Beckett i altres autors. Cal no oblidar que Molins ha publicat unes quantes obres relacionades amb l’autor de Hamlet. Molins va defensar les traduccions catalanes en base al pentàmetre iàmbic i va apuntar unes notes per a una metodologia del teatre en què demanava un lector analític atès que es tracta d’”una literatura especial” que “no conta una història sinó que la fa”. El teatre, en definitiva no és “per a” representar sinó que “és” representable. El ponent va acabar la seua exposició amb unes “notes marginals” sobre Hamlet que van aportar observacions ben interessants al voltant del personatge.