Presentació
Malgrat que l’assaig és definit com a un “gènere en prosa, no narratiu, que aborda d’una manera lliure, no exaustiva i no especialitzada els problemes més diversos d’ordre filosòfic, històric, polític, literari, científic, etc.”, la llibertat no pot estar exempta de mètode. D’una manera o altra, més o menys evident segons l’extensió o potser seguint una calculada estratègia expositiva, és fàcil trobar en els assajos de Joan Fuster un mètode d’anàlisi i un procediment expositiu molt pròxim a la dialèctica, que podem trobar ben representat a a l’article “Amor” del Diccionari per a ociosos. No endabades l’obra assagística de Joan Fuster ha estat llegida com una conversa permanent amb els seus lectors en què tota tesi troba arguments en sentit contrari i, de la contraposició, naix una conclusió que l’autor vol sempre provisional.
Llegir Fuster: el joc de les preguntes intercalades
Llegir Fuster és interrogar-lo i tot seguit qüestionar les seues afirmacions i seguir el raonament fins al final o potser continuar-lo per compte del lector, si vol, acabada la lectura de l’article. Si l’assaig, és per definició un gènere lliure, no hi hauria d’haver impediments per a afegir llenya al foc i continuar la indagació a gust de cadascú. Només així, des de la llibertat individual, es pot suplir l’acte presencial de la conversa i guanyar-ne tota o gairebé tota l’amenitat. Sabem que freqüentment Fuster comença els seus articles amb una frase o una idea sorprenent i fins i tot provocadora encaminada a somoure la consciència del lector. Repasse, per no anar gaire lluny, el mateix Diccionari:
- “La frase —de Pascal— ha fet fortuna, i encara avui sol ser al·legada per subratllar laintervenció de l’atzar en el curs dels esdeveniments històrics. Si Cleopatra hagués tingut el nas una mica més llarg o una mica més curt, en efecte, el destí del món hauria estat un altre.” (Atzar)
- “Sospito que deu haver-hi hagut un canvi de «qualitat» en l’índole psicològica de l’avarícia.” (Avarícia)
- “No crec que tingués raó aquell respectable doctrinari antic, quan deia que no hi ha res tan agradable com contemplar la bellesa sense concupiscència.” (Bellesa)
De la mateixa manera, “Amor” comença amb una crida d’atenció al lector:
“L’amor? Una invenció del segle XII!”.
No es fàcil estar-hi d’acord a primera vista. Per tant, s’imposa la pregunta del lector:
—No hi havia “amor” abans del segle XII?
Si continuem la lectura, podem trobar afirmacions semblants a les quals Fuster agrairia una pregunta intercalada del lector com la que proposem:
“Però no tots els “amors” han estat idèntics.”
—És evident que cadascú s’enamora d’una manera, però l’amor, no és un sentiment universal?
“Des d’aleshores fins avui, de més a més, l’”amor” s’ha escampat i ha arrelat també gràcies a la literatura.”
—Voleu dir que la literatura, en una societat tradicionalment poc alfabetitzada, ha estat tan important per a la propagació de l’amor?
Proposta d’activitat
Llegiu l’article “Amor” i trobeu, subratlleu o copieu les afirmacions en què al vostre parer s’escau una pregunta a l’autor i formuleu-la. No us preocupeu de moment per les respostes, les analitzarem més endavant.
L’erudició, la lectura expansiva
Fuster no afirma gratuïtament, encara que ho puga semblar a primera vista. Al llarg de l’obra fusteriana, darrere de cada provocació hi ha un doll d’erudició que de vegades és presentat de manera volgudament informal per tal d’acostar el discurs a la conversacionalitat i al registre “no especialitzat” de l’assaig. Les múltiples referències a autors, obres i èpoques en el cas de l’article que comentem, permet una aproximació bastant atractiva a la història de la literatura.
Parlem, doncs, de “lectura expansiva” en referir-nos a la possibilitat d’identificar i de trobar notícies suficients dels noms adduïts a l’article mitjançant la consulta d’altres textos. Per a això, és molt recomanable l’ús de mètodes tradicionals com la visita a la biblioteca o de més nous com ara l’aprofitament dels recursos telemàtics. Sovint els centres escolars prohibeixen l’ús de telèfons mòbils dins les seues instal·lacions en evitació de possibles conflictes. Potser tenen raó, tanmateix, cada vegada hi ha més opinions que defensen un ús “educat” de les tecnologies. Els telèfons mòbils són una bona eina per a realitzar la tasca que proposem.
Proposta d’activitat
Llegiu el fragment que teniu a continuació i destaqueu totes les referències a autors, obres o personatges que hi trobeu. Tot seguit, aprofiteu els recursos de consulta de què disposeu per a trobar-ne una informació suficient per a entendre el sentit amb què Fuster usa aquestes referències i poseu en comú les vostres troballes. Tot seguit feu un petit diccionari enciclopèdic o una base de dades amb les informacions recollides. Amb elles, feu, a més, un quadre cronològic per segles i situeu-hi totes les entrades que hageu introduït a la base de dades, així tindreu un quadre de referències cronològiques que us pot ser útil en qualsevol moment.
“L’amor? Una invenció del segle XII!” La frase, promulgada, si no vaig errat, per un erudit ben respectable, podrà semblar un despropòsit. No ho és: gens. Ens situa davant el fenomen social i cultural de la poesia dels trobadors. És clar que sempre hi ha hagut “amor”, una forma o altra d’”amor”, lligant les parelles humanes; sempre o gairebé sempre ―d’ençà que l’home mereix el nom d’home. Sense sortir-nos de la tradició occidental, el Symposium de Plató i l’Ars amandi d’Ovidi prou que en donen fe amb una espessa magnificència literària. Però no tots els “amors” han estat idèntics. I no hi ha dubte, almenys, que això que nosaltres encara anomenem “amor” ―això que inspiraven Beatrice i Laura, Julieta i Desdèmona, i Margarita Gautier i Mimí— va ser desconegut per l’Antiguitat pagana. Com va ser desconegut, també, per la bàrbara Alta Edat Mitjana -i per l’Orient intricat. Aquest “amor” és una creació dels trobadors provençals, completada i polida pels poetes italians del dolce stil nuovo. Des d’aleshores fins avui, de més a més, l’”amor” s’ha escampat i ha arrelat també gràcies a la literatura. Així s’esdevé, de fet, en una mesura major del que ens pensem. L’home occidental, l’«europeu», i la dona, durant segles han estat fent l’amor, s’han enamorat, al dictat dels poetes: sense adonar-se’n, naturalment, i sense haver-los llegit. Parlem de l’“amor”, i no de la simple i lliure fornicació, ni del matrimoni institucionalitzat, ni tan sols dels nexes afectuosos que aquestes relacions poden produir i normalment produeixen. Els vincles sexuals, la convivència familiar, l’afecte mutu, no són l’“amor”. L’«amor», en tant que sentiment específic, com el veiem en la Vita nuova o en la Dame aux camélias, com l’experimenten els protagonistes actuals de les novel·les rosa o dels films acaramel·lats, com l’expressà el Petrarca i el dramatitzà Shakespeare, és tota una altra cosa.
Continueu la tasca en equip fins a completar la recerca en tot l’article i valoreu-ne l’experiència en un debat.
El procediment dialèctic
Com hem apuntat més amunt, podríem resumir el procediment dialèctic emprat per Fuster de la següent manera:
- Punt de partida:
- Una frase, un pensament una citació.
- Primera argumentació:
- Argumentació a favor (generalment)
- Aportació de referències literàries, filosòfiques, històriques…
- Resum, conclusió de l’argument
- Connector adversatiu (explícit o implícit)
- Contraargumentació
- Aportació de referències literàries, filosòfiques, històriques…
- Resum, conclusió de l’argument.
- Primera conclusió (Les conclusions són sempre provisionals)
- Aportació de noves dades per al debat.
- Repetició del procediment anterior tantes voltes com calga
Proposta d’activitat
Comproveu el procediment exposat en el fragment analitzat que teniu a continuació
Punt de partida: “L’amor? Una invenció del segle XII!”
Argument a favor: La frase, promulgada, si no vaig errat, per un erudit ben respectable, podrà semblar un despropòsit. No ho és: gens. Ens situa davant el fenomen social i cultural de la poesia dels trobadors. no tots els “amors”han estat idèntics. No hi ha dubte, almenys, que això que nosaltres encara anomenem “amor” això que inspiraven Beatrice i Laura, Julieta i Desdèmona, i Margarita Gautier i Mimí- va ser desconegut per l’Antiguitat pagana. Com va ser desconegut, també, per la bàrbara Alta Edat Mitjana -i per l’Orient intricat.
Contraargument: PERÒ És clar que sempre hi ha hagut “amor”, una forma o altra d’”amor”, lligant les parelles humanes; sempre o gairebé sempre d’ençà que l’home mereix el nom d’home. Sense sortir-nos de la tradició occidental, el Symposium de Plató i l’Ars amandi d’Ovidi prou que en donen fe amb una espessa magnificència literària.
Conclusió provisional: Aquest “amor” és una creació dels trobadors provençals, completada i polida pels poetes italians del dolce stil nuovo
Noves dades per al debat: Des d’aleshores fins avui, de més a més, l’”amor” s’ha escampat i ha arrelat també gràcies a la literatura.
Trobeu els apartats anteriors en el fragment que va des de “Des d’aleshores fins avui, de més a més, l’”amor” s’ha escampat i ha arrelat també gràcies a la literatura” fins a “Les pel·lícules i les narracions «amoroses» constitueixen l’«educació sentimental» de la majoria dels joves actuals”. Cal advertir que el patró d’exposició que hem exposat pot contenir variacions i fins i tot omissions d’algun dels apartats si l’autor el considera innecessari.
Segons Joan Fuster, allò que provoca un canvi decisiu en les relacions amoroses és el canvi del paper de la dona, quan, a partir de l’època dels trobadors té la possibilitat d’acceptar o de refusar l’amant. Per tal de comprovar la vigència del mètode expositiu analitzat, aplica l’esquema al fragment que va des de “La innovació eròtica dels trobadors descansa, abans que res, en un reajustament del lloc de la dona dins la societat” fins a “no hi ha dubte que la dona, des d’aquest nivell, i per a bé o per a mal, guanya la possibilitat de ser amant, de jugar un paper actiu ―feliç o infeliç, això és una altra qüestió― en la seva relació amb l’home.”
Una vegada entès el procediment, completa la lectura de l’article aplicant-lo.
Activitat final
Per tal de veure clarament el procediment que hem analitzat, feu un esquema de tot l’article destacant els apartats argumentatius que hi trobeu.
Com a pràctica, apliqueu el joc de les preguntes intercalades, la lectura expansiva i l’anàlisi del mètode dialèctic fusterià als articles següents: “Llibertat”, “Ordre” i “Quixotisme”.
Us proposem que us divertiu: apliqueu el procediment que hem treballat als articles que vulgueu del Diccionari per a ociosos. Fins i tot podeu fer un treball cooperatiu repartint-vos-els i fent successives exposicions de les conclusions a què arribeu en cada cas. Tinguem en compte, però, que no sempre trobareu una aplicació exacta del que hem vist, tanmateix hem de reconèixer a l’autor la llibertat d’emprar el seu procediment “amb llibertat”: completament, parcialment, fragmentàriament o com vulga. Però siga com siga, entendre’l suposa un alt percentatge d’aprehensió de Joan Fuster.
Finalment, trieu un tema i “assageu-vos”: trobeu els arguments, contraposeu-los i arribeu a conclusions per més que siguen provisionals. Recordeu la definició d’”assaig”.