Entre 1,000 i 10,000 € – ART EN ACCIÓ https://acpv.cat/artenaccio Acció Cultural del País Valencià Wed, 17 Apr 2019 06:31:01 +0000 ca hourly 1 https://wordpress.org/?v=5.5 https://acpv.cat/artenaccio/wp-content/uploads/2019/04/cropped-favicon-1-32x32.gif Entre 1,000 i 10,000 € – ART EN ACCIÓ https://acpv.cat/artenaccio 32 32 Jaume Xifra https://acpv.cat/artenaccio/2011/04/jaume-xifra/ Tue, 05 Apr 2011 09:23:16 +0000 http://acpv.cat/artenaccio-wp/index.php/2011/04/05/jaume-xifra/ Núm. 5. Destacat del grup.

 

 Núm. 5. Destacat del grup.

default 

 

Impressió digital sobre tela.  130 x 81 cm.

Jaume Xifra (Salt, 1934). La primera cosa que sorprèn de la seva obra és heterogeneïtat, que sovint arriba fins a la discontinuïtat, de les diferents etapes de la seva creació.

Actualment, després d’una llarga i pacient recerca, a base d’una obertura cap a altres dominis del coneixement i sobretot cap a la física quàntica, Xifra ens proposa una solució d’una gran originalitat de l’etern problema de l’espectador. En primer lloc, hi ha una mena d’alfabet primordial d’un llenguatge de futur, encara per definir. Les lletres d’aquest alfabet són formes i colors, portadores de sentit, perquè es troben a l’encreuament entre l’home la natura i la cultura. La tria d’aquestes formes i

colors és l’acte creatiu, que implica l’artista en la seva totalitat en tant que home etern i històric alhora, vivint en el seu temps, amb el seu temps i per al seu temps, quedant lligat a una Realitat a-espacial i a-temporal.

En una segona etapa, per realitzar efectivament allò que esdevindrà l’obra d’art, Xifra recorre al seu company de viatge: l’ordinador. Un programa abstracte, que es pot variar infinitament, determinarà la metamorfosi d’un espai buit en un espai ocupat per una forma complexa, desconeguda per l’artista. Dit d’una altra manera, en el ritual habitual de l’acte plàstic, Xifra elimina el gest perquè, segons ell, no són pas els gestos els que aporten el sentit, sinó l’intenció. Efectivament, aquest “invisi-ble que s’ha fet visible és un enriquiment de la vida per l’extrema potencialitat de la Realitat. Aquest procediment plàstic de Xifra ens fa pensar inevitablement en el buit quàntic. El buit quàntic és un buit ple. En el buit quàntic hi ha potencialment el TOT, des de la més ínfima partícula fins a l’Univers.

En el fons, Xifra és un investigador del sentit. Ha retrobat, en aquesta etapa del seu camí, el cim de la modernitat, amb l’abolició de la ruptura subjecte-objecte. Abolició ja proclamada a començaments d’aquest segle amb la revolució quàntica, que anunciava una Nova Renaixença, de la qual comencem a penes a entreveure els signes.

 

Donatiu: 8.000 euros

]]> Carmen Calvo https://acpv.cat/artenaccio/2011/04/carmen-calvo/ Tue, 05 Apr 2011 09:23:16 +0000 http://acpv.cat/artenaccio-wp/index.php/2011/04/05/carmen-calvo/ “Une fleur”
001.carmen_calvo

 

Carmen_Calvo 

 

Tècnica mixta, collage, cristalls. 50 x50 cm

Carmen Calvo (València, 1950). Després d’estudiar publicitat, va ingressar en l’Escola d’Arts i Oficis de València i posteriorment, en la de Belles Arts. A mitjan dècada dels setanta, seduïda per la contemplació de les peces arqueològiques, va encetar una sèrie d’obres que n’incorporaven fragments. L’obra de Carmen Calvo ha sigut considerada una de les més destacades del panorama actual. Gestada al llarg d’un període que va començar a les primeries dels setanta, va configurar progressivament un llenguatge fortament personal, caracteritzat pel seu tarannà transformador. Interessada per la pintura i, en especial, per les seues possibilitats tridimensionals, va travar un univers plàstic en constant renovació, inequívocament experimental i representatiu del nostre art actual.

 

Donatiu: 9.410 euros

]]> Nani Marquina https://acpv.cat/artenaccio/2011/04/nani-marquina/ Tue, 05 Apr 2011 09:23:16 +0000 http://acpv.cat/artenaccio-wp/index.php/2011/04/05/nani-marquina/ Roses
 Roses nani_marquina
 

 Catifa. 100% llana manufacturada. 170 x 240 cm.

Nani Marquina (Barcelona, 1952), empresària i dissenyadora industrial, després de col·laborar amb l’estudi d’arquitectura Sellés-Marquina, va obrir el 1974 una botiga d’interiorisme. El 1984 va realitzar les primeres catifes per encàrrec i el mateix any arribaren els reconeixements: la catifa “Dama” rep una selecció Delta. El 1984 crea la marca nanimarquina, dedicada al disseny i edició d’articles tèxtils per a la llar. El 1989 la col·lecció “Begonia” fou seleccionada per la botiga del MOMA de Nova York. Les seues peces s’han exhibit a diverses exposicions col·lectives arreu del món. El 2003 va rebre el premi IDQ i el 2004, la col·lecció “Topissimo” va rebre el Certificat d’Excellence al millor producte de la Fira SIDIM de Montreal i el Good Desing Award del Chicago Athenaeum. La innovació, la qualitat i el treball artesanal l’han feta mereixedora de guardons com el Red Dot Awards o el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

 

Donatiu: 1.571 euros

]]> Antoni Llena https://acpv.cat/artenaccio/2011/04/antoni-llena/ Tue, 05 Apr 2011 09:23:16 +0000 http://acpv.cat/artenaccio-wp/index.php/2011/04/05/antoni-llena/ Sense títol, 2005
 Sense títol

llenaa 

 . 25 x 40 cm.

Antoni Llena (Barcelona, 1942) és un artista subtil arribat a la plenitud del seu art després de la batzegada de l’informalisme i al marge del populisme que propugnava el Pop Art. Explorador incansable de la frontera entre el petit i fràgil i el gran i fort. El crític d’art Alexandre Cirici Pellicer el va descobrir als seixanta quan Llena, aleshores monjo caputxí, elaborava petites escultures amb paper i filferros a la seua cel·la. Sense gaire contacte amb el món exterior, sols amb l’instint creador, connectava amb els corrents artístics més transgressors del moment com l’art povera italià, que utilitzava els materials menys nobles i quotidians. Sense perdre aquest esperit, en les últimes dècades s’ha atrevit amb l’escala monumental. La seua obra s’inscriu en una línia d’investigació plàstica de despullament i síntesi que s’inicia en els trenta a Catalunya amb les obres de Miró, Ferrant i Cristòfol i que apareix com una de les més radicals del panorama estatal contemporani.

 

 

Donatiu: 9.000 euros

]]> Ricardo Cotanda https://acpv.cat/artenaccio/2011/04/ricardo-cotanda/ Tue, 05 Apr 2011 09:23:16 +0000 http://acpv.cat/artenaccio-wp/index.php/2011/04/05/ricardo-cotanda/ Love Bird 6 (Medium)

 

 Love Bird 6 (Medium)

 

 rcotanda 

Fils de tela i vellut sobre tela de cortina. Muntat sobre taula i emmarcat . 117 x 88 cm.

Ricardo Cotanda (1963, l’Eliana) Des de 1986 mostra el seu treball en nombroses exposicions individuals i col·lectives, tant a galeries privades (Tomás March, Joan Prats, Miguel Marcos, , entre d’altres.) com a espais públics a València (Sala Parpalló, La Caixa, La Gallera, IVAM, Universitat de València.. ), a Barcelona (La Caixa, Casa de la Caritat), a Lleida (La Panera, El Roser), A Girona (Espais), a Tarragona (Tinglat 4), a Eivissa (Mac), a Madrid (Cercle de Belles arts, Meac, Arco), a Conca  o a Donostia (Koldo Mitxelena), entre d’altres importants ciutats. A nivell internacional el seu treball s’ha exposat a ciutats com Venècia, Forli, Brussel·les, Basilea, Sion, Reims, París, Lisboa, Copenhaguen, Berlin, New York i Marugame.
Ha rebut, entre altres, el Premi Senyera (València), i el Premi Pablo Gargallo (Saragossa). Les seves obres es troben en diverses col·leccions  com l’Ajuntament i la Diputació de València, el Museu Gargallo de Saragossa, la Diputació de Múrcia, la Col·lecció Banesto, el Centre Espais de Girona, el Centre La Panera de Lleida, el IVAM, la Fundació La Caixa, el Museu Marugame de Japó, etc.

En la mateixa línia que ve explorant al llarg d’aquests últims anys, instal·lat més enllà de la distinció entre pintura i escultura, el valencià Ricardo Cotanda presenta imatges tan senzilles i delicades o poètiques, com poderoses i profundament tibants.

  

Donatiu: 4.000 euros

]]> Núria Fuster https://acpv.cat/artenaccio/2011/04/nuria-fuster/ Tue, 05 Apr 2011 09:23:16 +0000 http://acpv.cat/artenaccio-wp/index.php/2011/04/05/nuria-fuster/ “Jardí”, 2011
 Jardí

71.retrat_nuriafuster 

Plàstic, ferro i tèxtil. 174 x 80 x 75 cm.

Núria Fuster (Alcoi, 1978). És llicenciada en Belles Artes per la Universitat Politècnica de València i va realitzar estudis de Gravat ¡ Escultura a l’Accademia di Belle Arti di Roma. 

Ha realitzat nombroses exposicions individuals com “Arquitecturas Domésticas” a la Galería Marta Cervera, Madrid, 2007, “Structural Events” a la Hamish Morrison Galerie, Berlín, 2008 i a “Explum”. Puerto Lumbreras. Murcia, 2011 i d’entre les col·lectives destaquen les seves repetides participacions a ARCO i EXPLUM. Podem trobar a més obra seva a importants col·leccions com FUNDACION MARCELINO BOTÍN, OBRA SOCIAL CAJA MADRID, COLECCIÓN ARTE CONTEMPORÁNEO MUSEO PATIO HERRERIANO, COLECCIÓN FONDO ARTE UPV, OBRA SOCIAL UNICAJA, COLECCIÓN OLORVISUAL i COLECCIÓN EXPLUM ARTE ACTUAL.

Actualment viu i treballa a Madrid.

 

Donatiu: 4.800 euros

]]> Francesc Abad https://acpv.cat/artenaccio/2011/04/francesc-abad/ Tue, 05 Apr 2011 09:23:16 +0000 http://acpv.cat/artenaccio-wp/index.php/2011/04/05/francesc-abad/ “Endógeno / Exógeno”, 1990
 Endógeno / Exógeno francesc_abad_0
 

Fusta. 4 / 5 exemplars. 30 x 20 cm.

Francesc Abad (Terrassa, 1944). Des de sempre, els treballs d’aquest artista multidisciplinari  han girat al voltant de la preocupació per la fragilitat de la memòria (individual i col·lectiva), per la seva recuperació i per evidenciar com es reconstrueix i manipula la història des de cada present. Abad, a través d’objectes, audiovisuals, muntatges, fotografies, instal·lacions, concilia art i pensament, sovint mostrant les seves contradiccions, recuperant les paraules i els textos de pensadors, escriptors i poetes com Walter Benjamin, Hannah Arendt, Simone Weil, Paul Celan i Primo Levi.

Formarà part del Grup de Treball, col•lectiu d’artistes que, durant els quatre anys només que estarà actiu, lluitarà també contra el franquisme des de l’àmbit artístic, amb diferents mitjans i recursos artisticopolítics  tant al país com en les participacions internacionals més conegudes: a la Biennal de París, el 1975, i a la Biennal de Venècia, el 1976, any de la dissolució del grup. Després del Grup de Treball, obre el camí cap a les instal•lacions multimèdia posteriors, centrades progressivament en les relacions entre la cultura i la civilització, el progrés i la catàstrofe, l’estat del benestar i els estadis del capitalisme o l’home i la societat. És l’època de les primeres lectures sobre teoria crítica i cultural i pensament europeu del segle XX.

Definitivament, l’activitat d’Abad es construeix i es reconeix com una reflexió cultural articulada en forma d’imatges dialèctiques, centrada en la fragilitat de l’home, el paisatge i la paraula, el pas del temps i el pes de la memòria, l’agonia industrial i la progressió històrica, el final de mons que s’acaben, l’exili i el dolor, en una particular escriptura dels límits que prioritza el compromís personal i la recerca social per damunt de la qualitat estètica i el caràcter objectual. Constitueix també una reflexió molt útil per repensar els esdeveniments socials i polítics amb els quals s’ha anat determinant la història del segle XX.

Entre les seves obres més recents destaca El Camp de la Bota, que dóna títol al lloc en el qual van ser afusellades 1.704 persones durant la dictadura franquista entre 1939 i 1952 i que ara estan cobertes i ocultes per les construccions del *Fórum de les Cultures. Precisament amb aquesta obra va ser guardonat en 2004 amb el Premi Ciutat de Barcelona d’Arts Plàstiques

 

 

Donatiu: 1.000 euros

]]> Joan Rabascall https://acpv.cat/artenaccio/2011/04/joan-rabascall/ Tue, 05 Apr 2011 09:23:16 +0000 http://acpv.cat/artenaccio-wp/index.php/2011/04/05/joan-rabascall/ Imperial Flag
 Imperial Flag

 Joan_Rabas

Impressió sobre tela. 80 x 110 cm.

Joan Rabascall (Barcelona, 1935) és un artista català, les obres del qual tenen un clar missatge de crítica social.

Estudià a l’Escola Massana de Barcelona i a l’École Nationale Supérieure des Beaux-Arts de París, on viu des del 1962. Amb Antoni Miralda, Jaume Xifra i Benet Rossell, formà part de l’anomenat grup dels catalans de París, participà en la creació i la realització de diferents cerimonials —festes rituals de caràcter lúdic—, com el Memorial de Verderonne o la Festa en Blanc. Els seus treballs parteixen de la manipulació de la iconografia dels mass media. Els seus primers collages (1964-65), la juxtaposició d’imatges provocant l’associació d’idees (1971-72), la crítica i la ironia a diferents nivells de lectura d’una pàgina de diari, un catàleg o un anunci, revelen el que segons ell són els continguts comunicatius reals de qualsevol imatge manipulada pels poders econòmics i polítics. La tècnica utilitzada és, generalment, la tela emulsionada. En l’exposició Barcelona-París-New York (1985) amplià la temàtica als llocs comuns o gèneres de la pintura: natura morta, paisatge, marina, retrat, etc. La tècnica emprada en aquesta sèrie és la fotografia de color encolada sobre tela i serigrafiada. Ha exposat a París, Amsterdam, Londres, Madrid, Varsòvia, Milà, Nova York, Palma, Perpinyà i Barcelona. L’any 2009 rebé el Premi Ciutat de Barcelona en la modalitat d’arts plàstiques per la retrospectiva Rabascall. Producció 1964-1982 exposada al MACBA de Barcelona.

 

Donatiu: 1.500 euros

]]>