Altres – ART EN ACCIÓ https://acpv.cat/artenaccio Acció Cultural del País Valencià Wed, 17 Apr 2019 06:31:01 +0000 ca hourly 1 https://wordpress.org/?v=5.5 https://acpv.cat/artenaccio/wp-content/uploads/2019/04/cropped-favicon-1-32x32.gif Altres – ART EN ACCIÓ https://acpv.cat/artenaccio 32 32 Julio Bosque https://acpv.cat/artenaccio/2011/04/julio-bosque/ Tue, 05 Apr 2011 09:23:16 +0000 http://acpv.cat/artenaccio-wp/index.php/2011/04/05/julio-bosque/ “Ventanales nº 4”

 

 Ventanales nº4

 JBosque2508_033 

Oli i collage sobre paper . 50 x 70 cm.

Julio Bosque (València, 1954) és un artista essencial, en el sentit que busca de manera obsessiva depurar la seua expressivitat. Dir més amb menys, mitjançant repeticions i matisos. Fa ús predominantment del collage, com a recurs tècnic i també com a idea, com a manera d’entendre l’art. Pintura, escultura i retalls de periòdics i revistes es barregen en els seus treballs. Des del 1981, ha realitzat nombroses exposicions individuals i col·lectives. També ha fet il·lustracions, portades de llibres i cartells. La seua obra pot trobar-se al Museo Español de Arte Contemporáneo (MEAC, Madrid), la Fundación Argentaria (Madrid), la Diputació Provincial d’Alacant i col·leccions com Paral·lel 39 (València), Club Diario Levante (València) o la Col·lecció Banc de Sabadell, entre altres.

 

 

Donatiu: 950 euros

]]> Paco Munyoç https://acpv.cat/artenaccio/2011/04/paco-munyoc/ Tue, 05 Apr 2011 09:23:16 +0000 http://acpv.cat/artenaccio-wp/index.php/2011/04/05/paco-munyoc/ Collage, 1987.

 

 Collage, 1987.

 

 

055.retrat-paco-munyo 

 

Collage. 63 x 50 cm.

Paco Munyoç (Xàtiva, 1950). el 1963, amb només 13 any, guanya el Premi de Dibuix José Ribera de Xàtiva, però no ser+a fins 1969 que ingressa a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles, a València. DEs del 1970 realitza tot un seguit d’exposicions individuals i guanya diversos premis, gaudint a més d’importants beques com la que el Ministeri d’Assumptes Exteriors li concedeix per realitzar els seus estidis d’investigació artística en la República Àrab d’Egipte, aquest mateix any, el 1973, finalitza els seus estudis de professor de dibuix a l’Escola Superior de BB.AA de Sant Carles i forma, junt amb altres pintors valencians el grup “Bulto”.

En la seua obra contrasten poderosament els blocs geomètrics de colors amb els signes gràfics i les brotxades pintades. Parlem d’obres carregades de metàfores amb espais acuradament ordenats que ens transmeten una sensació d’ordre que ve accentuada per l’aparició de linies paral.leles que travessen obliquament porcions de color i alhora indiquen altre camp d’acció dins del quadre.


  

Donatiu: 600 euros

]]> Josep Sou https://acpv.cat/artenaccio/2011/04/josep-sou/ Tue, 05 Apr 2011 09:23:16 +0000 http://acpv.cat/artenaccio-wp/index.php/2011/04/05/josep-sou/ “Duchamp al Carnaval”
 Duchamp al Carnaval

72.josep-sou-retrat 

Muntatge poètic. 100 x 73 cm.

Josep Pérez i Tomàs (Alcoi, 1951). Estudia Filosofia i Lletres a Valencia i Salamanca. És Doctor en Belles Arts per  la Universitat Miguel Hernández d’Elx i professor de Pintura Urbana a la mateixa universitat.

Segons el mateix autor, el terme poesia experimental, camp de l’art on sol treballar, acull un gran nombre de variables que hi viuen al si de la poesía. La paraula poètica, junt a la imatge, procuren un estat diferencial en el dir poètic i creatiu.

 

Donatiu: 300 euros

]]> Paco Grau (1) https://acpv.cat/artenaccio/2011/04/paco-grau-1/ Tue, 05 Apr 2011 09:23:16 +0000 http://acpv.cat/artenaccio-wp/index.php/2011/04/05/paco-grau-1/ Ovidi Montllor
 Ovidi Montllor

 

 

 

pacograu

 

 

 

Impressió sobre taula. 123 x 78 cm.

Paco Grau (Alcoi). Fotoperiodista que al llarg dels anys ha recollit a través de fotografies publicades i inèdites la història quotidiana d’Alcoi i la seua comarca. Cròniques periodístiques concentrades en un mil·lèsima de segon que es centren sobretot en la transició democràtica. 

Al món de la premsa podem destacar el seu treball des del 1978 fins el 1990 al periòdic Ciudad i des del 1978 al 1982 el seu treball com a  corresponsal en Alcoi i comarca per al periòdic Información i finalment, el seu treball també com a fotògraf a El País des de 1997 fins l’any 2008.

El 1979 realitza la seua primera exposició individual a la Galeria Yem Espectrum Canon. 10 anys després exposa al Centre Cultural d’Alcoi. Realitza també diverses exposicions itinerants (col·legis) i l’any 2005 torna a exposar al Centre Cultural d’Alcoi. L’any 2006 exposa ‘Entre dos milenios’a la Sala d’Exposicions que la CAM té a Alcoi.

Es responsable de la part fotogràfica de nombroses publicacions, incloent algun monogràfic.

 

 

Donatiu: 600 euros

]]> Carmen Calvo https://acpv.cat/artenaccio/2011/04/carmen-calvo/ Tue, 05 Apr 2011 09:23:16 +0000 http://acpv.cat/artenaccio-wp/index.php/2011/04/05/carmen-calvo/ “Une fleur”
001.carmen_calvo

 

Carmen_Calvo 

 

Tècnica mixta, collage, cristalls. 50 x50 cm

Carmen Calvo (València, 1950). Després d’estudiar publicitat, va ingressar en l’Escola d’Arts i Oficis de València i posteriorment, en la de Belles Arts. A mitjan dècada dels setanta, seduïda per la contemplació de les peces arqueològiques, va encetar una sèrie d’obres que n’incorporaven fragments. L’obra de Carmen Calvo ha sigut considerada una de les més destacades del panorama actual. Gestada al llarg d’un període que va començar a les primeries dels setanta, va configurar progressivament un llenguatge fortament personal, caracteritzat pel seu tarannà transformador. Interessada per la pintura i, en especial, per les seues possibilitats tridimensionals, va travar un univers plàstic en constant renovació, inequívocament experimental i representatiu del nostre art actual.

 

Donatiu: 9.410 euros

]]> Nani Marquina https://acpv.cat/artenaccio/2011/04/nani-marquina/ Tue, 05 Apr 2011 09:23:16 +0000 http://acpv.cat/artenaccio-wp/index.php/2011/04/05/nani-marquina/ Roses
 Roses nani_marquina
 

 Catifa. 100% llana manufacturada. 170 x 240 cm.

Nani Marquina (Barcelona, 1952), empresària i dissenyadora industrial, després de col·laborar amb l’estudi d’arquitectura Sellés-Marquina, va obrir el 1974 una botiga d’interiorisme. El 1984 va realitzar les primeres catifes per encàrrec i el mateix any arribaren els reconeixements: la catifa “Dama” rep una selecció Delta. El 1984 crea la marca nanimarquina, dedicada al disseny i edició d’articles tèxtils per a la llar. El 1989 la col·lecció “Begonia” fou seleccionada per la botiga del MOMA de Nova York. Les seues peces s’han exhibit a diverses exposicions col·lectives arreu del món. El 2003 va rebre el premi IDQ i el 2004, la col·lecció “Topissimo” va rebre el Certificat d’Excellence al millor producte de la Fira SIDIM de Montreal i el Good Desing Award del Chicago Athenaeum. La innovació, la qualitat i el treball artesanal l’han feta mereixedora de guardons com el Red Dot Awards o el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

 

Donatiu: 1.571 euros

]]> Antoni Llena https://acpv.cat/artenaccio/2011/04/antoni-llena/ Tue, 05 Apr 2011 09:23:16 +0000 http://acpv.cat/artenaccio-wp/index.php/2011/04/05/antoni-llena/ Sense títol, 2005
 Sense títol

llenaa 

 . 25 x 40 cm.

Antoni Llena (Barcelona, 1942) és un artista subtil arribat a la plenitud del seu art després de la batzegada de l’informalisme i al marge del populisme que propugnava el Pop Art. Explorador incansable de la frontera entre el petit i fràgil i el gran i fort. El crític d’art Alexandre Cirici Pellicer el va descobrir als seixanta quan Llena, aleshores monjo caputxí, elaborava petites escultures amb paper i filferros a la seua cel·la. Sense gaire contacte amb el món exterior, sols amb l’instint creador, connectava amb els corrents artístics més transgressors del moment com l’art povera italià, que utilitzava els materials menys nobles i quotidians. Sense perdre aquest esperit, en les últimes dècades s’ha atrevit amb l’escala monumental. La seua obra s’inscriu en una línia d’investigació plàstica de despullament i síntesi que s’inicia en els trenta a Catalunya amb les obres de Miró, Ferrant i Cristòfol i que apareix com una de les més radicals del panorama estatal contemporani.

 

 

Donatiu: 9.000 euros

]]> Ricardo Cotanda https://acpv.cat/artenaccio/2011/04/ricardo-cotanda/ Tue, 05 Apr 2011 09:23:16 +0000 http://acpv.cat/artenaccio-wp/index.php/2011/04/05/ricardo-cotanda/ Love Bird 6 (Medium)

 

 Love Bird 6 (Medium)

 

 rcotanda 

Fils de tela i vellut sobre tela de cortina. Muntat sobre taula i emmarcat . 117 x 88 cm.

Ricardo Cotanda (1963, l’Eliana) Des de 1986 mostra el seu treball en nombroses exposicions individuals i col·lectives, tant a galeries privades (Tomás March, Joan Prats, Miguel Marcos, , entre d’altres.) com a espais públics a València (Sala Parpalló, La Caixa, La Gallera, IVAM, Universitat de València.. ), a Barcelona (La Caixa, Casa de la Caritat), a Lleida (La Panera, El Roser), A Girona (Espais), a Tarragona (Tinglat 4), a Eivissa (Mac), a Madrid (Cercle de Belles arts, Meac, Arco), a Conca  o a Donostia (Koldo Mitxelena), entre d’altres importants ciutats. A nivell internacional el seu treball s’ha exposat a ciutats com Venècia, Forli, Brussel·les, Basilea, Sion, Reims, París, Lisboa, Copenhaguen, Berlin, New York i Marugame.
Ha rebut, entre altres, el Premi Senyera (València), i el Premi Pablo Gargallo (Saragossa). Les seves obres es troben en diverses col·leccions  com l’Ajuntament i la Diputació de València, el Museu Gargallo de Saragossa, la Diputació de Múrcia, la Col·lecció Banesto, el Centre Espais de Girona, el Centre La Panera de Lleida, el IVAM, la Fundació La Caixa, el Museu Marugame de Japó, etc.

En la mateixa línia que ve explorant al llarg d’aquests últims anys, instal·lat més enllà de la distinció entre pintura i escultura, el valencià Ricardo Cotanda presenta imatges tan senzilles i delicades o poètiques, com poderoses i profundament tibants.

  

Donatiu: 4.000 euros

]]> Núria Fuster https://acpv.cat/artenaccio/2011/04/nuria-fuster/ Tue, 05 Apr 2011 09:23:16 +0000 http://acpv.cat/artenaccio-wp/index.php/2011/04/05/nuria-fuster/ “Jardí”, 2011
 Jardí

71.retrat_nuriafuster 

Plàstic, ferro i tèxtil. 174 x 80 x 75 cm.

Núria Fuster (Alcoi, 1978). És llicenciada en Belles Artes per la Universitat Politècnica de València i va realitzar estudis de Gravat ¡ Escultura a l’Accademia di Belle Arti di Roma. 

Ha realitzat nombroses exposicions individuals com “Arquitecturas Domésticas” a la Galería Marta Cervera, Madrid, 2007, “Structural Events” a la Hamish Morrison Galerie, Berlín, 2008 i a “Explum”. Puerto Lumbreras. Murcia, 2011 i d’entre les col·lectives destaquen les seves repetides participacions a ARCO i EXPLUM. Podem trobar a més obra seva a importants col·leccions com FUNDACION MARCELINO BOTÍN, OBRA SOCIAL CAJA MADRID, COLECCIÓN ARTE CONTEMPORÁNEO MUSEO PATIO HERRERIANO, COLECCIÓN FONDO ARTE UPV, OBRA SOCIAL UNICAJA, COLECCIÓN OLORVISUAL i COLECCIÓN EXPLUM ARTE ACTUAL.

Actualment viu i treballa a Madrid.

 

Donatiu: 4.800 euros

]]> Francesc Abad https://acpv.cat/artenaccio/2011/04/francesc-abad/ Tue, 05 Apr 2011 09:23:16 +0000 http://acpv.cat/artenaccio-wp/index.php/2011/04/05/francesc-abad/ “Endógeno / Exógeno”, 1990
 Endógeno / Exógeno francesc_abad_0
 

Fusta. 4 / 5 exemplars. 30 x 20 cm.

Francesc Abad (Terrassa, 1944). Des de sempre, els treballs d’aquest artista multidisciplinari  han girat al voltant de la preocupació per la fragilitat de la memòria (individual i col·lectiva), per la seva recuperació i per evidenciar com es reconstrueix i manipula la història des de cada present. Abad, a través d’objectes, audiovisuals, muntatges, fotografies, instal·lacions, concilia art i pensament, sovint mostrant les seves contradiccions, recuperant les paraules i els textos de pensadors, escriptors i poetes com Walter Benjamin, Hannah Arendt, Simone Weil, Paul Celan i Primo Levi.

Formarà part del Grup de Treball, col•lectiu d’artistes que, durant els quatre anys només que estarà actiu, lluitarà també contra el franquisme des de l’àmbit artístic, amb diferents mitjans i recursos artisticopolítics  tant al país com en les participacions internacionals més conegudes: a la Biennal de París, el 1975, i a la Biennal de Venècia, el 1976, any de la dissolució del grup. Després del Grup de Treball, obre el camí cap a les instal•lacions multimèdia posteriors, centrades progressivament en les relacions entre la cultura i la civilització, el progrés i la catàstrofe, l’estat del benestar i els estadis del capitalisme o l’home i la societat. És l’època de les primeres lectures sobre teoria crítica i cultural i pensament europeu del segle XX.

Definitivament, l’activitat d’Abad es construeix i es reconeix com una reflexió cultural articulada en forma d’imatges dialèctiques, centrada en la fragilitat de l’home, el paisatge i la paraula, el pas del temps i el pes de la memòria, l’agonia industrial i la progressió històrica, el final de mons que s’acaben, l’exili i el dolor, en una particular escriptura dels límits que prioritza el compromís personal i la recerca social per damunt de la qualitat estètica i el caràcter objectual. Constitueix també una reflexió molt útil per repensar els esdeveniments socials i polítics amb els quals s’ha anat determinant la història del segle XX.

Entre les seves obres més recents destaca El Camp de la Bota, que dóna títol al lloc en el qual van ser afusellades 1.704 persones durant la dictadura franquista entre 1939 i 1952 i que ara estan cobertes i ocultes per les construccions del *Fórum de les Cultures. Precisament amb aquesta obra va ser guardonat en 2004 amb el Premi Ciutat de Barcelona d’Arts Plàstiques

 

 

Donatiu: 1.000 euros

]]>