 |
Talla sobre fusta. 26 x 63 x 50 cm
Ricard Silvestre (València, 1966) és llicenciat en Filosofia per la Universitat de València i doctor en Belles Arts per la Universitat Politècnica de la mateixa ciutat. A l’exercici de la praxi artística, que inicia des de mitjan dècada dels vuitanta, uneix el desenvolupament d’una trajectòria vinculada a l’estètica i a la crítica d’art. Actualment és investigador de l’Institut de Creativitat i Innovacions Educatives de la Universitat de València. Ha participat en nombroses exposicions col•lectives. D’entre les exposicions individuals, la més recent és “Anomalies i divinitats”, de 2008, una col•lecció d’escultures en fusta a cavall entre l’art i la natura.
Donatiu: 700 euros
]]> |
 |
Marbre. 50 x 26 x 3 cm
Eduard Cortina (Godella, 1955) és escultor i fotògraf. La seua obra escultòrica es basa, principalment, en la manipulació directa de la matèria que utilitza per al seu projecte. En aquests moments, exposa a la sala Pictograma de Castelló, amb la qual manté un estret vincle des de la dècada dels 80. Des de llavors, Cortina ha participat en nombrosos projectes individuals i col·lectius, que el converteixen en un dels artistes més veterans de la sala. Les seues obres són un model d’equilibri i sobrietat.
OBRA RESERVADA
 |
 |
Porcellana per colada i modelat. 30 x 40 cm (aprox.)
Pertany a la sèrie HISTORIAS. Obra seriada 2/7
Ascensión González Lorenzo (Elx, 1973) és doctora en Belles Arts per de la Universitat Miguel Hernández d’Elx i professora de la Facultat de Belles Arts d’Altea, adscrita a la mateixa universitat. En la seua obra conflueixen l’escultura, la instal·lació i el vídeo, entre altres tècniques. Combina les pràctiques més tradicionals amb les noves tecnologies per a exposar idees actuals. Ha realitzat diverses exposicions individuals i un bon nombre de col·lectives. L’artista qüestiona la identitat de l’individu en la societat globalitzada. Parteix d’una perspectiva personal per tal de plantejar temàtiques que són sovint socials. La seua obra juga amb elements quotidians, que en ser manipulats, adquireixen un nou significat, introduint lectures més emotives i ambigües.
Donatiu:
OBRA RESERVADA
]]>  |
|
Escultura en ferro pintada al foc . 70 x 51 x 20 cm.
Rafael Amorós (Albaida, 1964) s’interessa per la pintura de ben jove. El 1981, de la mà de Francesc Messa, descobreix la plàstica contemporània. Va fer una residència la casa-estudi d’Antoni Miró i va rebre classes del gravador romanès Pavel Radoulovsqui. El 1995 part de la seua obra gràfica va passar a la col·lecció de la Biblioteca Nacional a Madrid. Ha realitzat nombroses exposicions individuals i col·lectives a València, Madrid, Belgrad, Stuttgart, Viena, Tànger, Casablanca, etc., i ha participat en l’edició de diverses carpetes d’obra gràfica. A finals dels 90, va començar a materialitzar projectes escultòrics que van rebre un bon grapat de premis i guardons.
OBRA RESERVADA
]]>  |
 |
Fusta i ferro. 45 x 35 cm. aprox.
Pepe Calvo (Alcoi 1947). Estudis de Belles arts a Alcoi. Disseny Industrial i Gràfic, Elisava Barcelona – Promoció 1974. Soci fundador de l’Associació de Dissenyadors Professionals ADP.Col·laboracions de disseny amb Taylor & Gibson i Packaging Innovation de Londres. Selecció de treballs per “ Creation Industrielle “ del Centre Pompidou de Paris. Jurat en diversos concursos de disseny. Cursets, conferències i seminaris en universitats i escoles professionals. Publicacions d’articles i treballs en diferents revistes tècniques i llibres de disseny.
Seleccions i diplomes: BEDA (Bureau European of Designers Associations ) – “DELTA ADIFAD” – “DISUEÑO” – premi “ *KIT NACIONAL DE DISSENY “ i “DESIGN PLUS FRANKFURT MESSE” entre altres. Té dissenyades mes de 500 marques, logotips i embalatges, un centenar d’objectes i productes de disseny en mes de vuit països. Ha realitzat una dotzena d’exposicions en sales d’art i centres artístics.
En l’actualitat comparteix treballs de recerca gràfica, amb el disseny, la fotografia i la plàstica escultòrica.
Donatiu: 500 euros
]]>“Ulls de fang III”
(sèrie Ulls de fang)
  |
|
Gres xamotat amb aplicació d’òxids. 18 x 10 cm. i 9 x 6 cm. / 20 x 10 cm. i 9 x 6 cm.
Cristina Guzman Traver (Aldaia, 1953) té una sòlida formació artística, des de 1970-1975 estudia dibuix i pintura a l’Escola d’Arts i Oficis de la seva localitat, en 1988 i 1989 realitza el curs de Delineant Industrial del Ministeri de Treball, i prossegueix amb diferents tècniques relacionades amb l’escultura assistint cada any fins l’actualitat a monogràfics, cursos i seminaris per complementar la seva formació.
A pesar de la seua formació pictòrica s’endinsa cap al món de l’escultura utilitzant metalls, fustes, plàstics… però on aconsegueix un llenguatge propi és amb la utilització de la terra, matèria primera que junt a la fotografia utilitza per a la seua creació artística.
Compromesa amb la societat que viu, la seua obra és una denuncia constant per la defensa de les igualtats i de les llibertats.
Les seves obres han visitat diverses ciutats com Jaén, Pontevedra, Barcelona, Saragossa, Girona, València, Cadis, Osca, Castelló … i han viatjat a diferents països, Estats Units, Suïssa, Itàlia, Brussel·les…
És membre de l’Associació d’Arts Plàstiques de Benicàssim “Beni-Art” i pertany al col·lectiu “Mans de Dona” de València.
Donatiu:
OBRES RESERVADES
]]>“Xemeneies sense fum III”
“Xemeneies sense fum IV”
(sèrie Xemeneies sense fum)
   |
 |
Pasta refractària amb aplicació d’òxids i engalbes. 16 x 9 cm., 14 x 9.5 cm i 7 x 7 cm. / 26 x 9 cm. i 14 x 9.5 cm. / 26 x 9 cm. i 11 x 6 cm.
Cristina Guzman Traver (Aldaia, 1953) té una sòlida formació artística, des de 1970-1975 estudia dibuix i pintura a l’Escola d’Arts i Oficis de la seva localitat, en 1988 i 1989 realitza el curs de Delineant Industrial del Ministeri de Treball, i prossegueix amb diferents tècniques relacionades amb l’escultura assistint cada any fins l’actualitat a monogràfics, cursos i seminaris per complementar la seva formació.
A pesar de la seua formació pictòrica s’endinsa cap al món de l’escultura utilitzant metalls, fustes, plàstics… però on aconsegueix un llenguatge propi és amb la utilització de la terra, matèria primera que junt a la fotografia utilitza per a la seua creació artística.
Compromesa amb la societat que viu, la seua obra és una denuncia constant per la defensa de les igualtats i de les llibertats.
Les seves obres han visitat diverses ciutats com Jaén, Pontevedra, Barcelona, Saragossa, Girona, València, Cadis, Osca, Castelló … i han viatjat a diferents països, Estats Units, Suïssa, Itàlia, Brussel·les…
És membre de l’Associació d’Arts Plàstiques de Benicàssim “Beni-Art” i pertany al col·lectiu “Mans de Dona” de València.
<< Les xemeneies de les antigues fàbriques de taulells o teules, són un tret característic de les zones on esdevingué la industria de l’argila, testimonis d’un canvi, d’una evolució industrial en els seus inicis. Una senyal d’identitat d’una població emprenedora i treballadora.
Ara queden com a restes industrials algunes xemeneies, menys sort han tingut les fàbriques o rajolars que han desaparegut en la seua majoria, és per tant hora d’oferir un homenatge a aquests testimonis d’un assentament industrial del qual els nostres avantpassats vivien.
La instal·lació amb el títol “Xemeneies sense fum” neix d’una reflexió davant d’aquestes grans xemeneies solitàries que envolten el paisatge actual, sense fum, apagades i oblidades…Mereixen un homenatge, i que millor que amb l’argila, la mateixa matèria que amb el fum i el foc elles immortalitzaven, transformar-la ara en petites xemeneies que homenatgen i reivindiquen la seua continuïtat dins del nostre paisatge urbà.>>
Donatiu: 300 euros
 |
 |
Bronze fundit. 22 x 13 x 14 cm.
Joan Ramon Garcia i Castejón (Elx, 1945) En 1962 es trasllada a València i assisteix com a alumne lliure a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles. Des de 1965 pinta en el sud de França i viatja a París. Aquest mateix any realitza la seva primera exposició col·lectiva en l’Ateneu de València i a l’any següent la seva primera exposició personal en la Galeria Mateu de València. A partir d’aquesta data, la seva obra s’ha exhibit en més de dues-centes mostres, col·lectives i individuals, en l’Estat espanyol i a l’estranger.
És membre fundador del Grup d’Elx, del qual va formar part activa fins al 71.
En 1967 i des del 10 de maig roman empresonat durant gairebé tres anys per antifranquista. Aquesta és una de les seves etapes més tràgiques, i també més fecunda de la seva producció artística; els dibuixos a la cera realitzats en aquest període passen dels dos mil.
A l’octubre del 70 es trasllada a Canàries formant part del grup de teatre La Carátula. Des de 1973, viu i treballa a Dénia, Alacant.
La seva obra està representada en museus i col·leccions privades de tot el món.
Aquest artista va començar des de petit encarant tres facetes diferents de l’art: l’escultura, el gravat i la pintura.
Donatiu: 1.000 euros
]]>|
|
|
Ferro galvanitzat . 64 x 29 x 6,5 cm.
Ferran Aguiló i Casabona (Palma, 1957). Exposa a partir de 1986 a diferents galeries de l’illa i la península escultures amb materials diversos, decantant-se finalment pel ferro. Formes orgàniques amb referàncies zoomòrfiques i vegetals. Ha participat a fires i simpòsiums internacionals. L’any 2010 realitzà una exposició retrospectiva al Casal Solleric de Ciutat.
Donatiu: 1.900 euros
]]>Nota: l’obra la podrà escollir el comprador directament al taller de l’artista
|
|
Xavier Corberó i Olivella (Barcelona, 1935) va treballar a la foneria Medici de Lausana, on va viure un període clau de la seua formació com a escultor. Influït per Pau Gargallo i Henry Moore. Entre 1966 i 1968, va editar sèries d’aiguaforts i litografies i també ha dissenyat joies. El 1963 va fer la seua primera exposició individual a Munic, on va rebre la medalla d’or de l’estat de Baviera, a Pittsburg, Nova York i al Japó. Va tenir un paper destacat com a assessor de l’Ajuntament de Barcelona en la tria d’obres d’autors de prestigi internacional per a posar en carrers i places de la ciutat de cara als Jocs Olímpics de 1992 i aquest mateix any va rebre la Creu de Sant Jordi. Fou, a més, l’escultor escollit per a fer les medalles olímpiques. L’any 2000 fou elegit membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.