Talla sobre fusta. 26 x 63 x 50 cm

Ricard Silvestre (València, 1966) és llicenciat en Filosofia per la Universitat de València i doctor en Belles Arts per la Universitat Politècnica de la mateixa ciutat. A l’exercici de la praxi artística, que inicia des de mitjan dècada dels vuitanta, uneix el desenvolupament d’una trajectòria vinculada a l’estètica i a la crítica d’art. Actualment és investigador de l’Institut de Creativitat i Innovacions Educatives de la Universitat de València. Ha participat en nombroses exposicions col•lectives. D’entre les exposicions individuals, la més recent és “Anomalies i divinitats”, de 2008, una col•lecció d’escultures en fusta a cavall entre l’art i la natura.

Donatiu: 700 euros

Marbre. 50 x 26 x 3 cm

Eduard Cortina (Godella, 1955) és escultor i fotògraf. La seua obra escultòrica es basa, principalment, en la manipulació directa de la matèria que utilitza per al seu projecte. En aquests moments, exposa a la sala Pictograma de Castelló, amb la qual manté un estret vincle des de la dècada dels 80. Des de llavors, Cortina ha participat en nombrosos projectes individuals i col·lectius, que el converteixen en un dels artistes més veterans de la sala. Les seues obres són un model d’equilibri i sobrietat.

OBRA RESERVADA

Porcellana per colada i modelat. 30 x 40 cm (aprox.)

Pertany a la sèrie HISTORIAS. Obra seriada 2/7

Ascensión González Lorenzo (Elx, 1973) és doctora en Belles Arts per de la Universitat Miguel Hernández d’Elx i professora de la Facultat de Belles Arts d’Altea, adscrita a la mateixa universitat. En la seua obra conflueixen l’escultura, la instal·lació i el vídeo, entre altres tècniques. Combina les pràctiques més tradicionals amb les noves tecnologies per a exposar idees actuals. Ha realitzat diverses exposicions individuals i un bon nombre de col·lectives. L’artista qüestiona la identitat de l’individu en la societat globalitzada. Parteix d’una perspectiva personal per tal de plantejar temàtiques que són sovint socials. La seua obra juga amb elements quotidians, que en ser manipulats, adquireixen un nou significat, introduint lectures més emotives i ambigües.

Donatiu:

OBRA RESERVADA

Escultura en ferro pintada al foc . 70 x 51 x 20 cm.

OBRA RESERVADA

 Fusta i ferro. 45 x 35 cm. aprox.

Pepe Calvo (Alcoi 1947). Estudis de Belles arts a Alcoi. Disseny Industrial i Gràfic, Elisava Barcelona – Promoció 1974. Soci fundador de l’Associació de Dissenyadors Professionals ADP.Col·laboracions de disseny amb Taylor & Gibson i Packaging Innovation de Londres. Selecció de treballs per “ Creation Industrielle “ del Centre Pompidou de Paris.  Jurat en diversos concursos de disseny. Cursets, conferències i seminaris en universitats i escoles professionals. Publicacions d’articles i treballs en diferents revistes tècniques i llibres de disseny.
Seleccions i diplomes: BEDA (Bureau European of Designers Associations ) – “DELTA ADIFAD” – “DISUEÑO” – premi “ *KIT NACIONAL DE DISSENY “ i “DESIGN PLUS FRANKFURT MESSE” entre altres. Té dissenyades mes de 500 marques, logotips i embalatges, un centenar d’objectes i productes de disseny en mes de vuit països. Ha realitzat una dotzena d’exposicions en sales d’art i centres artístics.
En l’actualitat comparteix treballs de recerca gràfica, amb el disseny, la fotografia i la plàstica escultòrica.

Donatiu: 500 euros

“Ulls de fang III”

 (sèrie Ulls de fang)

Gres xamotat amb aplicació d’òxids. 18 x 10 cm. i 9 x 6 cm. / 20 x 10 cm. i 9 x 6 cm.

Cristina Guzman Traver (Aldaia, 1953) té una sòlida formació artística, des de 1970-1975 estudia dibuix i pintura a l’Escola d’Arts i Oficis de la seva localitat, en 1988 i 1989 realitza el curs de Delineant Industrial del Ministeri de Treball, i prossegueix amb diferents tècniques relacionades amb l’escultura assistint cada any fins l’actualitat a monogràfics, cursos i seminaris per complementar la seva formació.

A pesar de la seua formació pictòrica s’endinsa cap al món de l’escultura utilitzant metalls, fustes, plàstics… però on aconsegueix un llenguatge propi és amb la utilització de la terra, matèria primera que junt a la fotografia utilitza per a la seua creació artística.

Compromesa amb la societat que viu, la seua obra és una denuncia constant per la defensa de les igualtats i de les llibertats.

Les seves obres han visitat diverses ciutats com Jaén, Pontevedra, Barcelona, Saragossa, Girona, València, Cadis, Osca, Castelló … i han viatjat a diferents països, Estats Units, Suïssa, Itàlia, Brussel·les…

És membre de l’Associació d’Arts Plàstiques de Benicàssim “Beni-Art” i pertany al col·lectiu “Mans de Dona” de València.

Donatiu:

OBRES RESERVADES

“Xemeneies sense fum III”

“Xemeneies sense fum IV”

 (sèrie Xemeneies sense fum)

Pasta refractària amb aplicació d’òxids i engalbes. 16 x 9 cm., 14 x 9.5 cm  i 7 x 7 cm. / 26 x 9 cm. i 14 x 9.5 cm. / 26 x 9 cm. i 11 x 6 cm.

Cristina Guzman Traver (Aldaia, 1953) té una sòlida formació artística, des de 1970-1975 estudia dibuix i pintura a l’Escola d’Arts i Oficis de la seva localitat, en 1988 i 1989 realitza el curs de Delineant Industrial del Ministeri de Treball, i prossegueix amb diferents tècniques relacionades amb l’escultura assistint cada any fins l’actualitat a monogràfics, cursos i seminaris per complementar la seva formació.

A pesar de la seua formació pictòrica s’endinsa cap al món de l’escultura utilitzant metalls, fustes, plàstics… però on aconsegueix un llenguatge propi és amb la utilització de la terra, matèria primera que junt a la fotografia utilitza per a la seua creació artística.

Compromesa amb la societat que viu, la seua obra és una denuncia constant per la defensa de les igualtats i de les llibertats.

Les seves obres han visitat diverses ciutats com Jaén, Pontevedra, Barcelona, Saragossa, Girona, València, Cadis, Osca, Castelló … i han viatjat a diferents països, Estats Units, Suïssa, Itàlia, Brussel·les…

És membre de l’Associació d’Arts Plàstiques de Benicàssim “Beni-Art” i pertany al col·lectiu “Mans de Dona” de València.

<< Les xemeneies de les antigues fàbriques de taulells o teules, són un tret característic de les zones on esdevingué la industria de l’argila, testimonis d’un canvi, d’una evolució industrial en els seus inicis. Una senyal d’identitat d’una població emprenedora i treballadora.

Ara queden com a restes industrials algunes xemeneies, menys sort han tingut les fàbriques o rajolars que han desaparegut en la seua majoria, és per tant hora d’oferir un homenatge a aquests testimonis d’un assentament industrial del qual els nostres avantpassats vivien.

La instal·lació amb el títol “Xemeneies sense fum” neix d’una reflexió davant d’aquestes grans xemeneies solitàries que envolten el paisatge actual, sense fum, apagades i oblidades…Mereixen un homenatge, i que millor que amb l’argila, la mateixa matèria que amb el fum i el foc elles immortalitzaven, transformar-la ara en petites xemeneies que homenatgen i reivindiquen la seua continuïtat dins del nostre paisatge urbà.>>

Donatiu: 300 euros