Nota: l’obra la podrà escollir el comprador directament al taller de l’artista

Xavier Corberó i Olivella (Barcelona, 1935) va treballar a la foneria Medici de Lausana, on va viure un període clau de la seua formació com a escultor. Influït per Pau Gargallo i Henry Moore. Entre 1966 i 1968, va editar sèries d’aiguaforts i litografies i també ha dissenyat joies. El 1963 va fer la seua primera exposició individual a Munic, on va rebre la medalla d’or de l’estat de Baviera, a Pittsburg, Nova York i al Japó. Va tenir un paper destacat com a assessor de l’Ajuntament de Barcelona en la tria d’obres d’autors de prestigi internacional per a posar en carrers i places de la ciutat de cara als Jocs Olímpics de 1992 i aquest mateix any va rebre la Creu de Sant Jordi. Fou, a més, l’escultor escollit per a fer les medalles olímpiques. L’any 2000 fou elegit membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

Donatiu: 100.000 euros

 Acer corten. 90’5 x 91 x 4 cm.

Andreu Alfaro (València, 1929) és un escultor relacionat amb el Grup Parpalló i influït pels constructivistes, com Brancusi o Peysner, i també per Jorge Oteiza. Les seues obres, exposades a la Biennal de Venècia del 1966, assoliren un ressò internacional. A final de la dècada dels seixanta experimentà profusament amb elements metàl·lics i en els vuitanta començà a fer-ho amb el filferro i el marbre. El mateix any va rebre el Premi d’Honor Jaume I i el 1981 el Premio Nacional de Artes Plásticas. El 1991 la Diputació de València li va concedir el Premi Alfons Roig d’Arts Plàstiques. Les seues obres més importants són “La rella” (1961), “La veu d’un poble” (1964-65), “Monument a l’amor” (1965-67), “Bon dia llibertat” (1975) i “Catalan power” (1976). També ha projectat diversos monuments, el darrer dels quals és el Monument als Països Catalans a Tàrrega. El 1999 va construir les quatre columnes de la Universitat Autònoma de Barcelona i el 2008 la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi el va elegir membre d’honor.

Donatiu: 40.000 euros