|
Edició de bibliòfil de deu poemes d’Ausiàs March traduïts a deu llengües i il·lustrats per Andreu Alfaro. València, 3i4, 2001.
Capsa forrada de seda (45 x 33 cm) serigrafiada, que conté dues carpetes de cartró verjurat.
La carpeta “Alfaro a Ausiàs March” conté les biografies d’Ausiàs March i Andreu Alfaro, un estudi introductori de Pere Gimferrer, la versió catalana dels deu pomes (a partir de l’edició que Pere Bohigas en féu per a l’editorial Barcino des de 1952 fins a 1959) i els deu dibuixos d’Andreu Alfaro inspirats en aquests poemes, signats i numerats.
La carpeta “10 poemes / 10 llengües” conté la versió dels poemes en les següents llengües:
–Alemany: versió dels poemes i notes introductòries de Hans-Ingo Radatz (porfessor de la Katholische Universitat Eichstärt)
–Anglès: versió dels pomes i notes introductòries de Dominic Keown (professor de la Universitat de Cambridge)
–Àrab: versió dels poemes de Mahmud Sobh (catedràtic d’Estudis Àrabas i Islàmics de la UCM) i notes introductòries de Pius Alibek (traductor i lingüista)
–Basc: versió dels poemes i notes introductòries d’Ibon Sarasola (membre de l’Acadèmia de la Llengua Basca, Euskaltzaindia)
–Espanyol: versió dels poemes de Pere Gimferrer (poeta, escriptor i membre de la Real Academia de la Lengua Española) i de Josep Maria Micó (professor de la Universitat Pompeu Fabra)
–Francès: versió dels poemes i notes introductòries de Patrick Gifreu (escriptor i traductor)
–Gallec: versió dels poemes i notes introductòries d’Arcadio López Casanova (escriptor i crític literari gallec, professor de la Universitat de València)
–Hebreu: versió dels poemes i notes introductòries de Shlomo Avayou (escriptor i professor de la Universitat de Tel Aviv)
–Italià: versió dels poemes de Costanzo Di Girolamo (professor de la Universitat de Nàpols Federico II), notes introductòries de Júlia Benavent (professora de la Universitat de València)
–Llatí: versió dels poemes de Vicent Mariner, segons l’edició de Marco Antonio Coronel Ramos) i notes introductòries de Josep Lluís Teodoro (doctor en filologia clàssica)
]]>
|
L’Odissea, un dels poemes fundacionals del cànon literari occidental, en la versió catalana de Carles Riba i amb il·lustracions d’un artista contemporani, Frederic Amat.
L’obra va acompanyada per una plata de gran bellesa inspirada en el poema homèric, creada pel propi pintor i produïda pel reconegut ceramista Antoni Cumella.
Donació d’Enciclopèdia Catalana
]]>
Raimundus Lullus – Thomas Le Myésier
Edició facsímil del manuscrit conservat a la Biblioteca de Karlsruhe.
Edició coordinada per Albert Hauf, València, 3i4, 1993. Gran foli (43 x 34 cm.).
Facsímil amb 12 fulls de miniatures en color, més 30 fulls facsímils de text. Relligat luxós en pell, decorada amb cenefes de gofrats i florons daurats.
S’acompanya amb un altre volum amb estudis d’Albert Hauf, Charles Lohr, Waldburga Büchel, Theo Pindl-Büchel i Miquel Batllori (95 p.), editat en paper couché i relligat en tela, més un fullet amb el text en alemany i anglès, tot contingut dins una caixa de suro.
El llibre és la compil·lació de dues obres de Ramon Llull realitzades pel seu deixeble francès Thomas Le Myésier (mort el 1336): l’Electorium (que conté la famosa “Vita coaetania”, biografia dictada pel propi Ramon Llull) i el compendi Breviculum, que conté extractes de l’Ars brevis del filòsof mallorquí, és a dir, les diverses recensions de l’obra filosòfico-teològica més important de Llull.
L’esplèdid cicle de miniatures, comentat en detall, i també, la part preliminar, l’anomenada pars dispositiva, brinden una introducció gràfica, de fàcil comprensió, en la vida i la doctrina de Llull.
El volum es va editar amb motiu del Simposi Internacional sobre Ramon Llull, celebrat a València el 1993.
]]>
|
Llibre de bibliòfil (315 x 420 mm) publicat amb motiu del 300 aniversari de la Batalla d’Almansa
Testimoni poètic i artístic d’aquells moments tan decisius per a Xàtiva i per al país. Al llibre, un poema-pòrtic d’Antoni Martínez dóna pas al poemari Crema de Xàtiva de Vicent Andrés Estellés.
Catorze sonets que seqüencien vuit gravats realitzats per Artur Heras, Rafael Armengol, Joan Ramos, Miquel Mollà, Rafael Gómez, Ricard Juan, Ernest García i Ricard Huerta
Donació d’Antoni Martínez.
]]>
|
Títol: Diccionario catalan-castellano-latino / por don Joaquín Esteve… don Joseph Belvitges… y D. Antonio Juglá y Font..
Autor: Esteve, Joaquín, 1743-1805
Publicació: Barcelona [Imp. de la Viuda e Hijos de D. Antonio Brusi.- Tecla Plá], [1805-1830]
Descripció: 2 vol.; 31 x 21 x 6 cm. Vol. I 419 pàgs, Vol II: 429 pàgs. Enquadernat amb pell. Llom amb línies daurades i inscripció identificativa. Dos volums enquadernats junts en foli de volum petit (230 x 320) Marroc vermell.
Matèria: Català — Diccionaris – Castellà / Llatí. Català — Diccionaris poliglots
Autor(s) addicional(s): Bellvitges, Josep / Juglá y Font, Antonio
Ens trobem davant d’un diccionari trilingüe català-castellà-llatí que intenta superar la mera llista d’equivalències entre llengües amb la inclusió, per primer cop, de dialectalismes (amb la marca territ) i de moltes parèmies. Dins de les parèmies són abundosos els refranys i les locucions, però encara ho són molt més les frases fetes.
Encara que l’obra ha estat avaluada com una eina que havia de servir sobretot per a l’aprenentatge del castellà, també cal considerar-lo un factor de dignificació i sistematització de la llengua catalana i un precedent molt important del Diccionari de P. Lavèrnia, de 1839. No és simplement casual, doncs, que a l’interior del Diccionari del 1803, el primer propietari hi conservés el prospecte de promoció del de 1839.
El paper és de Capellades, de molta qualitat, amb la filigrana ben visible. I l’estat de conservació de l’exemplar és excepcional.
Donació de Joan Manuel Tresserras.
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |