“Electorium parvum seu Breviculum”

Raimundus Lullus – Thomas Le Myésier

Edició facsímil del manuscrit conservat a la Biblioteca de Karlsruhe.

Edició coordinada per Albert Hauf, València, 3i4, 1993. Gran foli (43 x 34 cm.).

Facsímil amb 12 fulls de miniatures en color, més 30 fulls facsímils de text. Relligat luxós en pell, decorada amb cenefes de gofrats i florons daurats.

S’acompanya amb un altre volum amb estudis d’Albert Hauf, Charles Lohr, Waldburga Büchel, Theo Pindl-Büchel i Miquel Batllori (95 p.), editat en paper couché i relligat en tela, més un fullet amb el text en alemany i anglès, tot contingut dins una caixa de suro.

El llibre és la compil·lació de dues obres de Ramon Llull realitzades pel seu deixeble francès Thomas Le Myésier (mort el 1336): l’Electorium (que conté la famosa “Vita coaetania”, biografia dictada pel propi Ramon Llull) i el compendi Breviculum, que conté extractes de l’Ars brevis del filòsof mallorquí, és a dir, les diverses recensions de l’obra filosòfico-teològica més important de Llull.

L’esplèdid cicle de miniatures, comentat en detall, i també, la part preliminar, l’anomenada pars dispositiva, brinden una introducció gràfica, de fàcil comprensió, en la vida i la doctrina de Llull.

 

El volum es va editar amb motiu del Simposi Internacional sobre Ramon Llull, celebrat a València el 1993.

Llibre de bibliòfil (315 x 420 mm) publicat amb motiu del 300 aniversari de la Batalla d’Almansa

Testimoni poètic i artístic d’aquells moments tan decisius per a Xàtiva i per al país. Al llibre, un poema-pòrtic d’Antoni Martínez dóna pas al poemari Crema de Xàtiva de Vicent Andrés Estellés.

Títol: Diccionario catalan-castellano-latino / por don Joaquín Esteve… don Joseph Belvitges… y D. Antonio Juglá y Font..
Autor: Esteve, Joaquín, 1743-1805
Publicació: Barcelona [Imp. de la Viuda e Hijos de D. Antonio Brusi.- Tecla Plá], [1805-1830]
Descripció: 2 vol.; 31 x 21 x 6 cm. Vol. I 419 pàgs, Vol II: 429 pàgs. Enquadernat amb pell. Llom amb línies daurades i inscripció identificativa. Dos volums enquadernats junts en foli de volum petit (230 x 320) Marroc vermell.
Matèria: Català — Diccionaris – Castellà / Llatí. Català — Diccionaris poliglots  
Autor(s) addicional(s): Bellvitges, Josep / Juglá y Font, Antonio

Ens trobem davant d’un diccionari trilingüe català-castellà-llatí que intenta superar la mera llista d’equivalències entre llengües amb la inclusió, per primer cop, de dialectalismes (amb la marca territ) i de moltes parèmies. Dins de les parèmies són abundosos els refranys i les locucions, però encara ho són molt més les frases fetes.

Encara que l’obra ha estat avaluada com una eina que havia de servir sobretot per a l’aprenentatge del castellà, també cal considerar-lo un factor de dignificació i sistematització de la llengua catalana i un precedent molt important del Diccionari de P. Lavèrnia, de 1839. No és simplement casual, doncs, que a l’interior del Diccionari del 1803, el primer propietari hi conservés el prospecte de promoció del de 1839.

El paper és de Capellades, de molta qualitat, amb la filigrana ben visible. I l’estat de conservació de l’exemplar és excepcional.

 

Donació de Joan Manuel Tresserras.

 

“10 poemes / 10 llengües”. Ausiàs March / Alfaro

Edició de bibliòfil de deu poemes d’Ausiàs March traduïts a deu llengües i il·lustrats per Andreu Alfaro. València, 3i4, 2001.

Capsa forrada de seda (45 x 33 cm) serigrafiada, que conté dues carpetes de cartró verjurat.

La carpeta  “Alfaro a Ausiàs March” conté les biografies d’Ausiàs March i Andreu Alfaro, un estudi introductori de Pere Gimferrer, la versió catalana dels deu pomes (a partir de l’edició que Pere Bohigas en féu per a l’editorial Barcino des de 1952 fins a 1959) i els deu dibuixos d’Andreu Alfaro inspirats en aquests poemes, signats i numerats.

La carpeta “10 poemes / 10 llengües” conté la versió dels poemes en les següents llengües:

–Alemany: versió dels poemes i notes introductòries de Hans-Ingo Radatz (porfessor de la Katholische Universitat Eichstärt)

–Anglès: versió dels pomes i notes introductòries de Dominic Keown (professor de la Universitat de Cambridge)

–Àrab: versió dels poemes de Mahmud Sobh (catedràtic d’Estudis Àrabas i Islàmics de la UCM) i notes introductòries de Pius Alibek (traductor i lingüista)

–Basc: versió dels poemes i notes introductòries d’Ibon Sarasola (membre de l’Acadèmia de la Llengua Basca, Euskaltzaindia)

–Espanyol: versió dels poemes de Pere Gimferrer (poeta, escriptor i membre de la Real Academia de la Lengua Española) i de Josep Maria Micó (professor de la Universitat Pompeu Fabra)

–Francès: versió dels poemes i notes introductòries de Patrick Gifreu (escriptor i traductor)

–Gallec: versió dels poemes i notes introductòries d’Arcadio López Casanova (escriptor i crític literari gallec, professor de la Universitat de València)

–Hebreu: versió dels poemes i notes introductòries de Shlomo Avayou (escriptor i professor de la Universitat de Tel Aviv)

–Italià: versió dels poemes de Costanzo Di Girolamo (professor de la Universitat de Nàpols Federico II), notes introductòries de Júlia Benavent (professora de la Universitat de València)

–Llatí: versió dels poemes de Vicent Mariner, segons l’edició de Marco Antonio Coronel Ramos) i notes introductòries de Josep Lluís Teodoro (doctor en filologia clàssica)

 

Donació d’Enciclopèdia Catalana