|
Títol: Diccionario catalan-castellano-latino / por don Joaquín Esteve… don Joseph Belvitges… y D. Antonio Juglá y Font..
Autor: Esteve, Joaquín, 1743-1805
Publicació: Barcelona [Imp. de la Viuda e Hijos de D. Antonio Brusi.- Tecla Plá], [1805-1830]
Descripció: 2 vol.; 31 x 21 x 6 cm. Vol. I 419 pàgs, Vol II: 429 pàgs. Enquadernat amb pell. Llom amb línies daurades i inscripció identificativa. Dos volums enquadernats junts en foli de volum petit (230 x 320) Marroc vermell.
Matèria: Català — Diccionaris – Castellà / Llatí. Català — Diccionaris poliglots
Autor(s) addicional(s): Bellvitges, Josep / Juglá y Font, Antonio
Ens trobem davant d’un diccionari trilingüe català-castellà-llatí que intenta superar la mera llista d’equivalències entre llengües amb la inclusió, per primer cop, de dialectalismes (amb la marca territ) i de moltes parèmies. Dins de les parèmies són abundosos els refranys i les locucions, però encara ho són molt més les frases fetes.
Encara que l’obra ha estat avaluada com una eina que havia de servir sobretot per a l’aprenentatge del castellà, també cal considerar-lo un factor de dignificació i sistematització de la llengua catalana i un precedent molt important del Diccionari de P. Lavèrnia, de 1839. No és simplement casual, doncs, que a l’interior del Diccionari del 1803, el primer propietari hi conservés el prospecte de promoció del de 1839.
El paper és de Capellades, de molta qualitat, amb la filigrana ben visible. I l’estat de conservació de l’exemplar és excepcional.
Donació de Joan Manuel Tresserras.
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
|
Edició de bibliòfil de deu poemes d’Ausiàs March traduïts a deu llengües i il·lustrats per Andreu Alfaro. València, 3i4, 2001.
Capsa forrada de seda (45 x 33 cm) serigrafiada, que conté dues carpetes de cartró verjurat.
La carpeta “Alfaro a Ausiàs March” conté les biografies d’Ausiàs March i Andreu Alfaro, un estudi introductori de Pere Gimferrer, la versió catalana dels deu pomes (a partir de l’edició que Pere Bohigas en féu per a l’editorial Barcino des de 1952 fins a 1959) i els deu dibuixos d’Andreu Alfaro inspirats en aquests poemes, signats i numerats.
La carpeta “10 poemes / 10 llengües” conté la versió dels poemes en les següents llengües:
–Alemany: versió dels poemes i notes introductòries de Hans-Ingo Radatz (porfessor de la Katholische Universitat Eichstärt)
–Anglès: versió dels pomes i notes introductòries de Dominic Keown (professor de la Universitat de Cambridge)
–Àrab: versió dels poemes de Mahmud Sobh (catedràtic d’Estudis Àrabas i Islàmics de la UCM) i notes introductòries de Pius Alibek (traductor i lingüista)
–Basc: versió dels poemes i notes introductòries d’Ibon Sarasola (membre de l’Acadèmia de la Llengua Basca, Euskaltzaindia)
–Espanyol: versió dels poemes de Pere Gimferrer (poeta, escriptor i membre de la Real Academia de la Lengua Española) i de Josep Maria Micó (professor de la Universitat Pompeu Fabra)
–Francès: versió dels poemes i notes introductòries de Patrick Gifreu (escriptor i traductor)
–Gallec: versió dels poemes i notes introductòries d’Arcadio López Casanova (escriptor i crític literari gallec, professor de la Universitat de València)
–Hebreu: versió dels poemes i notes introductòries de Shlomo Avayou (escriptor i professor de la Universitat de Tel Aviv)
–Italià: versió dels poemes de Costanzo Di Girolamo (professor de la Universitat de Nàpols Federico II), notes introductòries de Júlia Benavent (professora de la Universitat de València)
–Llatí: versió dels poemes de Vicent Mariner, segons l’edició de Marco Antonio Coronel Ramos) i notes introductòries de Josep Lluís Teodoro (doctor en filologia clàssica)
]]>
|
L’Odissea, un dels poemes fundacionals del cànon literari occidental, en la versió catalana de Carles Riba i amb il·lustracions d’un artista contemporani, Frederic Amat.
L’obra va acompanyada per una plata de gran bellesa inspirada en el poema homèric, creada pel propi pintor i produïda pel reconegut ceramista Antoni Cumella.
Donació d’Enciclopèdia Catalana
]]>