Serigrafia: 112 x 22 cm. Caixa: 16’6 x 23 x 5’5cm

Amparo Carbonell (València, 1955) va estudiar escultura i és catedràtica del Departament d’Escultura de la Universitat Politècnica de València. A més de la docència i la investigació, sent inquietud per la incidència que la projecció social de les propostes artístiques pot tenir en la cultura, com agent formador i transformador. Per això ha treballat en diversos llocs de gestió de la universitat, relacionats amb la dinamització i projecció cultural. Des de 1980, com a escultura, ha participat en nombroses exposicions col·lectives i individuals i ha mostrat el seu treball en fires, museus, galeries i col·leccions privades. Ha treballat molt la idea del cos fèrtil i de la feminitat. Sovint des de la pròpia existència o a través de la mitologia clàssica, ha tramat una reflexió en què l’ésser dona apareix com a contenidor de tot: vida, conflictes, ritus, energia..

Donatiu: 300 euros

 OBSERVACIONS: Llibre d’artista. Edició de 100 exemplars, numerats i signats. Es presenta en una caixa de cartró en format de llibre.

 Dibuix sobre paper. 70 x 33 cm.

Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957) fusiona pràctiques literàries i visuals. A mitjans dels anys setanta, moment en què comença a exposar, la seua obra es vincula tant a l’avantguarda històrica com a fenòmens ultralocals de la cultura catalana. La pintura, l’escriptura i les caminades, així com tantes altres activitats, han contribuït a una redefinició del paisatgisme, que esdevé una mena d’absolut on fins i tot l’autoria hi apareix i desapareix amb un marcat sentit territorial. Amb el pas dels anys, la seua obra s’ha convertit en un cos complex que combina les propostes teòriques amb la producció artística.

Donatiu:

OBRA RESERVADA

Serigrafia. 70 x 94 cm

OBRA RESERVADA

Capsa de fusta amb 33 aiguaforts i 9 xilografies, amb una presentació de Joan Fuster.

38 x 54 cm, edició de 1984

Manolo Gil (València, 1925-1957) va crear el Grup Z, on va experimentar el seu període de pintures negres. A principis dels 50, entraria en el període la pintura mítica, on és palpable la influència del pensament de Carl Jung, Wolfgang Natusch o Salvador Faus. El 1956 la seua obra va experimentar una nova transformació, va entrar en un debat entre la pintura figurativa i la no figurativa. Aquell mateix any un grup d’artistes i intel·lectuals funden el Grup Parpalló. La seua presència

es va limitar a un any degut a la seua prematura mort, tot i que va ser un dels ideòlegs i màxim animador. El 1957 va morir per una pancreatitis aguda. El 1991, la seua vídua va donar un conjunt de les seues obres a l’IVAM.

Donatiu: 9.000 euros

Serigrafia. 45.5 x 34.5 cm

 Manuel Silvestre (Llíria, 1909), més conegut com “Silvestre de Edeta”, representa tota una institució de l’art valencià. Fill d’agricultors, amb divuit anys va sofrir un accident que el va fer canviar la seua dedicació al camp. Començà a treballar en un taller de marbre per a la confecció de làpides i escultures de panteons. D’esperit inquiet, va mostrar qualitats artístiques i afany per perfeccionar i millorar la tècnica, raó per la qual va ingressar en l’Escola de Belles Arts de Sant Carles. Va obtenir el títol de professor de dibuix i als 42 anys, la càtedra. És acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Entre les seues obres més destacades es troba la font que presideix la plaça de la Verge, davant de la Catedral, coneguda com “El riu Túria”.

OBRA RESERVADA

 Tinta sobre paper. 150 x 100 cm.

Moisés Mahiques (Quatretonda, 1976) porta més d’una dècada fent exposicions individuals i col·lectives per tot el món. Present en la fira Arco des de 2005, ha recopilat ja un bon grapat de reconeixements en forma de beques, premis i mencions d’honor. Les seues obres mostren, mitjançant un peculiar i suggeridor llenguatge plàstic, la reflexió personal i profunda de l’artista sobre la condició de l’individu contemporani i la seua relació existencial amb patologies socials, com ara la incomunicabilitat, l’aïllament, l’alienació, el desarrelament… En resum, l’enverinament, tant real com metafòric, de la realitat.

Donatiu: 4.800 euros

Gravat aiguafort.  93 x 72 cm

Rafael Armengol (Benimodo, 1940) va començar la seua activitat plàstica a finals dels anys cinquanta i principis dels seixanta. Primerament es va deixar influenciar per l’art abstracte, que va saber lligar amb la crítica social. Juntament amb Manuel Boix i Artur Heras va ser artífex, en el context de la fi de la dictadura franquista, de l’aparició d’un art realista al País Valencià de clar contingut polític i social. Més tard va temptejar amb el neorealisme i l’hiperrealisme, conjugant el pop art, l’art cinètic i la fotografia. Més recentment Armengol ha experimentat amb el neoimpressionisme a través d’unes obres en què juga amb la codificació i decodificació cromàtica. Amb tot, mai ha deixat de banda l’ús de l’art com a eina de crítica social i política.

OBRA RESERVADA

Tinta xinesa sobre paper fet a mà . 50 x 62 cm.

Donatiu: 3.000 euros

OBRA RESERVADA

Serigrafia. 50’5 x 72 cm

OBRA RESERVADA

Monotip sobre paper . 66 x 96 cm.

Donatiu: 1.000 euros