2. “Retorn 2001”

1. Gravat sobre paper. Exemplar núm. 15/99. Dedicat a Sanchis Guarner. 53 x 38 cm

2. Impressió sobre tela. Exemplar núm. 42/75. 78 x 58 cm

Antoni Miró (Alcoi, 1944) va rebre el 1960 el primer premi de pintura de l’Ajuntament d’Alcoi. Des del 1965, són nombroses les exposicions que ha realitzat dins i fora del nostre país, així com els premis i mencions que se li han concedit. Miró és un artista que sempre ha mostrat atenció per la promoció i foment de la nostra cultura. La seua obra, situada dins del realisme social, s’inicia en l’expressionisme figuratiu com una denúncia del sofriment humà. A finals dels seixanta, el seu interès per la temàtica social el condueix al neofiguratisme amb un missatge de crítica i denúncia, que als setanta s’identifica plenament amb el moviment “Crònica de la realitat”. La seua és una pintura de conscienciació, una ferramenta de comunicació estètica i ideològica alhora.

Donació de col.leccionista particular.

Donatiu: 380 euros (unitat)

1) Gravat amb pigments. Exemplar núm. 28/30, 77 x 57 cm
2) Gravat amb pigments. Exemplar núm. 18/60, 77×57 cm 

Donació de col·leccionista particular

Donatiu: 380 euros (unitat)

Serigrafia sobre paper. Exemplar núm. 42/75. 77 x 57 cm

Josep Niebla. (Tetuán, 1945). Viu a Catalunya des de 1962. Estudis Superiors de Belles arts a les escoles de Tetuán, Sevilla, Barcelona i París. Becat pel Consolat d’Espanya al Marroc, pel Ministeri d’Educació i Ciència (Espanya)i pel Ministeri d’Assumptes Estrangers (França). Ha realitzat, fins avui, 184 exposicions individuals en 13 països d’Europa, Àfrica i Amèrica.

Amb una formació basada en la percepció i la representació més o menys acadèmica, va trobar, fa ja molts anys, la seva pròpia personalitat en l’abstracció formal, característica de la seva obra.

Donació de col·leccionista particular

Donatiu: 380 euros

Gravat sobre paper. Exemplar núm. 15/99. 53×38 cm

Pablo Serrano Aguilar (Crivillén, Teruel, 10 de febrer de 1908 – Madrid, 26 de novembre de 1985) va ser un escultor espanyol. És considerat un dels artistes espanyols més importants del segle XX.

Estudia escultura primer a Saragossa i després a Barcelona, fins a la seva marxa l’any 1929, a Argentina. Entre aquest país i la ciutat de Montevideo (Uruguai) passarà 25 anys realitzant escultures, entre les quals podem destacar la seva sèrie Els toros, aconseguint una puresa de formes comparable a la de Constantin Brancusi. En aquest període inicia la seva amistat amb els artistes Lucio Fontana i Joaquín Torres García coneixent de primera mà les avantguardes europees

Posseeixen obres seves el Museu d’Art Modern de Nova York (MoMA), el Museu del Ermitage de Sant Petersburg, el Museu Guggenheim de Nova York, el Centre Georges Pompidou de París, el Museu d’Art Contemporani de la Vila de París, la Fundació Gulbenkian de Lisboa, el Museu Middelheim d’Anvers, els Museus Vaticans, el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, etc.

Després de la seva mort l’interès per la seva figura augmenta i se segueixen succeint innombrables exposicions de la seva obra en ciutats com Estrasburg, Roma, Buenos Aires, Brasília, Santiago de Xile, Rabat, València, Madrid, Barcelona…

Donació de col·leccionista particular

OBRA RESERVADA

Gravat a l’aiguafort sobre planxa de zinc. 65 x70 cm ( emmarcat 74 x 79cm)

Pilar Dolz (Morella, 1945) és gravadora i galerista. La seua obra ha recorregut nombrosos països i a més, ha estat promotora d’exposicions i actes culturals i socials reivindicatius. El desembre de 1974 va posar en funcionament Cànem, una galeria d’art contemporani a Castelló. Revolució, avantguarda i compromís defineixen aquesta artista, profundament testimonial, que lluita per la defensa dels drets de la dona i de les llibertats en general. La seua obra es caracteritza per una magnífica creativitat i ple domini de la tècnica, que va simplificant a mesura que avança en la busca d’un llenguatge propi. Els valors plàstics de la seua obra mostren una actitud disciplinada, perseverant i reflexiva. Pot trobar-se a museus com el Sant Pius V de València, la Biblioteca Nacional de Madrid, la Biblioteca Sormani de Milà i en diverses institucions i col•leccions.

OBRA RESERVADA

Gràfica digital sobre paper, 6/9. 76 x 56 cm.

2. “Als pares”, 2004. Sèrie Ovidi Montllor.

Gràfica digital sobre paper, 6/9. 76 x 56 cm.

3. “Visca Catalunya”, 2010. Sèrie Companys.

Litografia – GD sobre paper, P/A. 76 x 56 cm.

4. “Quin secret”, 2009. Sèrie Miquel Martí i Pol.

Gràfica digital sobre paper 9/15. 76 x 56 cm.

5. “Burka-Color”, 2008. Sèrie Sense Títol.

Gràfica digital sobre paper, 22/30. 76 x 56 cm.

6. “Burka-Roig”, 2008. Sèrie Sense Títol.

Gràfica digital sobre paper, 22/30. 76 x 56 cm.

7. “País Valencià”, 2008. Sèrie Sense Títol.

OBRA RESERVADA

 Gràfica digital sobre paper, 26/30. 76 x 56 cm.

8. “Catalunya”, 2008. Sèrie Sense Títol.

Gràfica digital sobre paper, P/A. 76 x 56 cm.

9. “L’Exili 1939, El Sinaia”, 2009. Sèrie Sense Títol.

OBRA RESERVADA

 Gràfica digital sobre paper, 9/15. 76 x 56 cm. 

10. “L’Exili 1939, De la Salle”, 2009. Sèrie Sense Títol.

OBRA RESERVADA

 Gràfica digital sobre paper, 9/15. 76 x 56 cm. 

11. “Barcelona”, 2009. Sèrie Sense Títol.

OBRA RESERVADA

 Gràfica digital sobre paper, 24/30. 76 x 56 cm.

12. “París”, 2009. Sèrie Sense Títol. 

OBRA RESERVADA

Gràfica digital sobre paper, 25/30. 76 x 56 cm.

Antoni Miró (Alcoi, 1944) El 1960 va rebre el primer premi de pintura de l’Ajuntament d’Alcoi. Des del 1965, són nombroses les exposicions que ha realitzat dins i fora del nostre país, així com els premis i mencions que se li han concedit. Miró és un artista que sempre ha mostrat atenció per la promoció i foment de la nostra cultura. La seua obra, situada dins del realisme social, s’inicia en l’expressionisme figuratiu com una denúncia del sofriment humà. A finals dels seixanta, el seu interès per la temàtica social el condueix al neofiguratisme amb un missatge de crítica i denúncia, que als setanta s’identifica plenament amb el moviment “Crònica de la realitat”. La seua és una pintura de conscienciació, una ferramenta de comunicació estètica i ideològica alhora.

Donatiu: 300 euros (unitat)

Litografia sobre pedra. 50 x71 cm ( emmarcat 78 x 96cm)

Pilar Dolz (Morella, 1945) és gravadora i galerista. La seua obra ha recorregut nombrosos països i a més, ha estat promotora d’exposicions i actes culturals i socials reivindicatius. El desembre de 1974 va posar en funcionament Cànem, una galeria d’art contemporani a Castelló. Revolució, avantguarda i compromís defineixen aquesta artista, profundament testimonial, que lluita per la defensa dels drets de la dona i de les llibertats en general. La seua obra es caracteritza per una magnífica creativitat i ple domini de la tècnica, que va simplificant a mesura que avança en la busca d’un llenguatge propi. Els valors plàstics de la seua obra mostren una actitud disciplinada, perseverant i reflexiva. Pot trobar-se a museus com el Sant Pius V de València, la Biblioteca Nacional de Madrid, la Biblioteca Sormani de Milà i en diverses institucions i col•leccions.

OBRA RESERVADA

2. “Botànica de l’Amor X”

Dibuix amb retolador. A4

Raquel Gómez (València, 1973). Llicenciada en Belles Arts per la Facultat de Sant Carles de València a l’any 1996. Professora de Dibuix des de 2006 en la Generalitat Valenciana.

Integrant del projecte creatiu 6m²  amb artistes d’inquietuts i origens diversos. Ha participat en diverses accions amb el col.lectiu MAE- INDEMU.

Ha exposat a la Sala Parpalló (1993, TALLERES DE ESCULTURA), la sala La Nova d’Alaquàs (1994, LA TERCERA EDAD i 1995, LA MUJER), la Universitat de València (1996, MOVIMIENTO- INERCIA), al Centre Cultural Pintor Sorolla d’Aldaia (1998), a la Sala d’Exposicions de Picanya (2000, La otra tarde charlando perdí la mitad de mis palabras…Y qué tiene que ver), a l’ Associació Valenciana contra la SIDA (2000, TRANS) i a les Jornades Cultural La Roca Parda a Cinctorres (2008-2010).

També ha participat en la il.lustració dels llibres XII Certamen Literari Juvenil d’Aldaia Critòfor Aguado i Medina, editat per l’Ajuntment d’Aldaia i Tadel, 1999; i Paisajes y Absurdos Taller Literario del CPFPA “Enric Valor” d’Alaquàs, 2011

Donatiu: 100 euros (unitat)

Serigrafia: 112 x 22 cm. Caixa: 16’6 x 23 x 5’5cm

Amparo Carbonell (València, 1955) va estudiar escultura i és catedràtica del Departament d’Escultura de la Universitat Politècnica de València. A més de la docència i la investigació, sent inquietud per la incidència que la projecció social de les propostes artístiques pot tenir en la cultura, com agent formador i transformador. Per això ha treballat en diversos llocs de gestió de la universitat, relacionats amb la dinamització i projecció cultural. Des de 1980, com a escultura, ha participat en nombroses exposicions col·lectives i individuals i ha mostrat el seu treball en fires, museus, galeries i col·leccions privades. Ha treballat molt la idea del cos fèrtil i de la feminitat. Sovint des de la pròpia existència o a través de la mitologia clàssica, ha tramat una reflexió en què l’ésser dona apareix com a contenidor de tot: vida, conflictes, ritus, energia..

Donatiu: 300 euros

 OBSERVACIONS: Llibre d’artista. Edició de 100 exemplars, numerats i signats. Es presenta en una caixa de cartró en format de llibre.

Serigrafia. 70 x 94 cm

OBRA RESERVADA