Acrílic, llàpis, pastel, porporina i collage sobre paper. 83,8 x 59,3 cm.
![]() |
|
Natuka Honrubia (València, 1971), actualment resideix i treballa a Londres. La seua obra, centrada en el dibuix i l’escultura, és el refugi on crebantar la prohibició de mirar allò prohibit, concebint situacions i personatges que deixen escapar monstres, encarnant inacceptables desitjos. Fantasies i somnis donen vida a un món tangible d’habitants misteriosos en el qual mostra allò desconegut, nombra allò innombrable, i expressa pensaments i idees que no gosaria comunicar de cap altra manera. Conta, sense revelar del tot, secrets que fan l’ullet a aquells amb qui els comparteix.
![]() |
|
Miguel Costa Sanz
![]() |
![]() |
Albert Cruells (Aiguafreda. 1947). Passa els seus primers anys entre gallines, conills, cabres, bens, tomàquets, cebes i enciams i serà amb només sis anys que realitzarà la seua primera exposició en la carnisseria del seu avi.
Els primers anys de Cruells transcorren en temps de postguerra i la seua obra es veu clarament influenciada. Durant la seua adolescència a Aiguafreda, guanya sistemàticament els concursos de pintura que organitza l’Ajuntament i exposa anualment en el bar del poble. Acabat el batxillerat prepara a consciència el seu ingrés en l’escola d’Arquitectura de Barcelona però el seu pas per aquesta va ser un fracàs sense pal·liatius.
En els setanta Cruells entra en contacte amb el món de l’art i la cultura d’una Barcelona inquieta i bulliciosa i des d’un primer moment es nega a perdre la innocència prenent la determinació de tenir absolut control de la seua obra. Fins a l’any dos mil nou, Cruells ha mantingut la seua producció absolutament al marge del mercat. Per tant és, probablement, un dels pocs artistes que per una estranya barreja de rigor, pudor, i insatisfacció, està en possessió de l’obra de tota la seua vida.
Formalment, l’obra de Cruells és potent. Ben estructurada, clara, impulsiva, mediterrània. Forta i decadent alhora. Contradictòria i provocadora. Si bé el seu treball pot associar-se als corrents neoexpresionistes Cruells exerceix per sobre de tot el seu ben guanyat dret a equivocar-se i a evolucionar cap a on el seu instint animal el dirigisca.
OBRA RESERVADA
]]>
![]() |
|
Manuel Garriga Vázquez
![]() |
|
Evru (Barcelona, 1946) és el pseudònim d’Alberto Porta, que entre 1968 i 2001 havia sigut Zush. Evru és un Artciemist, una suma d’ARtista, CIEntífic i MÍSTic. Fascinat per El Bosco, Michaux, Klee i els dadaistes, fou empresonat durant el franquisme i conduït al Centre Frenopàtic de Barcelona, on va nàixer Zush. Va crear Evrugo Mental State i va establir un codi de comunicació particular que es palesa en la sèrie “Alucinaciones”. A principis dels 70 guanya relleu en l’escena internacional. Com a becari al Massachusetts Institute of Technology entra en contacte amb les noves tecnologies, que introdueix en el seu treball. El 2000 fa un resum provisional de vora 40 anys d’activitat artística a les exposicions del MNCARS i del MACBA. Ha col·laborat amb Peter Gabriel en la realització de CD-roms i ha fet múltiples treballs multimèdia. La seua obra està present al MACBA, el Centre d’Art Reina Sofia, el MOMA o el Guggenheim de Nova York.
![]() |
|
Manuel Garriga Vázquez
![]() |
|
Jesús Galdón és pintor, escultor, poeta o indeterminat, o tot alhora, treballa en múltiples àmbits de la creació plàstica contemporània (pintura, fotografia, escultura, instal·lació, intervenció, no fer res, etc)
Al llarg de la seva trajectòria amb més d’una trentena d’exposicions, destaquen exposicions com “A aquesta banda del mirall”, 1996 (Espai 13, Fundació Miró, Barcelona), “de com deconstruir el paisatge per llegir-lo”, 2002 (Intervenció a l’església Sant Felip Neri, Barcelona), “Über menschen” 2003 (Museu Schiller, Weimar) o les exposicions “La memòria dels déus”, 2000 (Museu d’Arqueologia de Tarragona) “Antínous o la història circular”,2006 (Museu d’Arqueologia de Catalunya, Barcelona), o l’exposicio de libres d’artista “Visualkultur”, 2007-2008 (Museum für Angewandte Kunst de Frankfurt, FAD- Barcelona, Museu Dalí St. Petesburg, Florida).
![]() |
|
La peça forma part de la sèrie “Atmosfèrics” en el projecte “Fer visible l’aigua” i es va exposar al Museu de Ciències Naturals de Barcelona el 2009.
Xavier Déu (1966). Artista multidisciplinar de gran renom. Ha realitzat diverses exposicions individuals i col.lectives des de 1997 i ha participat en fires internacionals com ARCO, ART COLOGNE, KIAF o SWAB.
![]() |
![]() |
Francesc Artigau (Barcelona, 1940) va definir la seua poètica en un moment en què el nostre país necessitava d’alegria i llibertat, de frivolitat i crítica; època del triomf del pop, de la cultura juvenil, de l’hedonisme emancipador. L’adopció desacomplexada de la figuració, l’anecdotisme narratiu, el cromatisme intens, l’excitant maridatge entre realitat i pintura que trencaven amb el dramatisme de l’informalisme són les premisses de l’obra d’Artigau. Els seus territoris essencials són, d’una banda, la vida popular i festiva dels carrers del barri de la Ribera, i d’altra, l’estudi del pintor com a espai familiar i escenari mental. La seua obra es pot trobar habitualment a la Sala Parés on exposa des del 1988. Fou guardonat amb el Premi de Pintura Ciutat de l’Hospitalet i el de Ciutat de Terrassa.
OBRA RESERVADA
]]> ![]() |
![]()
|
Gerard Sala i Rosselló. (Tona, 1942). Actualment viu a Badalona i a Sant Joan de les Abadesses on té el seu estudi. Va realitzar estudis de pintura a l’Escola Massana i a l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona.
Les seves obres han estat exposades en diversos països de l’estranger: Espanya, Itàlia Alemanya, Suècia, EE.UU., Israel, Uruguai, Xile. Té obra a diversos museus i col·leccions de Catalunya i de l’estat espanyol.
Es dedica bàsicament a la pintura, tot i que també conrea habitualment l’escultura i la poesia.
El seu treball ha evolucionat des d’una nova figuració de caire social i crític dels seus inicis, fins a plantejaments d’un humanisme poètic a partir de la natura i de l’espiritualitat que l’apropen a una abstracció espacial i còsmica d’influència taoista.