Acrílic sobre llenç. 100 x 100 cm

Donació de la familia de l’artista.

Joan A. Toledo (València, 1940-1995) fou un dels fundadors de l’Equip Crònica, dins del moviment de renovació plàstica sorgit en València com alternativa a l’informalisme. També va formar part del grup Estampa Popular. Les tècniques i plantejaments del Pop Art, que en la seua breu etapa amb l’Equip Crònica centraren les seues preocupacions, variaren amb el temps cap a una pintura més reposada i clàssica, en la qual les imatges identificables extretes dels mass media deixaren pas als personatges anònims. Toledo va compaginar la pintura amb el cine, la publicitat, els decorats o la serigrafia. La seua obra ocupa un lloc significatiu en el realisme artístic espanyol dels anys seixanta, marcat per un fort compromís crític amb la societat. El museu Reina Sofía de Madrid compta entre els seus fons amb quadres d’aquest artista, desaparegut el 1995.

Donatiu: 9.000 euros

1. “Bailaora” 24 x 30 cm.180 euros OBRA RESERVADA

2. “Bailaora II” 27 x 18 cm.180 euros OBRA RESERVADA

3. “Clon” 22,5 x 17,5 cm. 180 euros

4. “Bailaora II” 27 x 18 cm.180 euros OBRA RESERVADA

5. “Ensoñación” 24,5 x 17,5 cm.180 euros 

6. “Irma la dulce” 40,5 x 30cm. 200 euros OBRA RESERVADA

Oli sobre taula . 122,5 x 72 cm.

Donatiu: 1.800 euros

 Acrílic, tinta i llapis sobre paper. 106 x 73 cm

Artur Heras (Xàtiva, 1945) és autor d’una obra impregnada de sàtira social i de denúncia, especialment en l’època franquista. Es val dels recursos de l’estètica pop com a instruments de protesta. Entre 1980 i 1995 va dirigir la Sala Parpalló. Es va donar a conèixer en el món de l’edició com a il·lustrador de talent, especialment de llibres per a xiquets. També és escultor i ha signat monuments públics de gran originalitat. En els últims temps, sense deixar de ser fidel als principis de la Nova Figuració, s’ha orientat cap a una inspiració de caràcter clarament ontològic, on la profunditat de la reflexió es combina amb la fantasia. La puresa de les formes, la lluïssor dels colors, la depuració dràstica de la composició, deixen tot l’espai per a l’expressió d’un pensament no verbal, amb un humor punxant que toca de ple el cor.

Donatiu: 5.000 euros

OBRA RESERVADA

 Oli sobre tela (sense marc).  90 x 90 cm.

Donatiu:

OBRA RESERVADA

Tècnica mixta sobre paper . 76 x 112 cm.

Ricard Vaccaro (Barcelona, 1946). Entre 1965 i 1968 fa pràctiques lliures al Centre Artístic de Sant Lluc de Barcelona i el 1971 es gradua en Arts Aplicades. Especialitat de Pintura: Procediments Murals a l’Escola Massana de Barcelona. Membre d’Sculpture Network des de 2007 el seu treball abarca des de la pintura fins l’escultura passant per les instal·lacions artístiques.

L’obra de Vaccaro no hi entén d’etiquetes i l’artista expressa que els seus treballs ‘fusionen’ diversos estils, tot i que predomina l’obra abstracta. Una part de la seva obra ret homenatge al jazz, una de les seves passions que li permet ‘deixar-se anar’.

Segons diu el mateix autor:

Donatiu: 3.000 euros

 Òxid de ferro i òxid de bronze sobre llenç. 130 x 100 cm.

Manuel Boix (Alcúdia, 1942) ha sigut un dels introductors del nou realisme a la península allà pels seixanta. En la dècada següent, les sèries Falconeria i Trama i ordit, aprofundiren en el mateix fet de pintar, amb obres de gran bellesa formal, com “L’arc de triomf” o “El martiri de sant Sebastià”. Des que el 1980 se li concedira el Premi Nacional d’Arts Plàstiques i especialment després d’una llarga estada a Nova York, la seua tasca s’ha significat en els més diversos camps de la creació: pintura, obra gràfica, cartells i fins i tot, en els darrers temps, l’escultura. “Els Borja”, “El Laberint” o “Els equilibristes” combinen tots els anteriors recursos amb la intenció de la plena ocupació de l’espai escenogràfic.

OBRA RESERVADA

Acrílic, llàpis, pastel, porporina i collage sobre paper. 83,8 x 59,3 cm.

Natuka Honrubia (València, 1971), actualment resideix i treballa a Londres. La seua obra, centrada en el dibuix i l’escultura, és el refugi on crebantar la prohibició de mirar allò prohibit, concebint situacions i personatges que deixen escapar monstres, encarnant inacceptables desitjos. Fantasies i somnis donen vida a un món tangible d’habitants misteriosos en el qual mostra allò desconegut, nombra allò innombrable, i expressa pensaments i idees que no gosaria comunicar de cap altra manera. Conta, sense revelar del tot, secrets que fan l’ullet a aquells amb qui els comparteix.

Donatiu: 1.600 euros

Tècnica mixta sobre taula 70 x 100 cm.

Maria José Tornero Jiménez (Villarobledo, 1956). En 1975 es gradua en Arts Aplicades (especialitat publicitat) a l’Escola d’Arts i Oficis de València. Aquest mateix any obté el segon premi en el concurs de cartells ” X Fira Nacional del Llibre ” de València i li concedeixen el primer premi en el concurs “Cartells de Falles 1976” de València, sent la primera dona que ho rep en aquesta categoria. En 1983 obté el títol de Llicenciada en Belles Arts en la Facultat de Belles arts de València i aprova el concurs oposició al cos de catedràtics de dibuix per a Batxillerat. Posteriorment serà docent en diversos centres (Las Palmas de G.C., Zaragoza, Murcia i València). En 1997 inicia els estudis del tercer cicle per realitzar el Doctorat en el Departament de Dibuix de la Facultat de Belles arts (UPV) i en 1999 inicia el treball de recerca per a la tesi doctoral, titulada “Reflexions entorn de la vida i obra d’Eduardo Sales”. Finalment, en 2005, es converteix en Doctora en Bella Arts per la Facultat de BB.AA. de la Universitat Politècnica de València.

Des de 1980 ha realitzat variades exposicions col·lectives i a partir de 1988 realitza exposicions individuals a Las Palmas, Albacete, Barcelona i València. Tenen obra seva diferents entitats com l’Ajuntament de València, l’Ajuntament d’Agüimes i el de Vecindario (Las Palmas de Gran Canària), la Caixa Rural de Torrent (València) i l’Ajuntament de Villarrobledo (Albacete).

Donatiu: 900 euros

 Acrílic s/ tela s/ taula. 50 x 60 cm

1930, València. Format a l’Escola de Belles arts de València, des de l’inici de la seva trajectòria professional va ser un pintor inquiet i preocupat tant per la necessitat de renovar l’art espanyol com per la funció de l’art i l’artista en la societat. Va formar part de col·lectius molt significatius en el panorama espanyol de postguerra: Els Set (1949), Parpalló (1956) i Profund (1960). En la dècada dels seixanta, després d’una breu crisi pictòrica i una relació profunda amb els moviments d’oposició al règim franquista, va començar a plantejar dos temes: el “individu sol”, resolt inicialment com un “collage” en relleu, i la “multitud”, tractat amb tintes planes i estructures plàstiques d’aspecte cinematogràfic. Tot acò es concretarà en un singular realisme polític de forta denúncia social, confeccionat a partir de la manipulació d’imatges proporcionades pels mitjans de comunicació de masses. En els anys vuitanta va iniciar un nou període en el qual es va interessar pel paisatge urbà, reduint-ho a una gamma cromàtica de grisos, blaus i ocres que constitueixen el que s’ha anomenat “espais de la solitud”.

Ha estat guardonat amb la Menció d’Honor (XXXIII Biennale de Venècia, 1966), la Medalla d’Or (VI Biennale Internazionale de San Marino, 1967), el Premi Marzotto Internazionale (1968), el Premi Nacional d’Arts Plàstiques (1984), el Premi de les Arts Plàstiques de la Generalitat Valenciana (2002) i la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles arts, Ministeri de Cultura (2005)

Donatiu:

OBRA RESERVADA