![]() |
![]() |
Pere Bellès (Terrassa, 1965) viu i treballa a Cadaqués. En la seua obra, pintura i escultura, les línies i formes mai són aleatòries ni inventades. Analitza els rastres arquitectònics deixat per individus d’èpoques i llocs diferents per a després descontextualitzar-les i convertir-les en línies mestres sobre les quals aplicar el color. Ha exposat a Madrid, Pamplona, Dieulefit (França), Osaka (Japó) i per diverses ciutats de la geografia catalana. En 2011 el seu treball es podrà veure a l’Escala, al Museu de Cardedeu i a la Galeria Ventós. Un dels seus treballs destacats és el mural de l’estació de metro de Sagrera (Barcelona).
![]() |
![]() |
Albert Cruells (Aiguafreda. 1947). Passa els seus primers anys entre gallines, conills, cabres, bens, tomàquets, cebes i enciams i serà amb només sis anys que realitzarà la seua primera exposició en la carnisseria del seu avi.
Els primers anys de Cruells transcorren en temps de postguerra i la seua obra es veu clarament influenciada. Durant la seua adolescència a Aiguafreda, guanya sistemàticament els concursos de pintura que organitza l’Ajuntament i exposa anualment en el bar del poble. Acabat el batxillerat prepara a consciència el seu ingrés en l’escola d’Arquitectura de Barcelona però el seu pas per aquesta va ser un fracàs sense pal·liatius.
En els setanta Cruells entra en contacte amb el món de l’art i la cultura d’una Barcelona inquieta i bulliciosa i des d’un primer moment es nega a perdre la innocència prenent la determinació de tenir absolut control de la seua obra. Fins a l’any dos mil nou, Cruells ha mantingut la seua producció absolutament al marge del mercat. Per tant és, probablement, un dels pocs artistes que per una estranya barreja de rigor, pudor, i insatisfacció, està en possessió de l’obra de tota la seua vida.
Formalment, l’obra de Cruells és potent. Ben estructurada, clara, impulsiva, mediterrània. Forta i decadent alhora. Contradictòria i provocadora. Si bé el seu treball pot associar-se als corrents neoexpresionistes Cruells exerceix per sobre de tot el seu ben guanyat dret a equivocar-se i a evolucionar cap a on el seu instint animal el dirigisca.
OBRA RESERVADA
]]> ![]() |
|
Andréu Pericàs Ramón (Manacor, 1960). Des de 1970 resideix a la Colònia de Sant Jordi, Mallorca. Amant del mar, el camp i la tranquil•litat.
De formació totalment autodidacta sempre ha tingut un interès especial per l’art, sobretot per la pintura contemporània i totes les possibilitats que aquesta m’ofereix.
Les meues primeres pinzellades van ser en 1991, i els anys 94 i 95 va fer treballs en ceràmica.
Li agrada preparar la seva obra elaborant els colors. Colors forts i foscos, colors arriscats, impressionistes, barrejant i treballant qualsevol tipus de matèria per a crear, innovar, formar una imatge.
![]() |
![]() |
Vicent Carda, Borriana (Castelló), 1962. Estudia a la Facultat de Belles Arts de València. Entre 1989-1995 treballa amb la galerista i gravadora Pilar Dolz, a Castelló. Participa al Taller de Processos Creatius “Cròniques” impartit per Frederic Amat, a València.
Ha exposat individualment, entre altres llocs a Alacant, Barcelona, Castelló, Granada, Madrid, Reus, València o Valladolid, així com a les ciutats franceses de Durfort i Tolosa
La seua obra ha estat present en diverses ocasions a les fires d’art: Estampa (Madrid), ArteSantander (Santander), Art/Salamanca/ (Salamanca), ARCO (Madrid), Art a Hotel (València) i Arte Lisboa (Lisboa).
![]() |
|
Evru (Barcelona, 1946) és el pseudònim d’Alberto Porta, que entre 1968 i 2001 havia sigut Zush. Evru és un Artciemist, una suma d’ARtista, CIEntífic i MÍSTic. Fascinat per El Bosco, Michaux, Klee i els dadaistes, fou empresonat durant el franquisme i conduït al Centre Frenopàtic de Barcelona, on va nàixer Zush. Va crear Evrugo Mental State i va establir un codi de comunicació particular que es palesa en la sèrie “Alucinaciones”. A principis dels 70 guanya relleu en l’escena internacional. Com a becari al Massachusetts Institute of Technology entra en contacte amb les noves tecnologies, que introdueix en el seu treball. El 2000 fa un resum provisional de vora 40 anys d’activitat artística a les exposicions del MNCARS i del MACBA. Ha col·laborat amb Peter Gabriel en la realització de CD-roms i ha fet múltiples treballs multimèdia. La seua obra està present al MACBA, el Centre d’Art Reina Sofia, el MOMA o el Guggenheim de Nova York.
![]() |
![]() |
Antoni Abad (València, 1948). Pintor valencià resident a Mallorca. Inicia els seus estudis de dibuix al Col·legi Salesians de València continuant-los a la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de la mateixa ciutat. Comença els seus primers treballs inspirant-se en els autors impressionistes i troba la seua realitat trencant les disciplines imposades. Descobreix un món de textures i es sorprèn amb les tècniques de Barceló gaudint a l’hora que evoluciona amb l’experimentació i investigació de diferents tècniques i materials.
Fidel als principis de la pintura en la seua més pura essència, es segueix il·lusionant quan empren l’aventura d’ enfrontar- se a cada nou treball. En l’actualitat continua el seu treball al seu estudi de Campos (Mallorca). Ha exposat a diverses galeries i centres d’art de Palma.
![]() |
![]() |
Josep Ferriol (Godella, 1962) mostra, des de jove, un interès particular per les Belles Arts. Des de 1988, combina la creació plàstica amb la docència. Ha fet exposicions individuals i col·lectives a galeries i institucions a tot el país i a l’estranger i ha participat en fires com Arco (Madrid), Artexpo (Barcelona), la Fira Internacional de Knocke (Bèlgica) o la de Tessalònica (Grècia). La seua obra es pot trobar tant en museus com en institucions i col·leccions privades. També il·lustra llibres i revistes i dissenya cartells, catàlegs, logotips i webs. Treballa assíduament amb les galeries Projecte Art de Madrid, El Temple de Palma, Val i 30 de València, Mediadvanced de Gijón i Diorama d’Alacant.
OBRA RESERVADA
![]() |
|
Jesús Galdón és pintor, escultor, poeta o indeterminat, o tot alhora, treballa en múltiples àmbits de la creació plàstica contemporània (pintura, fotografia, escultura, instal·lació, intervenció, no fer res, etc)
Al llarg de la seva trajectòria amb més d’una trentena d’exposicions, destaquen exposicions com “A aquesta banda del mirall”, 1996 (Espai 13, Fundació Miró, Barcelona), “de com deconstruir el paisatge per llegir-lo”, 2002 (Intervenció a l’església Sant Felip Neri, Barcelona), “Über menschen” 2003 (Museu Schiller, Weimar) o les exposicions “La memòria dels déus”, 2000 (Museu d’Arqueologia de Tarragona) “Antínous o la història circular”,2006 (Museu d’Arqueologia de Catalunya, Barcelona), o l’exposicio de libres d’artista “Visualkultur”, 2007-2008 (Museum für Angewandte Kunst de Frankfurt, FAD- Barcelona, Museu Dalí St. Petesburg, Florida).
![]() |
|
Enric Martínez Català (València, 1949). Llicenciat en Belles Arts a la Universitat Politècnica de València. Ampliació d’estudis al Wagner College de Nova York, al Regis College de Denver (Colorado), a la Universitat de San Francisco (Califòrnia) i a la Universitat d’Urbino (Itàlia).
Ha exposat a destacades galeries com Val i 30 (València), galeria Arte Xerea (València), galeria Cànem (Castelló) i galeria La Torre (Torrent) i al Col.legi d’ Arquitectes de València. En exposició col·lectiva ha exposat a l’Eixam de Barcelona, a les cases de cultura de Catarroja, Cullera, Sueca, etc.
plana web de l’autor:
OBRA RESERVADA
]]>![]() |
![]() |
Francesc Artigau (Barcelona, 1940) va definir la seua poètica en un moment en què el nostre país necessitava d’alegria i llibertat, de frivolitat i crítica; època del triomf del pop, de la cultura juvenil, de l’hedonisme emancipador. L’adopció desacomplexada de la figuració, l’anecdotisme narratiu, el cromatisme intens, l’excitant maridatge entre realitat i pintura que trencaven amb el dramatisme de l’informalisme són les premisses de l’obra d’Artigau. Els seus territoris essencials són, d’una banda, la vida popular i festiva dels carrers del barri de la Ribera, i d’altra, l’estudi del pintor com a espai familiar i escenari mental. La seua obra es pot trobar habitualment a la Sala Parés on exposa des del 1988. Fou guardonat amb el Premi de Pintura Ciutat de l’Hospitalet i el de Ciutat de Terrassa.
OBRA RESERVADA
]]>