Tècnica mixta. 50 x 40 cm.

Enric Martínez Català (València, 1949). Llicenciat en Belles Arts a la Universitat Politècnica de València. Ampliació d’estudis al Wagner College de Nova York, al Regis College de Denver (Colorado), a la Universitat de San Francisco (Califòrnia) i a la Universitat d’Urbino  (Itàlia).

Ha exposat a destacades galeries com Val i 30 (València), galeria Arte Xerea (València), galeria Cànem (Castelló) i galeria La Torre (Torrent) i al Col.legi d’ Arquitectes de València. En exposició col·lectiva ha exposat a l’Eixam de Barcelona, a les cases de cultura de Catarroja, Cullera, Sueca, etc.

plana web de l’autor:

http://enricmcatala.com/

Donatiu: 250 euros

Acrílic.  83.5 x 60.5 cm (emmarcat).

Donatiu: 1.200 euros

Acrílic.  66 x 56 cm (emmarcat).

Donatiu: 1.000 euros

Acrílic.  91 x 52 cm (emmarcat).

Donatiu: 1.000 euros

Acrílic.  100 x 81 cm.

Donatiu: 3.000 euros

“Xemeneies sense fum III”

“Xemeneies sense fum IV”

 (sèrie Xemeneies sense fum)

Pasta refractària amb aplicació d’òxids i engalbes. 16 x 9 cm., 14 x 9.5 cm  i 7 x 7 cm. / 26 x 9 cm. i 14 x 9.5 cm. / 26 x 9 cm. i 11 x 6 cm.

Cristina Guzman Traver (Aldaia, 1953) té una sòlida formació artística, des de 1970-1975 estudia dibuix i pintura a l’Escola d’Arts i Oficis de la seva localitat, en 1988 i 1989 realitza el curs de Delineant Industrial del Ministeri de Treball, i prossegueix amb diferents tècniques relacionades amb l’escultura assistint cada any fins l’actualitat a monogràfics, cursos i seminaris per complementar la seva formació.

A pesar de la seua formació pictòrica s’endinsa cap al món de l’escultura utilitzant metalls, fustes, plàstics… però on aconsegueix un llenguatge propi és amb la utilització de la terra, matèria primera que junt a la fotografia utilitza per a la seua creació artística.

Compromesa amb la societat que viu, la seua obra és una denuncia constant per la defensa de les igualtats i de les llibertats.

Les seves obres han visitat diverses ciutats com Jaén, Pontevedra, Barcelona, Saragossa, Girona, València, Cadis, Osca, Castelló … i han viatjat a diferents països, Estats Units, Suïssa, Itàlia, Brussel·les…

És membre de l’Associació d’Arts Plàstiques de Benicàssim “Beni-Art” i pertany al col·lectiu “Mans de Dona” de València.

<< Les xemeneies de les antigues fàbriques de taulells o teules, són un tret característic de les zones on esdevingué la industria de l’argila, testimonis d’un canvi, d’una evolució industrial en els seus inicis. Una senyal d’identitat d’una població emprenedora i treballadora.

Ara queden com a restes industrials algunes xemeneies, menys sort han tingut les fàbriques o rajolars que han desaparegut en la seua majoria, és per tant hora d’oferir un homenatge a aquests testimonis d’un assentament industrial del qual els nostres avantpassats vivien.

La instal·lació amb el títol “Xemeneies sense fum” neix d’una reflexió davant d’aquestes grans xemeneies solitàries que envolten el paisatge actual, sense fum, apagades i oblidades…Mereixen un homenatge, i que millor que amb l’argila, la mateixa matèria que amb el fum i el foc elles immortalitzaven, transformar-la ara en petites xemeneies que homenatgen i reivindiquen la seua continuïtat dins del nostre paisatge urbà.>>

Donatiu: 300 euros

Oli sobre taula (sense marc). 38 x 32 cm.

Lluís Payà. Nascut a Alcoi el 1972, es va formar a l’Escola de Belles Arts d’aquella població. A banda de dedicar-se professionalment a la pintura també ha treballat a nombrosos oficis (transportista, venedor, restaurador de mobles…) que li han permés un contacte continuat amb el gènere humà, el qual, unit a un gran amor per la natura i l’aire lliure, s’ha vist plenament reflexat en la seua obra.

Acabats els seus estudis a Alcoi -que li van permetre endinsar-se en el coneixement de l’obra dels integrants de l’anomenada Escola Alcoiana (Antonio Gisbert, Fernando Cabrera, Rigoberto Soler, etc.)- ha realitzat diverses estades formatives a la Roma de Fortuny, la Venècia de Martín Rico o el París de Galien Laloue (alguns dels artistes que més l’han influït), sense deixar de banda, però, les avantguardes de Berlín, Londres o Nova York.

Retornat a Alcoi, la seua obra respira encara les influències realistes i impressionistes, però amarada d’una contemporaneïtat àgil i fresca, fet que li ha facilitat la seua presència a les millors col·leccions d’Europa, el Japó, els Estats Units i el Golf Pèrsic.

Donatiu: 400 euros

Oli sobre tela (sense marc).  80 x 80 cm.

Donatiu: 2.500 euros

Impressió digital sobre tela.  130 x 81 cm.

Donatiu: 8.000 euros

Fotografia. 20 x 39 cm.

Paco Grau (Alcoi). Fotoperiodista que al llarg dels anys ha recollit a través de fotografies publicades i inèdites la història quotidiana d’Alcoi i la seua comarca. Cròniques periodístiques concentrades en un mil·lèsima de segon que es centren sobretot en la transició democràtica. 

Al món de la premsa podem destacar el seu treball des del 1978 fins el 1990 al periòdic Ciudad i des del 1978 al 1982 el seu treball com a  corresponsal en Alcoi i comarca per al periòdic Información i finalment, el seu treball també com a fotògraf a El País des de 1997 fins l’any 2008.

El 1979 realitza la seua primera exposició individual a la Galeria Yem Espectrum Canon. 10 anys després exposa al Centre Cultural d’Alcoi. Realitza també diverses exposicions itinerants (col·legis) i l’any 2005 torna a exposar al Centre Cultural d’Alcoi. L’any 2006 exposa ‘Entre dos milenios’a la Sala d’Exposicions que la CAM té a Alcoi.

Es responsable de la part fotogràfica de nombroses publicacions, incloent algun monogràfic.

Donatiu: 300 euros