DENÚNCIES, CONSENSOS I PARTITS DE FUTBOL

'Denúncies, consensos i partits de futbol', article de Violeta Tena, Àlex Milian i Miquel Payeras extret del número 1394 del setmanari 'El Temps'

La desaparició del senyal de TV3 dels televisors valencians ha esdevingut un dels temes estrella de l’agenda política. Més enllà del rebuig unànime (amb l’excepció del PP valencià), cap manifestació procedent dels responsables públics no fa albirar una solució ràpida.

Oficialment, el tancament de TV3 al País Valencià no serà objecte de debat entre els presidents català, Artur Mas, i valencià, Francisco Camps, fins que no es troben a València el 20 d’abril, el dia de la final de la Copa del Rei (entre el FC Barcelona i el Reial Madrid). La darrera reunió entre els presidents de la Generalitat Valenciana i la de Catalunya (en aquell cas, José Montilla) ja va ser en ocasió de l’última final de la Copa del Rei (en aquell cas, entre Barça i Athletic de Bilbao), també jugada a València, el 13 de maig del 2009.
Els presidents dels executius valencià i català tindran a l’ordre del dia la qüestió de TV3 i l’impuls del corredor mediterrani, la connexió ferroviària de gran velocitat entre Alacant i Tarragona –és a dir, entre els dos territoris més emprenedors de l’estat espanyol.
Dos dies abans de l’anunci d’aquesta trobada, el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, havia declarat que parlaria del tancament de TV3 amb Camps quan el veiés, sense concretar més. L’agenda futbolística espanyola ha situat la reunió entre els presidents dos mesos després de la llei aprovada pel govern valencià per a forçar el tancament i un mes després del termini fixat per l’administració valenciana per a fer efectiu el pagament de les multes imposades a Acció Cultural del País Valencià (ACPV).
Mas també va declarar que la persecució de TV3 era “ridícula i absurda” i afirmà que demanaria a Camps que reconsiderés la seua decisió. Però el portaveu del govern català, Francesc Homs, no es mostrava gaire optimista sobre les possibilitats de fer canviar d’idea el president valencià. L’objectiu és crear un “clima de relació mútua”, va dir Homs: “Dos no s’entenen si un no vol. Amb la pistola al pit no es pot anar per la vida. No ens plantarem davant Camps per a fer el milhomes. Seria improductiu, no resoldria les coses.”
Però el fet cert és que la data del 20 d’abril és molt propera a les eleccions a la Generalitat Valenciana del 22 de maig: a quinze dies escassos de la campanya electoral valenciana, amb les Corts dissoltes i Camps en qualitat ja de president en funcions –alhora que candidat del PP. Siga com siga, aquesta no és l’única crítica que li ha plogut a Francisco Camps des de les més altes esferes institucionals. El president balear, Francesc Antich, en declaracions a aquest setmanari, assegurava que “és un error voler tancar portes a la llibertat d’expressió. És una equivocació voler trencar la recepció d’una televisió”. En la mateixa línia es manifestava la portaveu del seu govern, Joana Barceló, per a qui l’eliminació de TV3 resulta una “clara mostra de sectarisme [...]. És un plantejament ridícul, voler posar límits a la recepció de televisions. És un sectarisme incomprensible que denota que tenen la llengua catalana com a enemiga”. Per a Gabriel Vicens, conseller de Medi Ambient pel PSM, “és una vergonya absoluta, una persecució inadmissible” que pretén “canviar la realitat lingüística”.

Sánchez-Camacho, mitjancera. Abans de saber-se la confirmació de la data de trobada entre Camps i Mas, la presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, s’havia ofert a fer de mitjancera, tot mostrant-se favorable que es veja la televisió catalana al País Valencià “de manera legal”, sempre que hi haja reciprocitat i que siga satisfeta la pretensió de la Generalitat Valenciana d’obtenir un nou múltiplex. El PPC, però, no volgué fer cap més declaració sobre l’oferiment de la seva presidenta. D’una altra banda, Catalina Soler, diputada del PP al Parlament balear es mostrava contrària al tancament “de qualsevol mitjà de comunicació i més encara d’una televisió en la nostra llengua”. I afegia: “La diversitat, la pluralitat de mitjans és una riquesa a la qual no podem renunciar ni hem de fer-ho.”
A la concentració contra el tancament de TV3 a Barcelona, el dilluns 21 de febrer, a la confluència del passeig de Gràcia i el carrer de València, hi havia, entre molts altres, el nou president de Solidaritat per la Independència, Antoni Strubell, i el cap del grup municipal d’Esquerra a l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Portabella. El primer era contundent sobre la maniobra del govern valencià. “Crec que si s’hagués produït al Tibet –deia Strubell– l’ONU s’hi hauria pronunciat.” Alhora, el diputat de SI es mostrava escèptic sobre el resultat de la reunió de Mas amb Camps el 20 d’abril: “La via del 20 d’abril del senyor Mas sembla complicada. Encara donarem rèdits electorals a un senyor Camps, que té un perfil democràtic molt escàs, de cara a les eleccions del 22 de maig.” Segons Strubell, “ara per ara les via més interessant per a avançar en bona direcció és investigar aquesta possibilitat apuntada per la CMT que qüestiona la legalitat de la multa en virtut de les competències de la Generalitat Valenciana, i estudiar si el tancament vulnera la legislació europea que defensa les televisions en llengües minoritzades que travessen fronteres administratives però enforteixen diversos territoris amb una cultura comuna”.
Jordi Portabella, l’únic regidor de Barcelona que va acudir a la concentració contra el tancament, ja havia estat un dels primers a blocar la seva web en solidaritat amb la decisió del govern valencià. Portabella considera que “Camps ha comès un dels errors polítics més greus de la seva carrera i, tot i que encara no n’és conscient, se n’adonarà, perquè aquest és el detonant per a dir prou a la seva política sovint opressora de les llibertats i els drets lingüístics al País Valencià”. Divendres 25 de febrer Portabella va impulsar una declaració del consistori barceloní que demanava també l’emissió de Televisió de Catalunya al territori valencià.

Quan el poble parla. En el cas del País Valencià, i més enllà de declaracions de bones intencions manifestades per uns i altres, fou a l’àmbit local on els partits polítics mostraren més enèrgicament el rebuig institucional al tancament dels repetidors de TV3. Municipis de signes polítics diversos van aprovar mocions que, amb matisos diferents, condemnaven l’apagada del senyal. Ajuntaments com el d’Ares, Burjassot o Betxí van aprovar mocions a favor de TV3 per unanimitat, mentre que uns altres, com el de Pedreguer, les aprovaven sense el suport dels regidors conservadors. Siga com siga, és previsible que la cascada de mocions a favor de la televisió catalana augmente a mesura que es vagen duent a terme plens municipals. A banda d’iniciatives particulars (a l’Ajuntament d’Ares, per exemple, la moció va ser impulsada per l’equip de govern, que és del Partit Popular), el Bloc Nacionalista Valencià ha previst de presentar mocions a tots els municipis on té representants municipals.
La irracionalitat de la situació i, sobretot, la profunda indignació que ha despertat entre la ciutadania, que ha eixit espontàniament al carrer per a protestar, ha obligat molts governs locals a prendre partit i a fer costat a la seua gent. Potser el cas més notable ha estat el de Castelló, la primera de les grans ciutats del país que s’ha situat obertament a favor de la televisió catalana. Només tres dies després d’una multitudinària concentració convocada a través de les xarxes socials en una cèntrica plaça del municipi, l’alcalde, Alberto Fabra, es desmarcava del silenci oficial del seu partit i mostrava, a la seua manera, el suport als manifestants. “Sembla mentida que en ple segle XXI es limite la possibilitat que les persones puguem triar el mitjà de comunicació”, comentava Fabra a la seua pàgina del Facebook. La declaració sintetitzava la incomoditat que entre molts alcaldes del PP ha causat l’escomesa del govern Camps, sobretot amb vista als comicis locals previstos per al dia 22 de maig. Els alcaldes són conscients que l’inesperat malestar ciutadà originat per la desaparició de TV3 del dial pot mobilitzar l’electorat i, en definitiva, passar-los factura a curt termini.
Per això regidors conservadors de tot el País Valencià fan equilibris per a criticar l’apagada però sense condemnar explícitament l’actitud de la Generalitat. El ple de la Diputació de Castelló va aprovar una declaració institucional a favor de la restitució del senyal que calca la que havia presentat el grup Compromís a les Corts (vegeu quadre adjunt). El Bloc, que va ser-ne la promotora, es va trobar obligada a aigualir el to inicial de la proposta amb l’objectiu de forçar el vot favorable d’un PP que, a l’àmbit municipal, navega en dues aigües.
D’una altra banda, el socialista José Ignacio Pastor ha portat la qüestió fins al consell d’administració de Radiotelevisió Valenciana. Pastor ha recordat que el tancament de TV3 implica un perjudici per a les empreses de comunicació valencianes perquè entrebanca el desenvolupament del mercat àudio-visual del domini lingüístic català. Pastor recorda que “els canals de la Corporació Catalana no ens perjudiquen, no interfereixen el senyal de cap empresa”, sinó que amplien les possibilitats comercials de les empreses àudio-visuals. José López Jaraba responia aquests arguments assegurant que “la repercussió del tancament de TV3 per a RTVV és nul·la”.

Els parlaments també es belluguen

També als parlaments del nostre país la qüestió de TV3 es va immiscir entre els assumptes de la setmana. El Parlament de Catalunya fou el primer de manifestar-se –i unànimement, per més que fora a costa d’aigualir un poc el to de la reclamació. Tot i ser majoritàriament partidari de criticar l’acció del govern valencià contra Acció Cultural i TV3, els grups presents al Parlament van cercar una declaració unànime amb l’objectiu que tinguera també el suport del PP i Ciutadans, cosa que va fer desaparèixer qualsevol retret contra l’executiu de Camps: “El Parlament de Catalunya expressa el seu suport a un acord entre els governs de la Generalitat valenciana i de la Generalitat catalana perquè tots els respectius canals de ràdio i televisió arribin als dos territoris amb normalitat.” També els parlaments de les Balears i el País Valencià haurien d’abordar la qüestió pròximament, si bé en tots dos casos, la proximitat de les eleccions i l’acabament del període de sessions podria deixar-ho tot en aigua morta. En el cas de les Illes, Josep Melià, president d’Unió Mallorquina, ha enregistrat una proposició no de llei al parlament que insta el govern balear a fer totes les gestions necessàries per a aconseguir la reciprocitat en tots els territoris de les emissions de les televisions de les Balears, el País Valencià i el Principat. En la iniciativa consta que el tancament del senyal “és un atac frontal contra la llibertat d’informació i contra la llengua i la cultura catalana”.
En el cas valencià, el grup Compromís va presentar una proposició no de llei en què, d’una banda, insta el govern espanyol a tramitar la iniciativa legislativa popular “Televisió sense fronteres” i a habilitar un canal múltiplex addicional de TDT; i, d’una altra, reclama a l’executiu de Camps que retire les multes que pesen sobre Acció Cultural i es pose d’acord amb el govern català per a signar un acord de reciprocitat. Per a Mònica Oltra, portaveu adjunta de Compromís, “la prohibició de TV3 s’ha fet amb total gratuïtat” perquè “els molesta la pluralitat”. “La democràcia –afegeix Oltra– es mesura per la llibertat que tenen els grups minoritaris.”
Al Congrés espanyol arribava també la pressió per a resoldre l’admissió de la ILP “Televisió sense fronteres”. El diputat d’Esquerra Joan Ridao formulà la pregunta –“Com pensa el govern garantir la continuïtat de les emissions de TV3 al País Valencià?”–, i va respondre, per part de l’executiu espanyol Ramón Jauregui, que es desentengué de qualsevol responsabilitat, tot i els dubtes que la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions havia emès sobre el titular de les competències (vegeu reportatge a les pàgines 24 i 25): “Això que planteja se situa dins el marc de l’autogovern de les comunitats, i ho han de resoldre elles.”

Temptejar la fitxa europea

A l’àmbit europeu, diputats de signe polític divers han mogut fitxa per tal de revertir el tancament. Tant Ramon Tremosa (CiU) com Oriol Junqueras (ERC) i Raül Romeva (ICV) presentaven sengles qüestions orals al Parlament Europeu. El primer va tramitar una qüestió sobre si “creu la Comissió que el govern espanyol i el valencià incompleixen la directiva 2007/65/CE [sobre la llibertat de circulació dels productes àudio-visuals i la necessitat d’adoptar mesures per a evitar que les fronteres polítiques i administratives constituesquen un obstacle per a la promoció de la diversitat lingüística europea] en no permetre les emissions de TV3”. Tremosa demanava també “quina és l’opinió de la Comissió sobre la no-admissió a tràmit de la ILP ‘Televisió sense Fronteres’ per part del govern espanyol”.
Oriol Junqueras, per la seua banda, demanava a la Comissió Europea si “creu que els arguments jurídics i tècnics esgrimits pel govern valencià justifiquen un tancament que va clarament contra l’esperit de la Directiva de Serveis de la Comunicació Audiovisual” i reclamava que s’investigaren els fets. A més, consultava a la Comissió si no considerava “que TV3 hauria de poder emetre en tot l’àmbit lingüístic de la llengua catalana”. També Raül Romeva anunciava la presentació d’una proposta perquè la Comissió fera rectificar Camps.
De la mateixa manera, l’eurodiputat per Esquerra Unida Willy Meier, que va visitar València dimarts passat, es va comprometre a dur la qüestió a la Comissió Europea perquè, a parer seu, l’assetjament del govern valencià sobre TV3 “contravé el cabal comunitari”. Igualment, Meier es comprometé amb Acció Cultural del País Valencià a fer els tràmits necessaris perquè l’entitat cívica intervinga en la comissió de peticions del Parlament Europeu, la mateixa comissió que un dia va fer tornar roig el govern valencià per la seua política urbanística. “Camps –adverteix Meier– no està per protagonitzar actuacions polèmiques i controvertides com aquesta.”

V. Tena, À. Milián i M. Payeras