CORRELLENGUA 2011: E. Valor i M. Sanchis Guarner

Fa un any, el nostre Correllengua se sumava als homenatges al mestre Enric Valor: començaven els actes del seu centenari. Ara el tanquem i ho volem fer retent un homenatge a un altre centenari: Don Manuel Sanchis Guarner. Certament seria impossible escriure la història moderna del País Valencià sense ressaltar les figures d’aquest dos homes de País, nascuts el mateix any: 1911. Dos centenaris en un.

Tant Enric Valor com Manuel Sanchis Guarner feren una importantíssima labor en favor de la divulgació del valencià —i del seu estudi, els dos eren “gramàtics”—; dos ciutadans ben conscients que, només amb la conservació de la llengua pròpia, els valencians podrien mantenir-se lleials a la nostra personalitat com a poble, ja que consideraven l’alt valor identitari que l’ús d’aquesta du implícit; el valuós secret de la continuïtat.

En unes quantes coses ens els trobem, a tots dos. En l’estudi rigorós de la llengua, tant l’un com l’altre en feren llibres acadèmics. Sanchis Guarner: La llengua dels valencians (1933) i Gramàtica valenciana (1950); E. Valor, Curs mitjà de gramàticacatalana, referida especialment al País Valencià (1977), Millorem el llenguatge (1971), Flexió verbal (1983), Temes de correcció lingüística (1983)... Treballs que han estat magnífics potencials en la tasca de consolidació de la nostra personalitat, i eines adients per a la funció dels que ens hem compromès en l’educació idiomàtica.

Així mateix tots dos reberen —igual que Joan Fuster i Vicent A. Estellés— el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes: Manuel Sanchis Guarner el 1974 i Enric Valor, el 1987. La seua tasca i el seu paper crucial en el redreçament del nostre país van ser reconeguts també per les Universitats, sent-ne declarats Doctors Honoris Causa.

Tant el professor Sanchis Guarner com l’escriptor Enric Valor foren grans defensors de la unitat lingüística de la llengua catalana, “el nostre valencià, el català de tots”, en deien. I, lògicament, de l’altra unitat la dels Països Catalans, perquè —com deia Fuster— “Al capdavall, una unitat lingüística sempre és correlació d’una altra unitat subjacent, feta de societat viva o d’inèrcies no derogades.”

Ambdós, junt a Joan Fuster, de bon començament van formar part del Consell patrocinador del Centre Carles Salvador. I foren membres destacats d’Acció Cultural del País Valencià. Sempre hi poguérem comptar amb ells! 

Tots dos van ser uns valencians de cap a peus, que ens van saber transmetre el seu amor per la nostra terra i les seues paraules, per la llengua que van con­rear i defensar tota la seua llarga vida. Uns homes el missatge dels quals perdurarà per sempre entre les persones que estimem la llengua i el país. És en gran part gràcies al seu rigor professional, al seu incansable treball i a la seua exemplaritat cívica i ètica, que avui els valencians hem recuperat la nostra història lingüística, alliberada definitivament dels prejudicis multiseculars que ens havien impedit de reconéixer la nostra identitat idiomàtica i nacional.
Sabíem que el doctor Sanchis Guarner tenia enemics que l'odiaven pel que volia, pel que representava i pel que havia fet. Fou una víctima dels enemics del país que l'acaçaren fins a l'últim moment. Però, la lliçó del professor serà més duradora, per­manent. I l'exemple del patriota il·luminarà ja per sempre la vida d'un dels valencians més il·lustres d'aquest segle: el qui ens féu de guia a tots.

En resum, el País Valencià és el denominador comú de l'obra de Sanchis Guarner i d’E. Valor. A ells van dedicar gairebé tots els seus esforços, materialitzats en la seua constant defensa de tot el que és autènticament patrimoni nostre: la llengua catalana, les tradicions valencianes, la història, la cultura… Tot un munt admirable de coneixement plasmat en desenes i desenes d'estudis històrics, lingüístics, lexicogràfics, toponímics, literaris o de cultura popular.

Dites queden, doncs, les raons del nostre record i gratitud als qui tantes lliçons ens van donar de fidelitat, mestria i coratge en l’estudi, la difusió i el conreu de la llengua, i en l’estima constant pel nostre País.