Jaume Pérez Montaner (L’Alfàs del Pi, Marina Baixa, 1938) és poeta i assagista.

Ha estat professor a diverses universitats dels EUA i a la Universitat de València. D’entre els seus llibres de poesia destaquen els reculls Màscares (1992), Fronteres (1994), L’oblit (1996), Solatge (2009), l’antologia revisada per l’autor Geografies de l’oblit (2013) i el recull La casa buida (2014). Darrerament, Defensa d’una forma, poesia completa (2018) i Abans del vers (2024). Com a assagista és un dels màxims especialistes en l’obra de Vicent Andrés Estellés, sobre el qual ha publicat antologies, estudis i edicions crítiques. També s’han de ressenyar els seus estudis sobre Ausiàs March, Joan Brossa i Joan Fuster. Ha traduït autors com Wallace Stevens, Anne Sexton, William Sttaford, Barbara Kingsolver, e. e. cummings, Edgar Allan Poe o Edoardo Sanguinetti. Així mateix, ha col·laborat amb articles i estudis en nombroses publicacions tant catalanes com estrangeres: Lletres de canvi, Cairell, Daina (de la qual va ser director, així com de les revistes Occitan/Catalan Studies i Encontres), El Temps, Catalan Review, Revista de Occidente, Cuadernos Americanos o The Paris Review, entre d’altres.

Des del 1999 fins a la primavera del 2007 ha sigut president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, i des del 2013 n’és soci d’honor. El 2014 és reconegut amb el Premi Jaume Fuster dels escriptors en llengua catalana