BORRIANA

L’Agrupació Borrianenca de Cultura

70 anys al servei de Borriana i del País Valencià

L’Agrupació Borrianenca de Cultura és una entitat cultural i cívica, nascuda a Borriana al setembre del 1954. Va ser fundada per un grup de
patricis borrianencs valencianistes i interessats per la cultura. Els seus models més immediats van ser Lo Rat Penat de València i la Societat
Castellonenca de Cultura. En l’actualitat l’ABC és probablement l’associació cultural més emblemàtica de les comarques del nord del País Valencià, i una de les més antigues en actiu al llarg del seu territori.

TRAJECTÒRIA DE L’ENTITAT

Durant els seus primers anys de vida l’Agrupació Borrianenca de Cultura (ABC) va destacar per l’edició d’un butlletí de periodicitat regular, la revista Buris-ana. Entre 1960 i 1975 aquesta capçalera (que es compta entre les més veteranes de la premsa comarcal valenciana) va ser dirigida per Roberto Rosselló Gasch, i amb ell va protagonitzar un primer moment d’esplendor. Durant l’etapa de la dictadura franquista la revista es va publicar en castellà, però no hi eren rars els articles de reivindicació valencianista. Amb els anys es va anar introduint la llengua pròpia, sobretot amb col·laboradors com Enric Safont Martínez, soci fundador de l’ABC i l’ànima més declarada del seu sentiment autoctonista.
En aquells primers anys l’entitat va basar les seues activitats en la difusió de la cultura local i va insuflar aires de modernitat en la capital de la Plana Baixa amb iniciatives com el “Saló Fotogràfic Internacional de la Taronja”.
A partir de 1975, amb els flamants aires democràtics, una nova generació es va fer càrrec de l’entitat. D’acord amb els temps, l’ABC es va convertir en un instrument d’agitació política pro democràcia en conjunció amb les forces democràtiques semiclandestines. D’aquesta època prové un ambiciós programa de regeneració cultural que va assentar les bases de tota la política duta a terme en aquesta matèria per les successives corporacions municipals des del 1979. Aquest any precisament l’ABC va organitzar al restaurant Morro, al Port de Borriana, un mític “Homenatge a les Forces de la Cultura del País Valencià”, que va estar presidit pel president del Consell Preautonòmic Josep Lluís Albinyana. En el dinar consegüent, que encara es recorda a la localitat, van participar les grans figures de la cultura valenciana del moment: Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Enric Valor, Manuel Sanchis Guarner, Eliseu Climent i un llarg etcètera. Presidia llavors l’ABC el jurista Vicent Franch i Ferrer. A Franch el va precedir en la presidencia de l’entitat l’enginyer agrònom i historiador Vicent Abad. Gran expert en la història econòmica de la taronja (el fruit emblemàtic de l’agricultura borrianenca), Abad va fundar a la capital de la Plana Baixa, en 1995, el Museu de la Taronja, aprofitant en part els seu propi fons de materials.
El local de l’Agrupació, durant molts anys va estar situat al carrer Major, més tard al Barranquet i, en els últims anys, al carrer Encarnació número 45, cantonada amb Vicent Cantos Figuerola núm. 1. Precisament Cantos Figuerola, borrianenc destacat de l’etapa de la segona República (en va ser ministre de Justícia), és una figura que l’ABC vol recuperar en 2024 amb l’edició de la seua biografia a càrrec de l’historiador Manolo Monsonís.
A partir dels anys 90, una altra generació va prendre el relleu i l’entitat va concentrar els seus esforços en un vast pla de publicacions. Des d’aleshores es va editar el seu Anuari (Revista de Recerca Humanística i Científica) i també les monografies de la Col·lecció Vària, que han proporcionat a l’associació freqüents elogis en el món científic i bibliogràfic. L’Anuari del’ABC s’ha dedicat, entre 1990 i 2020, a un tema monogràfic, on es  convidava a participar els millors especialistes en cada camp. En els primers trenta anys de vida s’hi van tractar temes de Drets Humans, Física, Sociolingüística, Turisme i preservació del territori, Psicologia, Ceràmica,Economia, Música, Demografia, Arquitectura o Dret Foral. Des del 2021 aquesta publicació està coeditada amb la Universitat Jaume I i la Universitat Politècnica de València, i ara es dedica exclusivament a temes d’arquitectura. Es publica en edició bilingüe català/anglès. Mentrestant, s’ha continuat editant la revista Buris-ana, que entre 2004 i 2008 va ser dirigida per Roberto Rosselló Gimeno, el fill del seu director més llegendari. Es tracta d’una publicació de caràcter comarcal, que dedica una especial atenció als temes culturals. Tant l’Anuari com el Buris-ana, juntament amb altres edicions de l’ABC, es poden consultar a la seua web www.borriana.org .

Efemèrides
En 2007, l’ABC va proposar a l’Ajuntament, sent alcalde Josep Ramon Calpe, que s’oficialitzara el nom genuïnament valencià del nostre poble, BORRIANA. L’Ajuntament ho va aceptar, es va aprovar per unanimitat del ple municipal i des d’eixa data Borriana ja és legal. De fet, en l’actualitat el municipi té una doble denominació Borriana/Burriana. Ambdós termes apareixen en la documentació medieval, però el primer sol fer-ho en els documents redactats en català, mentre el segon apareix en els escrits en llatí. És per això que des de l’Agrupació Borrianenca de Cultura considerem que “Borriana” és el nom genuïnament valencià del nostre poble, el que més s’acorda amb les lleis fonètiques del nostre idioma, i el que més clarament apareix citat al Llibre dels fets de Jaume I, on es narra amb tot luxe de detalls la presa de la Borriana islàmica als inicis de la conquista del Regne de València.
El 5 de maig del 2024, finalment, l’Agrupació Borrianenca de Cultura va rebre la distinció del Recercat a entitats culturals, en un acte que es va celebrar a Sabadell.
L’actual president de l’Agrupació Borrianenca de Cultura és l’escriptor Joan Garí, que és també l’autor del volum Agrupació Borrianenca de Cultura: aproximació a la seua història (consultable en pdf en www.borriana.org). Sent president Garí, l’ABC va organitzar, entre els anys 2006 i 2017, un cicle de conferències anuals sota el títol de Dissabtes Literaris, per donar a conèixer al públic de Borriana el bo i millor de les nostres lletres. Aquest és el llistat dels participants en els primers deu anys:
2006: Vicent Usó, Vicenç Villatoro, Sam Abrams, David Castillo.
2007: Carles Alberola, Xavier Pla, Antoni Guzman, Martí Domínguez.
2008: Joan F. Mira, Joan Daniel Bezsonoff, Sebastià Alzamora.
2009: Najat el Hachmi, Ignasi Mora, Emília Bea.
2010: Ferran Sáez, Santi Vallès, Mercè Ibarz.
2011: Manuel Molins, Josep Maria Pinto, Ignasi Aragay.
2012: Josep Piera, Carles Duarte, Pere Antoni Pons.
2013: Marta Pessarrodona, Alba Dedeu i Joan Pla.
2014: Eduard J. Verger, Albert Mestres i Isidre Crespo.
2015: Antònia Carré-Pons, Joan-Lluís Lluís, Glòria Olivares.
Amb aquest bagatge, l’Agrupació Borrianenca de Cultura encara el futur amb noves forces, acurant sobretot la consolidació de les diferents línies de publicacions, que constitueixen el seu llegat més important.

BORRIANA

 TRAJECTÒRIA DE L’ENTITAT

Durant els seus primers anys de vida l’Agrupació Borrianenca de Cultura (ABC) va destacar per l’edició d’un butlletí de periodicitat regular, la revista Buris-ana. Entre 1960 i 1975 aquesta capçalera (que es compta entre les més veteranes de la premsa comarcal valenciana) va ser dirigida per Roberto Rosselló Gasch, i amb ell va protagonitzar un primer moment d’esplendor. Durant l’etapa de la dictadura franquista la revista es va publicar en castellà, però no hi eren rars els articles de reivindicació valencianista. Amb els anys es va anar introduint la llengua pròpia, sobretot amb col·laboradors com Enric Safont Martínez, soci fundador de l’ABC i l’ànima més declarada del seu sentiment autoctonista.

En aquells primers anys l’entitat va basar les seues activitats en la difusió de la cultura local i va insuflar aires de modernitat en la capital de la Plana Baixa amb iniciatives com el “Saló Fotogràfic Internacional de la Taronja”.

A partir de 1975, amb els flamants aires democràtics, una nova generació es va fer càrrec de l’entitat. D’acord amb els temps, l’ABC es va convertir en un instrument d’agitació política pro democràcia en conjunció amb les forces democràtiques semiclandestines. D’aquesta època prové un ambiciós programa de regeneració cultural que va assentar les bases de tota la política duta a terme en aquesta matèria per les successives corporacions municipals des del 1979. Aquest any precisament l’ABC va organitzar al restaurant Morro, al Port de Borriana, un mític “Homenatge a les Forces de la Cultura del País Valencià”, que va estar presidit pel president del Consell Preautonòmic Josep Lluís Albinyana. En el dinar consegüent, que encara es recorda a la localitat, van participar les grans figures de la cultura valenciana del moment: Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Enric Valor, Manuel Sanchis Guarner, Eliseu Climent i un llarg etcètera. Presidia llavors l’ABC el jurista Vicent Franch i Ferrer. A Franch el va precedir en la presidencia de l’entitat l’enginyer agrònom i historiador Vicent Abad. Gran expert en la història econòmica de la taronja (el fruit emblemàtic del’agricultura borrianenca), Abad va fundar a la capital de la Plana Baixa, en 1995, el Museu de la Taronja, aprofitant en part els seu propi fons de materials.

El local de l’Agrupació, durant molts anys va estar situat al carrer Major, més tard al Barranquet i, en els últims anys, al carrer Encarnació número 45, cantonada amb Vicent Cantos Figuerola núm. 1. Precisament Cantos Figuerola, borrianenc destacat de l’etapa de la segona República (en va ser ministre de Justícia), és una figura que l’ABC vol recuperar en 2024 amb l’edició de la seua biografia a càrrec de l’historiador Manolo Monsonís.

A partir dels anys 90, una altra generació va prendre el relleu i l’entitat va concentrar els seus esforços en un vast pla de publicacions. Des d’aleshores es va editar el seu Anuari (Revista de Recerca Humanística i Científica) i també les monografies de la Col·lecció Vària, que han proporcionat al’associació freqüents elogis en el món científic i bibliogràfic. L’Anuari del’ABC s’ha dedicat, entre 1990 i 2020, a un tema monogràfic, on es  convidava a participar els millors especialistes en cada camp. En els primers trenta anys de vida s’hi van tractar temes de Drets Humans, Física, Sociolingüística, Turisme i preservació del territori, Psicologia, Ceràmica,Economia, Música, Demografia, Arquitectura o Dret Foral. Des del 2021 aquesta publicació està coeditada amb la Universitat Jaume I i la Universitat Politècnica de València, i ara es dedica exclusivament a temes d’arquitectura. Es publica en edició bilingüe català/anglès. Mentrestant, s’ha continuat editant la revista Buris-ana, que entre 2004 i 2008 va ser dirigida per Roberto Rosselló Gimeno, el fill del seu director més llegendari. Es tracta d’una publicació de caràcter comarcal, que dedicauna especial atenció als temes culturals. Tant l’Anuari com el Buris-ana, juntament amb altres edicions de l’ABC, es poden consultar a la seua web www.borriana.org .

Efemèrides

En 2007, l’ABC va proposar a l’Ajuntament, sent alcalde Josep Ramon Calpe, que s’oficialitzara el nom genuïnament valencià del nostre poble, BORRIANA. L’Ajuntament ho va aceptar, es va aprovar per unanimitat del ple municipal i des d’eixa data Borriana ja és legal. De fet, en l’actualitat el municipi té una doble denominació Borriana/Burriana. Ambdós termes apareixen en la documentació medieval, però el primer sol fer-ho en els documents redactats en català, mentre el segon apareix en els escrits en llatí. És per això que des de l’Agrupació Borrianenca de Cultura considerem que “Borriana” és el nom genuïnament valencià del nostre poble, el que més s’acorda amb les lleis fonètiques del nostre idioma, i el que més clarament apareix citat al Llibre dels fets de Jaume I, on es narra amb tot luxe de detalls la presa de la Borriana islàmica als inicis de la conquista del Regne de València.

El 5 de maig del 2024, finalment, l’Agrupació Borrianenca de Cultura va rebre la distinció del Recercat a entitats culturals, en un acte que es va celebrar a Sabadell.

L’actual president de l'Agrupació Borrianenca de Cultura és l’escriptor Joan Garí, que és també l’autor del volum Agrupació Borrianenca de Cultura: aproximació a la seua història (consultable en pdf en www.borriana.org ). Sent president Garí, l’ABC va organitzar, entre elsanys 2006 i 2017, un cicle de conferències anuals sota el títol de DissabtesLiteraris, per donar a conèixer al públic de Borriana el bo i millor de les nostres lletres. Aquest és el llistat dels participants en els primers deu anys:
2006: Vicent Usó, Vicenç Villatoro, Sam Abrams, David Castillo.
2007: Carles Alberola, Xavier Pla, Antoni Guzman, Martí Domínguez.
2008: Joan F. Mira, Joan Daniel Bezsonoff, Sebastià Alzamora.
2009: Najat el Hachmi, Ignasi Mora, Emília Bea.
2010: Ferran Sáez, Santi Vallès, Mercè Ibarz.
2011: Manuel Molins, Josep Maria Pinto, Ignasi Aragay.
2012: Josep Piera, Carles Duarte, Pere Antoni Pons.
2013: Marta Pessarrodona, Alba Dedeu i Joan Pla.
2014: Eduard J. Verger, Albert Mestres i Isidre Crespo.
2015: Antònia Carré-Pons, Joan-Lluís Lluís, Glòria Olivares.
Amb aquest bagatge, l’Agrupació Borrianenca de Cultura encara el futur amb noves forces, acurant sobretot la consolidació de les diferents línies de publicacions, que constitueixen el seu llegat més important.