Fa exactament deu anys que també vàrem dedicar el Correllengua a un home «el missatge del qual —déiem aleshores— perdurarà entre les persones que estimem la llengua i el país: Enric Valor i Vives (1911-2000), gramàtic i rondallista, escriptor i mestre, però sobretot patriota; un valencià de cap a peus que ens va saber transmetre el seu amor per la terra i les paraules, per la llengua que va conrear i defensar tota la seua llarga vida: "El nostre valencià, el català de tots", com tant li agradava de proclamar.»
Enric Valor va conrear, i amb excel·lència, tres camps fonamentals per a la recuperació de la llengua i cultura nostres: la gramàtica, la rondallística i la novel·la. Les seues aportacions d’estudi de la llengua -Curs mitjà de gramàticacatalana, referida especialment al País Valencià (1977), Millorem el llenguatge (1971), Flexió verbal (1983), Temes de correcció lingüística (1983)...- són magnífics potencials en la tasca de consolidació de la nostra personalitat, i eines adients per a la funció dels que ens hem compromès en l’educació idiomàtica. «Perquè -ho deia el mestre Joan Solà-, a mesura que el nostre idioma tinga un ús més extens, aniran sorgint-hi nous problemes... I la perspicàcia d’Enric Valor ens pot proporcionar nous capítols perquè “millorem el llenguatge”».
«Tots els valencians estem moralment obligats a contribuir a l’ús, al conreu, al respecte i a la difusió del valencià, el nostre català.», proclamava el Mestre rondallaire. Ell, a més, conreà la narrativa; la seua vocació literària es materialitzà en la literaturització de les rondalles valencianes. En efecte, Valor transcendeix la mera funció compiladora i crea un món literari fascinant amb el triple objectiu de dotar les rondalles de contingut valencià, posar en joc un llenguatge altament expressiu i convertir-les en vertaderes peces literàries. El Valor novel·lista, el trobem en L’ambició d’Aleix (1960), Sense la terra promesa (1980), La idea de l’emigrant (1982), Temps de batuda (1982) i Enllà de l’horitzó (1991).
Per aquests motius, Enric Valor meresqué reconeixements institucionals i acadèmics. Va ser nomenat doctor honoris causa per les universitats de València, les Illes Balears, la Universitat Jaume I de Castelló, la d'Alacant i la Politècnica de València. La Generalitat de Catalunya li atorgà el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1987) i la Creu de Sant Jordi (1993). Prèviament, havia obtingut el Premi Sanchis Guarner (1983) de la Diputació de València i el Premi de les Lletres Valencianes (1985) de la Generalitat Valenciana.
Col·laborà de bon començament amb el nostre Centre Carles Salvador: al mes de començar a rodar, hi decidiren que el text bàsic dels cursos seria el seu Curs mitjà de Gramàtica Catalana; a més era membre del seu “Consell Patrocinador”, al costat de M. Sanchis Guarner, F. de B. Moll, A. M. Badia i Margarit, J. Fuster, i altres. Destacat membre d'Acció Cultural del País Valencià, ell fou el primer President del Bloc de Progrés Jaume I; alguns encara revivim intensament aquell fervorós parlament en aquella històrica manifestació d'Alacant.
Heus ací, doncs, les raons del nostre record i gratitud a qui tantes lliçons ens va donar de fidelitat, mestria i coratge en la difusió de la llengua i en l’estima pel País.
Isidre Crespo. ACPV 2010 |
