En la vida i la mort (pronom hi)

Lletra

És una i amb motxilla,
un feble, un pronom.

El més forçut del poble,
el més roder de tots.

Si viatja a Barcelona,
hi va fiuuu com una fona.

Té vista d’esparver,
s’hi veu la mar de bé.

No cal que parleu fort,
hi sent com un bebé.
Si li compreu regals,
compte, no tot s’hi val.

Li encanta el verb haver,
sempre hi va al costat:
“hi havia”, “hi ha”, “hi haurà”…
L’oratge tant li fa.

En la vida i la mort,
hi pensa tot el dia.
En els besos, amics,
hi creu de veritat.

Doneu-li molt d’amor,
poseu-vos-el d’abric,
si trobeu llocs bonics,
aneu-hi en un bufit.

És una i amb motxilla,
un feble, un pronom.

El més forçut del poble,
el més roder de tots.

Si viatja a Barcelona,
hi va fiuuu com una fona.

Té vista d’esparver,
s’hi veu la mar de bé.

No cal que parleu fort,
hi sent com un bebé.
Si li compreu regals,
compte, no tot s’hi val.

Li encanta el verb haver,
sempre hi va al costat:
“hi havia”, “hi ha”, “hi haurà”…
L’oratge tant li fa.

En la vida i la mort,
hi pensa tot el dia.
En els besos, amics,
hi creu de veritat.

Doneu-li molt d’amor,
poseu-vos-el d’abric,
si trobeu llocs bonics,
aneu-hi en un bufit.

Canta Canalla

Som quatre xiquets i una xiqueta, tenim més de 150 anys i ens vam conéixer mentre construíem un iglú a la Lluna. Ací a la Terra ens vam posar un nas roig i vam decidir ajuntar-nos per fer música, contagiar la bogeria i ballar com un mira-sol. Som el que som i poca cosa més, guitarra, baix, teclats, veu, bateria, quatre acords, alguns cors, un parell de solos i una màquina
de fer bambolles.