Aquesta aproximació didàctica a la poesia de Joan Fuster ressegueix la publicació més completa de la seua obra poètica –Joan Fuster. Set llibres de versos. Ed. 3 i 4. València, 1987– i té com a guia l’estudi de Josep Ballester. Joan Fuster: una aventura poètica. Ed. 3 i 4.
Dividirem aquest treball didàctic en tres parts:
En la primera part ens centrarem en els tres primers llibres.
En la segona, a partir del llibre Escrit per al silenci, aprofundirem en l’estudi de l’estructura gramatical i els recursos fònics de la poesia.
En la tercera part estudiarem els tres darrers llibres.
PRIMERA PART
- Sobre Narcís. 1948, València (tirada de cent exemplars, pròleg de Xavier Casp)
La primera part d’aquesta obreta és una nova versió sobre el mite de Narcís; identifica el poeta amb Narcís, l’autocontemplació del seu jo poètic. Aquesta autocontemplació davant les aigües o l’espill també és símbol de la mort. L’amor com a destrucció, sobtador aniquilament de cadascun dels amants.
La segona part “Alguns poemes menors”, està composta per dotze poemes breus de versos heptasíl·labs i diversa rima. La temàtica és totalment diferent; són unes composicions de caire sensorial: des de l’emoció que sent en veure un llenç del Greco fins a l’estat que li provoca la solitud o el desamor o la impressió provocada per la música de Bach o Chopin.
ALGUNS POEMES MENORS
- Chopin
Una gran, morta magnòlia
on recolzar el meu front.
Unes mans o arrels d’arcàngel
omplint-me de cendra el cor.
Activitats:
- Mètrica. hem dit que són heptasíl·labs: comproveu-ho.
- Explicació de les imatges.
9 Arrossar
El mirall es fa recent
cada cop que el vent reposa.
S’hi arreplega una desclosa
volior de sol rabent.
S’esllavissa el cel i obliga
el fang confins de remors.
L’aigua proclama clarors
al compàs d’un tomb d’espiga.
Activitats:
- Analitzeu també la mètrica.
- Busqueu les paraules desclosa, volior, esllavissar-se.
- Redacteu una explicació o una paràfrasi del poema. Us proposem un títol: “Adequació del mite de Narcís al paisatge riberenc.”
- Ales o mans. València, 1949. Ed. Torre.
És un llibre de versos estructurat en tres parts. Mostra una evolució clara en el tema: d’un sentiment de desamor i escepticisme envers la vida a un triomf de tots dos en la tercera part.
La primera part és una invocació, com un intent de diàleg entre el jo poètic i un “tu” (amic meu, Senyor, primavera)
La segona part expressa l’arribada de l’amor metaforitzat en la primavera i el dubte del poeta que siga un parany. L’últim poema, “Elegia”, és un cant planyívol on invoca a Déu, on es debat el seu sentiment entre l’ombra i el silenci, i la primavera del cor.
La darrera part és un cant al desig i a la vida. D’aquesta part remarquem els “Ràpids madrigals”, quatre composicions breus, cadascuna adreçada a algun element de la persona estimada, des dels ulls a una galta.
Observem aquesta evolució del sentiment del poeta des de l’inici al final:
I
1
Per a mi la nit, Senyor,
la nit espessa, llanguent!
Per a mi el desert roent
on se sap la sang claror!
Per a mi, Senyor, l’amor
fix, l’amor insadollat!
Per a mi l’eternitat
innombrable del record!
Per a mi, Senyor, la mort
com un enyor entelat!
Activitats:
- Busqueu el significat de llanguent, roent, insadollat, entelat.
- Anàlisi de la mètrica.
- Què demana el poeta? A qui ho demana? Com es diu aquesta figura retòrica?
III
- RÀPIDS MADRIGALS.
III. Els ulls
Ni jo tinc, amor, més pàtria,
pensament ni més oblit,
ni té més arrels el dia,
ni abril més obert espill,
que els ulls, amor, amb que em salves,
els teus ulls de cel submís,
meus de vespres generoses:
ni tinc més atzar ni tinc
millor soledat ni una altra
fe per a aquest cant ferit.
Activitats:
- Fixeu-vos en l’estructura gramatical d’aquest poema i descriviu-la o expliqueu-la.
- Des del punt de vista de la mètrica, en aquest poema, és interessant parar esment en els encavallaments del final del poema. Mireu d’esbrinar quina és la funció d’aquesta figura retòrica tot relacionant-la amb el contingut del poema.
- En l’estudi citat, Josep Ballester parla de “…les més delicades metàfores” en referir-se a alguns poemes de Joan Fuster. Trobeu que ho són les d’aquest poema. Expliqueu-ne, doncs, la “delicadesa”.
- Terra en la boca. 1953, Barcelona. Pròleg de J.V. Foix, tiratge de 250 exemplars.
Aquesta obra recull, a manera d’homenatge, la tradició poètica del País Valencià: els poetes andalusins en llengua àrab, Ausiàs March, Teodor Llorente… També tracta altres temes, com ara: l’entroncament i les arrels comunes amb els catalans; la terra i el poble; la dimensió de la cultura mediterrània…
Està estructurat en cinc parts:
1ª Un poema elegíac dedicat a Sueca: “Estrofes per al meu poble”.
2ª Quatre poemes; el dos primers tracten del pas del temps. Els altres dos :” Poema sobre València” i “Elegia”.
3ª “Quasi-oda al Mediterrani”, títol amb un indici d’actitud irònica.
4ª Quatre poemes d’homenatge a la tradició poètica del País Valencià: Ibn Hafaja d’Alzira, Ausiàs Marc, Teodor LLorente, Bernat i Baldoví.
5ª Cinc invocacions: són cinc sonets, els quatre primers dedicats explícitament a M. Sanchis Guarner, J. L. Bauset, V. Riera Llorca i Agustí Bartra; el darrer, de manera implícita és dedicat a Catalunya. Aquest cinc sonets, inclosos en Terra en la boca, formaven anteriorment el llibre Va morir tan bella.
6ª Un poema titulat “La poesia” on Fuster fa unes belles metàfores sobre aquest art.
IV HOMENATGE A TEODOR LLORENTE
“… mourà demà les palmes l’aire…”
No sé si el mateix aire,
Però l’aire belluga encara
les palmes,
i s’emporta el fum de la llar
i el gest aclarit de la rosa,
per escampar-los
enllà.
No sé si serà el mateix aire.
La terra el sent com aleshores,
tota la terra:
l’horta, el barranc que vas cantar-nos,
i a més les serres i la mar.
Tota la terra,
La terra nostra.
L’aire amb la teua veu incorporada.
Només la paraula és fecunda:
ella, record i tràmit,
té un no sé què de font i de combat.
L’aire ressurrector
mourà demà
i eternament
les palmes alegrades,
com ara pel martiri,
per la victòria.
1952
Activitats:
- Llegiu “Vora el barranc dels Algadins”, el poema de Llorente que “causa” aquest de Fuster.
- Expliqueu la diferència de to entre un poema i l’altre.
- Expliqueu aquests versos:
Només la paraula és fecunda:
ella, record i tràmit,
té un no sé què de font i de combat.
- El llibre Terra en la boca inclou un llibre anterior: Va morir tan bella. D’aquest ha dit J. Ballester que és un llibre patriòtic (Entenent per Pàtria els Països Catalans). També és patriòtic Terra en la boca? Es veu això en aquest poema?
VI LA POESIA
Si us l’hagués d’explicar amb plena comparança,
diria que és, com si de sobte, no esperant-ho,
us trobàsseu enduts al fons clement i simple
de l’acte de l’amor, quan un fruit us traspassa,
i els ulls se us desentelen, i la llum sona a trossos,
i us sentiu les mans breus i carregades d’obra
i en la llengua un adàmic pregust d’algues salvatges,
i visiten el crit plomes i alevosies,
i enmig de la memòria una font es concentra,
i us coronen campanes, i hi ha un saber d’orígens
tàcit en vostres gestos, en els camins que hi porten…
Activitats:
- demostra que són versos alexandrins, alguns amb cesura i d’altres sense cesura.
- Recordeu que la sinestèsia és la figura retòrica que consisteix a associar dos elements –un de real, l’altre d’imaginari– provinents de dos camps sensorials diferents. Busqueu-ne un exemple en el text.
- Busqueu o inventeu unes definicions més racionals de “poesia”.
ANNEX
VORA EL BARRANC DELS ALGADINS
Vora el barranc dels Algadins
hi ha uns tarongers de tan dolç flaire
que, per a omplir d’aroma l’aire,
no té lo món millors jardins.
Allí hi ha un mas, i el mas té dins
volguts records de ma infantesa;
per ells jo tinc l’ànima presa
vora el barranc dels Algadins.
Vora el barranc dels Algadins
s’alcen al cel quatre palmeres;
lo vent, batent ales lleugeres,
mou son plomall i els seus troncs fins.
En ells, millars de teuladins
fan un soroll que el cor enxisa.
¡Qui oir pogués sa xillerissa
vora el barranc dels Algadins!
Vora el barranc dels Algadins
l’aigua corrent los camps anega;
en sos espills lo sol llampega,
i trau l’arròs verdosos brins.
Sona el tic-tac en los molins,
i, al caure el sol, caçadors destres
a joca van d’ànets silvestres
vora el barranc dels Algadins!
Vora el barranc dels Algadins
mourà demà les palmes l’aire;
li donaran los horts son flaire,
i sa cantúria els teuladins.
Lo mas demà guardarà dins
dolços records i imàgens belles:
¡jo no podré gojar ja d’elles
vora el barranc dels Algadins!
Teodor Llorente
ACLARIMENTS
Respecte del poema Chopin convé remarcar el caràcter romàntic de les imatges. Respecte d’Arrossar, fóra convenient proporcionar una mínima informació sobre el mite de Narcís per tal de comprovar com Fuster l’acosta geogràficament i poèticament al “paisatge riberenc” de marjal.
Pel que fa al llibre Ales o mans i al primer poema seleccionat d’aquest llibre, cal recordar la figura retòrica anomenada “apòstrofe”. El poeta s’adreça a Déu per demanar-li un seguit de conceptes intangibles i de valor absolut: nit llanguent, desert, amor insatisfet, mort.
Respecte dels madrigals convé tenir present la definició d’aquesta composició poètica:
Composició lírica breu, generalment de tema amorós, que en els versos finals recull el tema central. Generalment de versos de sis o de deu síl·labes, dos o tres tercets i una o dues tornades.
Es tractaria de veure si el poema concret s’ajusta a la definició de madrigal. I de relacionar l’estructura poemàtica amb l’estructura gramatical.
Quant al tercer llibre, hem seleccionat dos poemes. Us hi hem afegit un annex amb el conegut poema de Teodor Llorente Vora el barranc dels Algadins perquè com, a partir d’una composició prèvia, el nostre autor reprèn allò que li interessa per mirar d’una altra manera la terra.
El segon poema seleccionat es relaciona amb un tema tractat sovint pels poetes: un intent de “definició” de la “criatura”. Si en teniu ganes, podeu relacionar aquest poema amb alguns altres d’Estellés en què la qüestió és la mateixa. Concretament, Estellés té un llibre, Monòleg, a cavall entre L’hotel París i Testimoni d’Horaci molt interessant al respecte.