Tenim drets - Sí a la nostra llengua - Acció Cultural del País Valencià

Des de l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, la normalització lingüística ha fet importants passes endavant. Tanmateix, els avenços han quedat massa restringits a l’àmbit de l’ensenyament. En la resta d’àmbits, els progressos han estat més limitats, i s’han assolit gràcies al compromís dels ciutadans més que no pas al de les nostres institucions: l’arribada de TV3, l’aparició i la multiplicació de grups i cantants valencians, la tímida presència del català en l’empresa privada, la banca i el comerç...

Però per garantir el futur de la nostra llengua no sols hem d’enfortir i multiplicar la seua presència en l’ensenyament sinó també guanyar molts més espais, i sobretot en el món de l’empresa privada (bancs i caixes, comerç, Internet, telefonia mòbil...) i de l’administració pública. Per a aconseguir-ho, hi ha una necessitat prèvia: hem de reforçar la nostra lleialtat lingüística (parlar sempre en la nostra llengua), tenir clara consciència de la força dels nostres drets com a clients i com a ciutadans i exercir-los.

Aquest és el doble objectiu de la campanya. Perquè tenim drets.

Quan ens relacionem amb les administracions públiques, tenim uns drets com a ciutadans i com a contribuents, ja que, d’una part i en tant que tenen per finalitat el servei públic, hi són per atendre les nostres necessitats, i d’una altra, tots contribuïm al seu manteniment amb els nostres imposts. Entre aquests drets, hi ha el de ser atès en la nostra llengua, com a oficial i pròpia que és del País Valencià.

Quan entrem a una botiga o comerç per comprar qualsevol cosa, quan posem combustible al nostre vehicle o quan fem una transferència al banc estem actuant com a clients d’aquella empresa i, per tant, tenim uns drets i mereixem un respecte. Al País Valencià les empreses privades no tenen obligacions legals específiques respecte l’ús del català.

La llengua que parlem és una de les coses que més ens identifica com a persones i membres d’un determinat col·lectiu humà. Hauria de ser així de senzill. Tanmateix, al nostre país ocorre un fenomen d’ocultació de la llengua.