PANELLS |
1. De la reinaxença cultural a les aspiracions polítiques
L’Oda a la Pàtria (1833) de Bonaventura Carles Aribau (Barcelona, 1798 – id. 1862) marca l’inici de la Renaixença, el moviment de redreçament lingüístic i cultural amb manifestacions paral·leles a Catalunya i el País Valencià que pretenia revertir l’abandonament progressiu de la llengua. Les classes altes havien anat adoptant progressivament el castellà, tant en l’ús social com en el literari, d’ençà dels respectius decrets de Nova Planta de 1707 i 1715 amb què Felip V de Borbó havia posat fi a les institucions privatives dels països de la Corona d’Aragó. La Renaixença està lligada als moviments romàntics europeus coetanis i estableix la base per a la configuració de la identitat nacional moderna, fortament lligada a la identitat lingüística. A València són exemples d’aquesta evolució el projecte de Panteó d’Hòmens Il·lustres Valencians, impulsat per Vicent Boix, les obres teatrals de Rafael Maria Liern i d’Escalante, o els estudis de literatura valenciana de Ferrer i Bigné. La restauració dels Jocs Florals a Barcelona (1859) i València (1879) basteix un pont d’unió entre escriptors d’ambdues bandes del Sénia que se senten agermanats per la llengua comuna. Per la seua banda, l’anhel d’autoafirmació imbueix també les classes populars, que fomenten la publicació de revistes satíriques en un registre més col·loquial i castellanitzat, com ara El Mole al País Valencià o La Campana de Gràcia al Principat. La consolidació de la Renaixença desferma la recuperació, tot i que desigual, d’una consciència nacional col·lectiva que obri la porta a unes aspiracions que ultrapassen els límits culturals per entrar en el terreny polític. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
100 Anys de l’acte d’afirmació Valencianista i de la Mancomunitat de Catalunya - La lluita per la recuperació de l’autogovern
Acció Cultural del País Valencià - Octubre CCC - Carrer de Sant Ferran, 12 - València - 96 315 77 99