PANELLS
|
2. Valentí Almirall, Constantí Llombart i el federalisme republicà
|
|
|
|
|
|
|
Portades del Diari Català, fundat per Valentí Almirall |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Valentí Almirall, per Ramon Casas (MNAC) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Vinyeta al·lusiva al Pacte de Tortosa
(La Flaca, Barcelona, 2-7-1873) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Constantí Llombart |
|
Teodor Llorente Olivares |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Al Principat, Valentí Almirall (Barcelona, 1841 – id. 1904) és l’impulsor principal del primer catalanisme polític d’orientació republicana federalista i d’esquerres. Com a signant del Pacte de Tortosa (1869), juntament amb representants catalans, aragonesos, valencians i balears, reivindica una solució republicana i federal per a l’Estat espanyol oposada al centralisme castellanitzador imperant. Després del fracàs de la I República Espanyola funda el Diari Català (1879), la primera publicació diària en la llengua del país, i impulsa els congressos catalanistes de 1880 i 1883, així com el Centre Català (1882). Erigit ja en líder del catalanisme, redacta el Memorial de Greuges (1885) que el Centre Català adreça a Alfons XII, seguint el model dels Greuges de les Corts Catalanes medievals. El Memorial significa la primera interpel·lació oficial del nou catalanisme polític a l’Estat espanyol. Almirall culmina la seua gran tasca amb la publicació de Lo Catalanisme (1886), la primera compilació exhaustiva del nou ideari catalanista.
La Renaixença al País Valencià, igual com a Catalunya, té la funció d’aportar materials i iniciar una tasca de (re)construcció de la identitat pròpia. En el valencianisme progressista i republicà sorgeix la figura de Constantí Llombart (València, 1848 – id. 1893), un activista cultural incansable que recull materials que serveixen com a fonament d’una tradició literària autòctona en valencià. No debades, la seua principal obra, Los Fills de la Morta Viva (1879), destaca per ser la compilació més generosa de biografies per a reconstruir el món cultural valencià del vuit-cents. El 1878 funda Lo Rat Penat per fer-hi confluir el corrent popular i progressista de la Renaixença que ell mateix lidera amb el grup conservador que capitaneja el patriarca de les lletres, Teodor Llorente i Olivares (València, 1836 – id. 1911). Tot i amb tot, Llombart, d’origen humilíssim, no és Almirall, d’origen comerciant i terratinent, com tampoc no és igual la seua repercussió política. |