PANELLS
|
3. El posicionament dels sectors conservadors
|
|
|
|
|
|
|
El bisbe Torras i Bages |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Àngel Guimerà |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Monedes i segell de la Unió Catalanista |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Postal commemorativa de 10è aniversari
de les Bases de Manresa (1902) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Excursionistes de
Lo Rat Penat (1904) |
|
Homenatge a Teodor Llorente a València (1909) |
|
|
|
|
|
|
|
|
El catalanisme conservador d’arrel catòlica pren posicions al voltant del lideratge intel·lectual i espiritual de l’eclesiàstic penedesenc Josep Torras i Bages (Les Cabanyes, 1846 – Vic, 1913), autor de La tradició catalana (1892), obra de referència per als sectors moderats i cristians. Figures destacades d’aquest catalanisme conservador, com ara Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó o Josep Puig i Cadafalch, abandonen el Centre Català per formar la Lliga de Catalunya (1887). La Lliga s’uneix al cercle que lidera Àngel Guimerà al voltant del diari La Renaixensa per impulsar la Unió Catalanista (1891). A l’any següent, la UC aprova les Bases per a la Constitució Regional Catalana, conegudes com les Bases de Manresa, el primer gran projecte d’autogovern al Principat d’ençà de 1714.
A València, el sector conservador es fa definitivament amb el poder de Lo Rat Penat i de l’Ateneu en la dècada de 1880. La realitat social i política del moment oferia poques opcions, i Llorente era conscient que unes reivindicacions polítiques al si de l’entitat haurien estat combatudes pels estaments més poderosos. En situar alguns dels membres més rellevants del patriciat urbà al capdavant de Lo Rat Penat, Llorente s’assegurava el suport de l’Ajuntament de València, que garantia la continuïtat de l’entitat. A final de la vida, el preu que va haver de pagar Llorente fou la pròpia entronització per part de la València més reaccionària com a símbol d’un regionalisme folklòric, claudicant i innocu. |