PANELLS

10. La dictadura com a reacció i repressió

	Sortida de l’Ajuntament de Barcelona de la comitiva que portava les adhesions del plebiscit municipal, en favor de l’autonomia de Catalunya, al president de la Mancomunitat (16 de novembre de 1918)
	Lliurament a Puig i Cadafalch del resultat del referèndum municipal (16 de novembre de 1918)
	Lliurament de les bases d’autonomia al president espanyol García Prieto (29 de novembre de 1918)
	A l’esquerra, el Directori Militar instaurat per Primo de Rivera en 1923. A la dreta, el Directori Civil que el va substituir en 1925
	Miguel Primo de Rivera

Els èxits de l’acció política de la Mancomunitat no releguen les aspiracions a una veritable autonomia política a Catalunya. Coincidint amb els vents favorables a l’autodeterminació dels pobles de la fi de la Primera Guerra Mundial, els municipis catalans es manifesten en plebiscit  a favor de l’autonomia en novembre de 1918. La Mancomunitat i els parlamentaris catalans redacten un projecte d’Estatut que és rebutjat al Congrés espanyol. El primer gran projecte autonòmic consensuat per una àmplia majoria a Catalunya rep un no rotund a Madrid.

En la dècada de 1920, la reivindicació creixent catalana i l’augment de la inestabilitat social desfermen el nerviosisme a Madrid, fins que Miguel Primo de Rivera lidera un colp militar el 1923 per instaurar la primera de les dues dictadures que al llarg del segle XX haurien de reprimir els anhels d’autogovern de valencians i catalans. Primo de Rivera dissol la Mancomunitat de Catalunya i la Joventut Valencianista, tot condemnant el valencianisme polític a la clandestinitat.