PANELLS

7. La Mancomunitat i la modernització de Catalunya

	Josep Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat entre 1917 i 1924   Puig i Cadafalch, al centre, amb el Consell Permanent de la Mancomunitat
	Postal “Els presidents de Catalunya”   Escut de la Mancomunitat
	L’Escola Industrial, 1915 L’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona, c.1916 L’Escola del Treball, 1918 L’Escola del Treball en la década de 1920
	Aula de dibuix artístic, entre 1910 i 1913 Taller de l’Escola Industrial en la dècada de 1910 Laboratori de química, 1918 Alumnes del curset viticultura de Manresa, c.1915

	Cartell del Servei d’Assistència Social dels Tuberculosos, obra de Ramon Casas   Cartell del Laboratori Provincial d’Higiene de Barcelona en la campanya de lluita contra les mosques	Pavelló Rosa de la Maternitat per a mares solteres secretes, 1923 Classe d’expòsits a la Maternitat on s’aplicava el mètode Montesori Clínica Mental de Santa Coloma de Gramenet, en construcció         Visita del president espanyol, Eduardo Dato, a la Biblioteca de Catalunya, 1915   La Biblioteca de Catalunya, al Palau de la Generalitat, 1914
	Cartell de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, de Josep Obiols, 1920   Biblioteca popular de Canet de Mar, c. 1918	Biblioteca popular de Valls, 1918   Biblioteca popular del Vendrell, 1923   Biblioteca popular de Vic
	Albert Einstein als Cursos Monogràfics d’Alts Estudis i Intercanvis, de Barcelona, 1923 Cartell dels Cursos Monogràfics d’Alts Estudis i d’Intercanvis Cartell de l’Escola Catalana d’Art Dramàtic

La Mancomunitat es planteja la modernització global del país per fer front a la deixadesa del govern espanyol. S’assumeixen i s’impulsen decididament les noves normes ortogràfiques i unificadores de l’IEC de 1913. Mitjançant l’Institut s’engega per primera vegada una relació directa amb 115 entitats acadèmiques d’arreu del món i es crea la Biblioteca de Catalunya. L’alta cultura catalana institucionalitzada es projecta al món.

El 1923, després de 9 anys de Mancomunitat, gairebé la meitat de municipis catalans compten amb una centraleta de telèfon i els camins veïnals arriben a 218 pobles abans incomunicats. Es creen 16 escoles tècniques professionals per formar treballadors qualificats i afrontar el repte industrial del segle XX. Al camp, malgrat la manca de competències legislatives, s’afronta la modernització de la producció agropecuària i s’organitzen cursos de formació per als pagesos. S’assoleix un descens de la mortalitat infantil i de malalties infeccioses, com són el paludisme, el tifus o la tuberculosi, gràcies a l’aposta per la sanitat, la prevenció, el sanejament urbà i la higiene. I al si de la Mancomunitat es desenvolupa la idea de l’escola catalana de futur, les pedagogies modernes i l’ús vehicular de la llengua catalana, tot concentrant els esforços en la formació dels mestres.