Acció Cultural demana a la Generalitat Valenciana que accepte la unitat de la llengua i deixe de fer el ridícul davant dels tribunals


logo-acpv-roig

El Tribunal Suprem ha reconegut, una vegada més, la unitat de la llengua i l’equivalència entre les denominacions de “català” i “valencià”, en una sentència referent al litigi d’un veí de Cocentaina que va ser exclós per part de la Generalitat d’un procés de selecció per fer servir la denominació de “català”.

Davant d’aquest nou pronunciament de l’alt tribunal contra les posicions insostenibles del Govern valencià, Acció Cultural vol recordar que són ja  45 sentències en total les que reconeixen la unitat de la llengua i l’equivalència de la doble denominació (44 arran de processos i recursos oberts a instàncies de la Govern del PP). Es tracta, per tant, d’una més que notable base jurídica, sense que s’haja produit ni un sol pronunciament de cap tribunal en sentit contrari.

A més de la quantitat, cal valorar també la qualitat: totes les instàncies judicials possibles -Tribunal Suprem (aquesta sentència), Tribunal Constitucional i Tribunal Superior de Justícia Valencià- s’han pronunciat en reiterades ocasions sobre aquest tema i han avalat tant la unitat de la llengua com la validesa del nom de català per anomenar la llengua del País Valencià.

És per això que Acció Cultural demana una vegada més al Govern valencià que accepte la realitat que assenyala la filologia i reconeixen els tribunals, i acabe amb la politització de la llengua i el fals conflicte entorn del nom, per tal de permetre treballar a favor de la seua promoció social. La politització partidista de la llengua dels valencians no és sinó una altra manera de dificultar i marginar el seu ús.

D’altra banda, és lamentable que el cost econòmic d’aquesta posició irresponsable haja de recaure en els pressupostos públics, ja que cada sentència en contra seu implica una condemna a costos a la Generalitat Valenciana (i en els darrers tres anys els costos per aquestes sentències són de 31.500 euros, això és, l’equivalent al sou d’un professor, pagats per tots els valencians).

Finalment, cal destacar el fet que aquesta nova sentència, en particular, recull els fonaments de les sentències anteriors i en reprodueix gran part del contingut. Però, a més afegeix dos textos nous que són significatius:

Fonament jurídic primer: “[…] la jurisprudència d’aquesta Sala i del Tribunal Suprem sobre el caràcter de llengua comuna que, tant en l’àmbit científic i acadèmic com en la legislació estatal d’educació, s’atribueix a l’idioma conegut amb les denominacions de ‘català’ i ‘valencià’”.

És a dir que el Tribunal Suprem parla de llengua comuna, tant si rep el nom de “català” com de valencià”.

Fonament jurídic quart: “[…] encara que l’Administració recurrent [la Generalitat Valenciana] no ho compartesca, sí que li dóna resposta amb aquesta concreta solució: que l’equivalència valencià/català reconeguda en els àmbits acadèmic i científic, segons que ha declarat la jurisprudència…”.

Això és, que el Tribunal Suprem reitera que valencià i català són la mateixa cosa perquè així es reconeix acadèmicament i científicament i, amb aquestes sentències també, jurisprudencialment. És a dir, la unitat lingüística està avalada en tots els camps possibles, i ací hauria d’acabar-se aquesta trista història, que no hauria d’haver començat mai. Demanem sobretot a la Generalitat, que és la més alta institució del nostre país, que en aquesta matèria de la llengua no torne mai més a fer el ridícul en nom dels valencians.

Notícies relacionades: ABCAraEl Punt AvuiLas Provincias


Amb la teua col·laboració continuarem promocionant la llengua, la cultura i els valors de progrés.

Ajuda’ns a tindre més força.

Fes-te’n sòcia/soci d’ACPV!

Amb el suport de