Acció Cultural del País Valencià (ACPV) va ser fundada per Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner, Andreu Alfaro i altres personalitats de la nostra cultura com a entitat destinada a la promoció de la nostra llengua i cultura, tal com afirmen els seus estatuts:

«Article 2n. L’objecte d’Acció Cultural del País Valencià és l’estudi, la defensa i la promoció del patrimoni cultural, artístic i natural del País Valencià, mitjançant el desenvolupament de les activitats següents: […]
c) Organitzar, costejar o subvencionar cursos i conferències.
[…]
h) Promoure l’estudi i el foment de la llengua pròpia del País Valencià, la llengua catalana.»

En aquesta línia, ACPV ha impulsat el seu treball en els més diversos àmbits: comunicació, joventut, mobilització, promoció dels nostres escriptors, artistes i músics, servei jurídic i drets lingüístics… Com a exemples, podem esmentar iniciatives i campanyes com la xarxa de repetidors de TV3 i Catalunya Ràdio; la campanya per una RTVV pública, valenciana i de qualitat; la creació dels Joves d’ACPV; els Correllengua i les manifestacions del 25 d’Abril; els Casals Jaume I; els concerts del Tirant de Rock i del 25 d’Abril; els moltíssims actes culturals; la promoció del Tirant lo Blanc o la popularització de l’obra i la figura de Joan Fuster, Enric Valor; les sentències guanyades a favor de la unitat de la llengua i de la legalitat de la denominació de “català”; el suport jurídic a tantes persones i col·lectius que en algun moment han vist agredits els seus drets lingüístics…

A més l’àmbit de l’ensenyament ha estat un dels prioritaris en el nostre treball des de fa 40 anys. Vam crear els Cursos Carles Salvador, gràcies els quals s’han format desenes de milers de valencians i valencianes, i impulsàrem la Coordinadora d’Ensenyants del País Valencià. Durant tot aquests anys hem continuant tenint una presència constant en aquest àmbit, particularment en l’ensenyament secundari. Al fet que molts dels nostres socis exerceixen com a professors i professores, se sumen les successives campanyes que han implicat cada any els instituts valencians en un nombre creixent, amb l’organització de xerrades, debats, concerts… al voltant del 25 d’Abril o amb la voluntat de divulgar entre els joves el nostre patrimoni literari, històric i cultural (Any Tirant lo Blanc, commemoració del 300 aniversari de la Guerra de Successió, Any Enric Valor, rutes literàries i lectures dramatitzades a l’Octubre CCC…). També hem impulsat iniciatives per la unitat de la llengua davant casos de llibres de text incorrectes, hem donat suport a la creació de línies en valencià o a la promoció de les existents o hem animat les relacions de la comunitat educativa i dels agents culturals en el conjunt del nostre domini lingüístic, amb particular atenció a la implicació dels joves (amb diversos programes de trobades i intercanvis).

En aquests 40 anys, el conjunt de la societat valenciana ha fet passes endavant i ha superat debats estèrils, però encara és lluny de poder dir que ha complert plenament amb l’objectiu de la plena normalització de la nostra llengua. Contràriament, els darrers anys hem patit alguns retrocessos i, sobretot, hem vist aparèixer amenaces importants per al futur del català al País Valencià i també en la resta de territoris de llengua catalana. I una agressió o una amenaça al català ho és al seu conjunt independentment del territori on es produïsca i, per això mateix, ens implica a tots els parlants i fa que si bé el País Valencià és el nostre primer marc territorial d’actuació, assumim la necessitat i el compromís d’actuar en qualsevol part del domini lingüístic de la nostra llengua, en col·laboració amb les entitats i institucions que comparteixen amb nosaltres l’objectiu de la promoció lingüística i cultural.

I si aquelles passes endavant de la societat valenciana han permés que ACPV haja incrementat la seua implantació territorial i la seua capacitat de mobilització, les amenaces encara presents ens obliguen a reforçar el compromís i el treball en tots els àmbits i, particularment, també en el de l’ensenyament.

És en aquest context que la Secció d’Ensenyament d’ACPV, formada per professionals del sector compromesos amb la promoció de la nostra llengua i cultura i, alhora, amb la qualitat d’un ensenyament que ha de ser una peça clau del futur de la nostra societat, entén que cal assumir els següents reptes:

1. Complir un paper de clarificació i afirmació ideològica, en la línia dels valors que defineixen ACPV i de la motivació del professorat en aquest sentit. Són els valors i les actituds que se’n desprenen la base que ens ha permés avançar fins ara, i la posada al dia d’aquestes conviccions són el fonament sense el qual no podrem continuar construint el futur.
2. Ser un instrument de qüestionament de la realitat actual de l’ensenyament i d’impuls de la renovació pedagògica des d’una perspectiva àmplia, moderna i ambiciosa.
3. Oferir una estructura de suport al professorat en el sentit d’informació, contactes i assessorament jurídic.
4. Projectar-se més enllà de la comunitat educativa amb la intenció de teixir complicitats, d’una banda, i de crear un punt de referència positiu respecte de la clarificació i afirmació ideològiques.
5. Impulsar la relació de la comunitat educativa –i particularment dels joves- i dels agents culturals en general amb la resta de territoris de la nostra àrea lingüística, perquè la promoció del valencià passa necessàriament per la seua inserció en el conjunt de la llengua catalana, del qual forma part.
6. Col·laborar amb totes les organitzacions, entitats i institucions de qualsevol àmbit i marc territorial amb les quals compartim l’objectiu de promoció de la llengua i cultura catalanes.
7. Traduir aquests criteris generals, d’una banda en un nou impuls a la Secció d’Ensenyament d’ACPV com a instrument per assolir els objectius fixats, i de l’altra en l’encetament d’un programa de treball que contemple, entre d’altres, les següents fites més o menys immediates:

• el disseny d’un Congrés sobre “Llengua, Educació i Tecnologia” com a primer pas envers la fita d’un Congrés d’Ensenyament Secundari obert als Països Catalans;
• la creació d’un grup d’opinió que publique regularment articles en la premsa en paper i en format digital;
• la commemoració del 20è aniversari de la mort de Joan Fuster;
• oferir cobertura jurídica al professorat que treballa en l’ensenyament en català.