LA PRIVATITZACIÓ DE RTVV SUPOSA EL COLOFÓ A LA POLÍTICA DE DEGRADACIÓ I CASTELLANITZACIÓ DE LA TELEVISIÓ I LA RÀDIO PÚBLIQUES DELS VALENCIANS.

LA PRIVATITZACIÓ DE RTVV SUPOSA EL COLOFÓ A LA POLÍTICA DE DEGRADACIÓ I CASTELLANITZACIÓ DE LA TELEVISIÓ I LA RÀDIO PÚBLIQUES DELS VALENCIANS.

Amb una gestió econòmica pèsima els darrers anys i amb un oblit intencionat dels objectius que per a la RTVV marca la Llei de Creació de l’Ens Radiotelevisió Valenciana -entre ells el foment de l’ús del valencià- , el Govern del Partit Popular vol justificar la privatització de Canal 9, Ràdio 9 i Punt 2. Aquesta decissió, amén d’acabar amb un servei públic fonamental per a la normalñització cultural i lingüística del País Valencià, suposarà la definitiva castellanització i politització de la televisió i la ràdio públiques valencianes. Acció Cultural del País Valencià considera que la decissió de privatitzar l’ens RTVV suposa el tancament del cercle de despropòsits i vulneracions de la llei al que la portat el govern del Partit Popular. La permanent castellanització de la programació, la contractació amb contractes multimilionaris de periodistes forasters sense cap coneixement de la cultura i la llengua del País, una gestió econòmica que ha portat a una situació d’insostenibilitat de Canal 9, Ràdio 9 i Punt 2 no han estat fruit de l’atzar de l’audiència sinó de la política calculada per a justificar la privatització. Aquesta, molt ens temem, agreujarà el porblema de la manipul.lació informativa, la televisió “basura” i l’enriquiment a costa dels valencians i valencianes dels “amics” del Partit Popular. Si bé, des de la posada en marxa de RTVV el 1989 aquesta no ha jugat el paper normalitzador de la nostra llengua i els valors democràtics, des de l’arribada del Partit Popular al govern de la Generalitat aquest objectiu s’ha acabt d’oblidar. En aquest sentit, sinó oficialment, la privatització s’ha anat concretant de fet amb la progressiva exteriorització de la programació (subcontrates de productores, moltes d’aquestes de fora del País Valencià) i la nul.la aposta per la producció pròpia, pagament de xifres astronòmiques (amb diners del contribuient, no cal oblidar-ho) a empreses de l’audivisual en mans d’afins al partit del govern, cessió gratuïta d’imatges i material a empreses privades (veure: Valencia Te Ve), oposicions recorregudes pels sindicats, accés de treballadors amb mínims coneixement de valencià (alguns sense cap coneixement)… La principal perjudicada d’aquest procés estarà la llengua pròpia dels valencians ja que si bé, com déiem, el paper normalitzador de RTVV ha estat ínfim per no dir nul, ens priva d’una eina imprescindible per fomentar l’ús social del valencià i els valors democràtics, d’una eina fonamental per a qualsevol societat que vol normalitzar la seua llengua minoritzada. Amb aquesta decissió s’acaba amb unsomni que mai no va ser com esperàvem però que en un futur ho podia ser. Malgrat que els responsables del Partit Popular insistesquen que la gestió privada no col.lisiona amb el caire de servei públic d’aquest mitjans de comunicació tots sabem que aquest pas és definitiu i que s’enmarca en el procés de desmantellament dels serveis públics, siga la sanitat, l’educació o ara la informació. Per últim, Acció Cultural del País Valencià vol mostrar la seua solidaritat amb els treballadors i treballadores de RTVV que veuen ara la seua estabilitat laboral en una situació preocupant.