ACPV demana la supressió de la divisió provincial del País Valencià i l’oficialització de la divisió històrica en comarques

ACPV demana la supressió de la divisió provincial del País Valencià i l’oficialització de la divisió històrica en comarques

La retirada de la proposta de suprimir la referència a les proncícies en la reforma de l’Estatut del País Valencià respon a les presions dels presidents populars de les diputacions de València, Castelló i Alacant, els quals representen ‘millor que ningú’ el projecte polític del PP valenciàLa possibilitat de suprimir la referència a les províncies que recull el preàmbul de l’Estatut del País Valencià vigent –avançada per la premsa valenciana a l’edició d’ahir– ha tingut una desautorització ràpida i contundent per part del president de la Generalitat Valenciana, Francesc Camps, i dels ‘barons territorials’ del PP. I aquesta defensa de la divisió provincial del País Valencià pot tenir diverses lectures polítiques: en clau interna, la necessita de mantenir els fràgils equilibris que mantenen al president Camps com a líder del PP valencià –lideratge impossible sense el suport dels dirigents territorials del partit– i, en clau política, la defensa del PP d’un model de País Valencià desvertabrat que redueix la personalitat valenciana a la suma de tres particularismes –promoguts en el seu moment precisament per fer desaparéixer el sentiment unitari de poble valencià. Des d’ACPV sempre hem rebutjat la divisió provincial per motius:1-històrics: la divisió pròpia del País Valencià és en comarques. Molts valencians mantenen el sentiment de pertanyença a la seua comarca, el qual és complementari amb el sentiment de país: és facil escoltar, per exemple, “sóc valencià de la Marina” o “sóc de la Plana”.2-polítics: la divisió en províncies és conseqüència d’un projecte polític per consolidar una idea d’Espanya centralista i unitària que pretén diluir les realitats nacionals en una, mitjançant el foments de sentiments localistes amb un fort component espanyolista. A major consciència de província -–per exemple, el sud del País Valencià i, en especial, la ciutat d’Alacant– major castellanització i pèrdua del referent històric de País Valencià. El sentiment de província és en molts casos antagònic del sentiment valencià. A més, en el nostre cas, la suma de província i forma de fer política del PP han convertit les actuals províncies en una mena de ‘senyorius feudals’ governats per personatges de dubtós tarannà democràtic que fan i desfan moltes vegades per damunt de l’autoritat política de la Generalitat Valenciana.Per tant, des d’ACPV defensem l’aprovació d’una llei de comarcalització que recupere la divisió històrica dels valencians, que reculla la transferència de competències en matèria cultural, mediambiental i de planificació del territori als ens comarcals (Consells Comarcals), i aprofundesca en el procés de vertebració i recuperació nacional del País Valencià. Com hem dit altres vegades, el nou Estatut no ha de ser ‘més del mateix’ i això passa, entre d’altres coses, per redefinir l’estructura administrativa del país sent fidels a la història i personalitat pròpies.