ACPV denuncia davant el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià l’Ajuntament d’Alboraia per suprimir l’Oficina de Política Lingüística

ACPV denuncia davant el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià l’Ajuntament d’Alboraia per suprimir l’Oficina de Política Lingüística

 

 

La supressió del requisit lingüístic i les oficines de normalització lingüística als ajuntaments on governa el PP és un fet repetit en diversos casos que apunta no a una casualitat, sinó a una política deliberada: així, a Dénia, Ontinyent i Benicarló s’ha eliminat l’exigència de coneixement del valencià per accedir a qualsevol lloc de treball públic, a Carcaixent s’ha rebaixat el nivell d’exigència, i ara a Alboraia s’ha anat més lluny, ja que s’ha eliminat l’Oficina de Política Lingüística. Aquesta supressió implica que s’han eliminat llocs de treball i s’ha modificat el Reglament Municipal sobre l´Ús i la Normalització del Valencià. Tant a Ontinyent com a Alboraia la modificació del reglament ja és definitiva: a Ontinyent s’aprovà ahir, 29 de setembre, i a Alboraia s’aprovà al plenari del dia 28 del mateix mes.

Davant d’aquestes actuacions dels governs municipals del Partit Popular, i davant la manca de voluntat de diàleg d’aquest partit, que insisteix en la seua política d’agressió a la llengua pròpia dels valencians, l’única manera que queda per actuar és la via judicial. Per aquest motiu des d’ACPV s’han interposat els recursos contra els Ajuntaments d’Ontinyent, el passat 22 de juliol (presentat en roda de premsa amb la participació de Vicent Guerola – CCOO, Josep Andrés – Intersindical Valenciana, Empar Company – PSPV, Evarist Beneyto i Glòria Micó – IPV, Paula Garcia – EUPV, Vicent Xavier Vila, Pepe Pla – BNV i Pere Vidal – ERPV) i ara d’Alboraia.

El recurs ha estat presentat per ACPV contra la decisió del govern municipal del PP, i també per la tècnica de normalització lingüística de l’Ajuntament d’Alboraia, Laura Rubio, la colla de Dimonis de l’Avern (entitat cultural arrelada a la població, amb més de 13 anys d’antiguitat) i una vintena de ciutadans de la població, en representació dels veïns afectats per la desaparició del servei.

El TSJ-CV té potestat per anul·lar les ordres que han aprovat els Ajuntaments d’Ontinyent i Alboraia, i el que demanen des d’ACPV és la nul·litat de la supressió de l’Oficina de Política Lingüística d’Alboraia i de la corresponent modificació de la plantilla de treballadors, ja que entenen que aquesta decisió s’oposa a la Llei d’Ús del Valencià i a l’Estatut d’Autonomia. L’exigència de coneixements lingüístics per a accedir a un lloc de treball en una administració pública és la condició necessària –encara que no suficient- per garantir el dret dels ciutadans a l’ús normal de la seua llengua davant l’administració. Per això, les comunitats autònomes de l’estat espanyol amb sistema de doble oficialitat lingüística han establert la necessitat d’acreditació per part dels servidors públics del coneixement de la llengua pròpia en un nivell adequat al seu corresponent lloc de treball, tant en l’expressió oral com en l’escrita. Les formulacions legals han estat diverses, igual que la forma d’acreditació i fins i tot els nivells lingüístics requerits; ara bé, la característica comuna en la normativa autonòmica sobre funció pública gallega, basca, navarresa, catalana i balear és l’obligatorietat d’acreditar el coneixement de llengua al propi procés de selecció, com a condició prèvia i eliminatòria per a accedir al lloc de treball.

L’excepció és però el País Valencià. En efecte, el Decret Legislatiu de 24 d’octubre de 1995, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei de la Funció Pública Valenciana estableix a l’article 9 que “Els qui superen les proves selectives, acreditaran els coneixements de valencià mitjançant la presentació dels certificats, diplomes o títols que hagen estat homologats per la Generalitat Valenciana, o mitjançant la realització d’un exercici específic. Els qui no puguen acreditar els esmentats coneixements quedaran compromesos a la realització dels cursos de perfeccionament que amb aquesta finalitat organitze la Generalitat Valenciana”.

Segons aquesta formulació, l’acreditació del nivell de llengua no és ja un requisit per a l’accés a la funció pública sinó una exigència a posteriori, merament formal, retòrica i indeterminada, la qual, en la pràctica no s’acompleix.

Amb aquesta feble base però, s’havien adoptat per part d’alguns ajuntaments valencians acords que imposaven el requisit lingüístic amb caràcter general als respectius municipis, sempre basant-se en la necessitat de normalització de la llengua pròpia i en garantir els drets dels ciutadans.

Tanmateix, la situació està patint darrerament una forta reculada. En efecte, en els últims mesos i afavorides pels nous governs municipals conservadors del Partit Popular s’han produït diverses decisions municipals contràries al requisit lingüístic, fins i tot en pobles i ciutats on s’estava aplicant sense conflictivitat.

Aquestes decisions de política municipal coincideixen amb el procés de reforma de la Llei de la Funció Pública Valenciana i pretenen crear un estat de coses en el que el Govern autonòmic no es veja forçat a introduir el requisit lingüístic de forma oberta i decidida a la normativa sobre funció pública.

Fins ara, val a dir, que malgrat els pronunciaments públics d’algunes entitats i partits, ACPV és l’única organització que formalment ha recorregut aquests acords en considerar-los extremadament perillosos per al futur del català al nostre País.