Monolingüisme per decret

Alfons Esteve. Advocat i tècnic lingüístic

Diguem-ho clar: la proposta de decret del govern valencià del PP no és promoure el plurilingüisme. La finalitat és just la contrària: el monolingüisme castellà per defecte. Això sí, disfressat de modernitat, amb molt de bombo per a l’anglès. L’embolcall és fashion; el contingut, enverinat. Vegem per què.

En primer lloc, l’única llengua en què s’ha difós la proposta de decret ja dóna una pista de com aniran la resta de coses: només en castellà. No he vist enlloc la versió en català, ni tampoc en anglès. Però el contingut encara és molt pitjor. En el preàmbul s’afirma literalment que “els programes d’educació bilingüe […] han permès de donar una empenta a l’ensenyament del valencià, […] però les circumstàncies socials, polítiques i econòmiques […] obliguen a superar un model actual que no sempre garanteix la presència equilibrada de les llengües oficials”. És a dir, com que s’ha avançat massa en l’ensenyament del català ara toca redreçar l’anomalia i recuperar la supremacia del castellà.

Una altra novetat és l’exempció de l’assignatura de valencià al territori de predomini lingüístic valencià. Fins ara qualsevol pare o mare la podia demanar al territori de predomini lingüístic castellà. Ara també al de predomini valencià. I compte: no parlem de l’ensenyament en valencià sinó de valencià. Com s’explica, doncs, que un decret que pretén assegurar el plurilingüisme permeta eximir d’una assignatura i precisament de llengua? I per què sols d’una i no del castellà i l’anglès?

L’article 2.6 recull una altra de les regulacions més perilloses: “La llengua materna predominant entre l’alumnat en què es vehicularan els àmbits d’actuació en l’educació infantil la determinarà la conselleria […] després de fer a cada centre docent una consulta de caràcter orientatiu i no vinculant a tots els pares, mares o tutors”. És a dir, que la conselleria s’atorga el dret de decidir la llengua en què s’ha d’impartir la docència a cada centre, això sí, segons la “llengua materna” i no segons el territori.

Aquestes previsions tenen uns resultats ben clars si les combinem, per exemple, amb les de l’article 7, on es regula que “el professorat emprarà a l’aula la llengua materna predominant entre l’alumnat […] si bé haurà de tenir en compte la llengua de l’entorn social”. Notem que en aquest cas, com en l’article 2.6, ja no parla de predomini lingüístic, sinó de “llengua de l’entorn social”, un concepte nou que fins ara no s’havia fet servir en cap norma legal. L’aplicació d’aquests preceptes a València, Alacant, Elx i les seues conurbacions pot significar l’eliminació del valencià en qualsevol dels seus col·legis.

I, per a rematar-ho, mai tan ben dit, cal parar esment al pervers sistema de distribució de la llengua vehicular en les matèries. Les socials, la història i la natura, en valencià. Les matemàtiques, les tecnologies, la física i la química, en castellà. La resta de matèries les determinarà el consell escolar mitjançant un projecte lingüístic de centre, però és la conselleria que finalment l’ha d’“autoritzar o aprovar”.

I on ha anat a parar la introducció de l’anglès en les matèries del suposat subject matter del decret? S’hi preveuen dos programes: el plurilingüe inicial i l’avançat. Doncs bé, en l’inicial l’única assignatura en anglès és la d’anglès i en l’avançat, on es puga: les matèries que no s’han d’impartir obligatòriament en castellà o en valencià.

Clar i català: el govern valencià pretén vendre l’embolcall cool i fashion del plurilingüisme equilibrat valencià-castellà-anglès al 33%. Però, de plurilingüisme, ni mitja paraula. L’anglès fa de cirereta plurilingüe: justifica el rètol però ni hi té presència clara ni sobretot mitjans per a impartir-lo. La resta del “plurilingüisme equilibrat” es resol així: eximir de l’estudi del valencià (sols del valencià) amb la simple petició dels pares; substituir el concepte de predomini lingüístic territorial pel nou de “llengua de l’entorn social”; control decisori i directe de la conselleria centre a centre; i una curiosa fixació dirigista en les matèries que indica cap a on ens vol portar: les considerades socialment més rellevants, en castellà; i la resta, si l’entorn social i la conselleria ho permeten, es podran fer en valencià. I, si no, també en castellà. Tres llengües en equilibri plurilingüe? ¡Una, grande y libre!