Un decret ben poc plurilingüe i etnocida

Vicent Brotons Rico. Unitat per a l’Educació Multilingüe Universitat d’Alacant 

Més enllà del rebombori educatiu, social i polític provocat per l’anunci del conseller d’Educació en funcions, Alejandro Font de Mora, d’aprovar i posar en marxa immediatament un decret per a regular l’educació plurilingüe al nostre país, ens interessa analitzar amb una certa perspectiva tècnica l’abast de la proposta i les conseqüències previsibles que tindria l’aplicació de l’esmentat decret en el sistema educatiu valencià.

L’última operació, amb uns precedents previs, ha estat aquest esborrany de “Decret pel qual és regula el plurilingüisme a la Comunitat Valenciana”. La inoportunitat social i política de la presentació del projecte, entre altres coses negant-se tossudament a un diàleg seriós amb un sector àmpliament majoritari de la comunitat educativa –sindicats, AMPA, universitats, entitats cívico-culturals– entorn de la proposta del document de la Federació d’Escola Valenciana (L’escola valenciana. Un model d’educació plurilingüe i intercultural per al sistema educatiu valencià) ja n’és tot un indicador.

El document esmentat, elaborat per Vicent Pascual amb la participació directa dels experts de la Unitat per a l’Educació Multilingüe de la Universitat d’Alacant, i presentat a final de febrer, va ser rebut amb un significatiu consens social com un rigorós punt de partida per a aquest necessari reordenament del sistema educatiu pel que fa a la presència i l’ensenyament de les llengües maternes, oficials i estrangeres –anglès, francès…

La conselleria educativa, fent tabula rasa dels més de 25 anys de bones i reeixides pràctiques educatives entorn dels programes educatius bilingües –Ensenyament en Valencià (PEV), Immersió Lingüística (PIL)– i als programes bilingües enriquits, planteja un programa plurilingüe únic, que en realitat són dos –l’Inicial i l’Avançat– que li serveixen com a excusa terminològica –la trampa de les paraules– per a obrir la porta a una acció devastadora, gairebé etnocida, contra el models bilingües més eficients dels nostre sistema educatiu.
L’actual projecte de decret per a l’educació plurilingüe presenta el següents dèficits més evidents:

1. Nega a les famílies el dret d’elegir la llengua bàsica d’escolarització dels fills i filles, com feien, fins ara –les que podien–, sobretot quan optaven pel valencià.

2. Negligeix, de manera absolutament deshonesta, els bons resultats obtinguts des del bilingüisme, en el camí cap al plurilingüisme, pels centres educatius que apliquen el programes més potents, el PEV i el PIL, en una població escolar minoritària però significativa, el 30%. Aquests programes, per la seua qualitat, tenen des de fa molts anys una demanda social superior a l’oferta de la mateixa conselleria.

3. Continua perpetuant el dret a l’exempció de l’estudi del valencià i en valencià, però també de l’anglès i en anglès, per exemple.

4. Atempta contra els drets professionals dels mestres i professors impedint que, des de l’autonomia pedagògica dels centres, es decidesca quines àrees s’ensenyen en una llengua o en una altra i quina metodologia s’hi aplica.

5. Minoritza i relega escolarment la llengua territorialment pròpia, oblidant el principi de tractament escolar compensatori cap a les llengües que tenen menys possibilitats de desenvolupament social ple, com és el cas evident del valencià.

6. L’ambigüitat del document planteja un pla de formació en competència lingüística que s’oblida del valencià i, de més a més, no preveu cap línia de finançament i ajuda al professorat per a reciclar-se en el coneixement i l’ús dels idiomes.

7. Bandeja tots els principis metodològics de tractament integrat de llengües i tractament integrat de llengua i continguts, tot i que cinc anys abans el mateix conseller els defensava de manera entusiàstica al pròleg del manual de Vicent Pascual El tractament de les llengües en un model d’educació plurilingüe per al sistema educatiu valencià, editat per la mateixa Conselleria d’Educació.

Comptat i debatut, per difícil que se’ns faça d’emetre afirmacions tan contundents com aquesta des d’un organisme tècnic com és la Unitat per a l’Educació Multilingüe de la Universitat d’Alacant, el projecte de decret sembla haver estat redactat per un especialista en contraplanificació educativa i lingüística que, sota un maquillatge de bons i políticament correctes mots de modernitat europeïtzadora en matèria de llengües, amaga tota una operació atemptatòria contra els drets lingüístics i educatius més elementals. No en dubtem. I si no, per què aquesta contundent negativa al diàleg amb els agents socials, els docents i els tècnics universitaris que en saben?