Entrevista d’El Punt-Avui a Joan Francesc Mira

“ACPV és incombustible, no l’apagaran mai”

L’antropòleg i escriptor assumeix la presidència de l’entitat en un moment que qualifica de ‘molt dur’. Reconeix que aquesta nova etapa demanarà nous sacrificis i optimitzar uns recursos cada vegada ‘més escassos’.

L’escriptor i columnista d’El Punt-Avui, Joan Francesc Mira, acaba d’assumir la presidència d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV) per segona vegada des que, junt amb Eliseu Ciment i Vicent Martínez Sancho, van fundar l’entitat.

Enhorabona i moltes felicitats pel nomenament.
Gràcies. Com sempre és un gran honor presidir ACPV, però en aquests moments més que felicitat per l’elecció sent una gran responsabilitat.

L’etapa que tanca el seu antecessor, Eliseu Climent, ha sigut molt dura especialment els últims anys, però el panorama per a vosté tampoc no és el més optimista.
No, dissortadament el País Valencià viu un dels seus pitjors moments i la nostra institució encara està pagant les dures multes imposades pel govern valencià, que ens obligaren al tancament dels repetidors del senyal de TV3, i fer un esforç important per mantindre’ns i continuar lluitant.

Diria que aquesta segona presidència serà més difícil que la primera?
Si, sens dubte. La conjuntura actual és molt més complicada. Cal pensar que fa trenta anys s’obrien moltes portes, caminàvem cap a l’eixamplament dels nostres drets i de l’autogovern, teòricament cap a una prosperitat, el resultat de la qual, com ja hem vist, ha resultat efímer. I no teníem una infraestructura com l’actual, que costa molt de mantindre. Ara bé, ACPV superarà la situació com ho ha fet sempre: amb ganes, amb voluntat, amb esforç i amb dignitat.

La nova junta directiva s’ha marcat ja una línia de treball?
Tenim moltíssimes idees, però ha sigut un any molt dur, de molts sacrificis i, per tant, no començarem a planificar res fins al setembre.

Quines seran les seues prioritats?
Consolidar-nos i saber quines han de ser les prioritats per a ACPV. Jo no sóc un expert en economia, però caldrà optimitzar els recursos escassos de què disposem actualment.

Per què no s’ha optat per un relleu generacional?
Hem pensat que el més convenient en les actuals circumstàncies és que la presidència fóra ocupada per una persona que coneix bé la casa, les relacions i la realitat. Però ja hem avisat que els socis fundadors assumim aquesta responsabilitat per últim cop. Aquesta serà la meua última presidència, de segur.

S’ha equivocat ACPV en el seu objectiu de mantindre TV3 malgrat les fortes sancions?
Això és molt fàcil de respondre quan ja ha passat el temps. Crec que calia fer l’esforç que s’ha fet per donar el senyal de l’ens català. Però no sé què hauríem fet en cas de saber que això suposaria que acabaríem pagant 900.000 euros de multa.

Hi ha un bri d’esperança en tot aquest panorama de crisi i d’incertesa?
Un, dos i tres, i tots els que vulga per a ACPV, perquè l’únic foc que no s’apaga és l’incombustible. I nosaltres som incombustibles; ací estem malgrat tota l’aigua que ens abocat per apagar-nos i ací continuarem lluitant per tot allò en què creiem. Ara bé, també faig una crida que la gent no ens mire des de fora i es dedique a criticar. És el moment de sumar esforços i de fer-se soci d’ACPV.

El Punt Avui: “ACPV és incombustible, no l’apagaran mai”