Joan Fuster en l’ESO: la literatura que fa pensar

Antoni Sales . OCCC .dijous 4 d’octubre de 2012

Durant el tercer acte d’homenatge a Joan Fuster de la secció d’ensenyants d’ACPV, en l’any del 50 aniversari de la publicació de Nosaltres els valencians, Antoni Sales (Riola, 1964) ens explicà algunes claus de l’escriptura fusteriana amb el mateix entusiasme amb què es deu adreçar als seus alumnes de 4t d’ESO per a rescatar l’autor de Sueca curs rere curs. La raó de tanta perseverança –va assenyalar el conferenciant – és que Joan Fuster representa una fita importantíssima per a la recuperació de la dignitat i l’orgull dels valencians. És, a més a més, un dels millors assagistes del segle XX. Coincidències o no, Antoni Sales ens va fer veure que l’objectiu de l’escriptura de Joan Fuster i el del quefer diari dels ensenyants convergien sorprenentment. Escrigué Fuster (“Ensenyar el cul cada dia”): «L’important és “influir” d’alguna manera en un àmbit de lectors. Per “influir” no entenc “adoctrinar”: més aviat, incitar a la reflexió». Tal qual la faena del bon mestre de secundària, que segons Sales  ha de proposar-se d’ influir en l’estudiant i  invitar-lo a pensar.

Antoni Sales ens va traçar un recorregut per moltes de les rutes que podem triar per acostar l’assaig i la figura de Joan Fuster als adolescents, que, als quinze o setze anys, ja són capaços de raonar i discutir amb certa profunditat. Així, una unitat didàctica sobre Fuster  pot menar-nos a reflexionar sobre el gènere de l’assaig, sobre la dinamització cultural, social, lingüística i literària en temps de repressió; sobre l’estil de l’autor; sobre la necessària imbricació de l’objectivitat i la subjectivitat en els escrits del «jo»; sobre l’antidogmatisme, sobre la frescor d’un debat a partir d’un aforisme fusterià… Els joves –afirmà Antoni Sales– són inquiets i plens de dubtes; i ací és on Fuster els pot ajudar a dubtar encara més des de la raó; a fer-los inquiets o, al remat, a inquietar-nos als adults. Cap problema, Fuster afirmaria avui encara: «És un deure dels joves espantar sistemàticament els vells, ni que sigui per evitar que s’adormin del tot».

Antoni Torreño