Un passeig pels camps i bancals de les oliveres mil.lenàries del Maestrat

“Un passeig pels camps i bancals de les oliveres mil.lenàries del Maestrat valència“, article de Lluís Patraix al Blog La paella mecànica de Vilaweb

Organitzat per Esplai Viatges, el club de viatges d’Acció Cultural del País Valencià, dissabte passat ens varem traslladar unes 25 persones des de València al Maestrat valencià per visitar el magnífic patrimoni natural existent a les comarques del nord del País, el de les oliveres mil.lenàries, tan impressionant com desconegut per a la majoria dels valencians.

 

En aplegar allà ens varem trobar davant els nostres ulls, sense cap dubte, amb un dels patrimonis arboris més impressionants que hi ha a la mediterrània occidental.

Més de 5.000 exemplars de majestuoses oliveres es poden veure en bancals ben treballats, uns arbres que segueixen produint un oli extra verge de gran qualitat d’algunes varietats autòctones que ens identifiquen, la principal de les quals es l’olivera farga. Són arbres d’unes mides que per als que vivim a la ciutat se’ns fa difícil de comprendre (…)

El conreu de l’olivera ha segut protagonista indiscutible de l’agricultura mediterrània des de fa moltíssims segles. La seua història ha anat lligada a l’evolució de l’espècie humana a les nostres terres.

Alguns estudiosos diuen que l’olivera es va originar en Palestina uns 4.000 anys abans de Crist. Els fenicis són segurament els que escampen el comerç d’oli i al mateix temps el seu conreu per tot arreu de la nostra mediterrània.

Però és en els romans on veritablement l’oli de l’olivera esdevé un element clau en l’economia de l’época. La dominació de la península ibèrica pels romans fa de l’olivera un pilar clau de l’economia mediterrània. Plinio conta que la fusta d’olivera no es podia utilitzar més que per a ser cremat en el altar dels deus.

En diferents escrits on es relaten les batalles dels romans en Andalusia, ja es fa menció del cultiu de l’olivera.

Els àrabs són els qui posteriorment acabarien millorant el seu conreu amb diferents tècniques d’extracció de l’oli. També a ells els devem l’ús de l’oli tant en medicina com en la cuina. 

Les múltiples cartes de poblament cristià de les nostres terres evidencien que l’olivar i l’oli era un element clau de subsistència de l’època.

En aplegar el nostre bus al poble de la Jana procedents de València, s’ens va ajuntar Ramón Mampel, actualment Secretari general de la Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià, membre de l’Associació “Amics de l’olivera”, i un dels majors experts de tot el País. De la seua mà varem fer el recorregut pels camps i bancals de les majestuoses oliveres.

Ramón ens va explicar que fa uns anys l’Associació va mamprendre una magnífica tasca: la de fer un inventari de les oliveres mil.lenàries del Maestrat valencià.

Fins ara la seua Associació té inventariades unes 4.000  oliveres mil.lenàries censades en divuit municipis, encara que es calcula que el nombre total d’aquests exemplars pot ascendir a 5.000 o 6.000 disseminats per tota aquesta comarca. 
És possiblement el territori amb la major densitat del món d’aquest arbre.

La mida d’alguns d’aquests exemplars arriba a ser de vuit a deu metres de diàmetre. 
El criteri per censar una olivera dins d’aquest catàleg d’arbres monumentals és que ha de tindre una circumferència mínima de 3 metres i mig, mesurat a una alçada aproximada d’un metre i mig de terra. Una olivera que complisca aquest requisit se li suposa una edat superior als mil anys.

La major part dels exemplars s’han trobat als termes municipals de Canet lo Roig, Traiguera i la Jana, que són precisament els indrets què visitarem durant el nostre recorregut.

El patrimoni de la Jana resulta especialment rellevant, a causa de l’elevada concentració d’exemplars en un terme municipal d’únicament 19,5 quilòmetres quadrats. 
A Traiguera ha estat localitzat l’exemplar de major perímetre: 10,2 metres. El 90% de les oliveres milenàriess són de la varietat farga.

Ramón Mampel, excel.lent coneixedor del terreny i de la història associats a aquests monuments arboris, ens va contar durant el recorregut nombroses històries i anècdotes relacionades.

Així per exemple ens va relatar com en el any 1956, desprès d’una forta gelada a l’hivern, l’amo d’una d’aquestes oliveres no va tindre més remei que tallar una de les més velles i grans. Quan va arrancar els arrels de l’arbre, va aparèixer una estranya pedra que va resultar ser una làpida.

La pedra tenia unes paraules escrites en un llatí que desprès va ser datat en uns vint segles. 
Sense adonar-se’n del què era, la va donar a un amic que se la va demanar per a prémer la cansalada dels seus pernils.

Un historiador li va explicar que sota la seua olivera va ser soterrat algun destacat ciutadà de l’Imperi Romà, que havia d’estar de viatge. Són soterraments que apareixen de vegades al llarg de les grans vies romanes, com la Via Augusta què passa per allí, i era costum plantar una olivera als peus de la tomba.

Aquella olivera que va caure per una forta gelada, no era només mil.lenària, sinó que tenia dos mil anys, cosa que ve a provar que no és cap quimera l’edat de molts d’aquests exemplars immensos, monumentals que poblen la comarca del Maestrat, com alguns semblen haver posat en dubte.

Mil.lenàries, bimil.lenàries o multicentenàries simplement, el cas és que els termes municipals de Xert, Traiguera, Canet lo Roig, La Jana, La Salzadella, Cervera i altres més de la comarca estan plens d’abres majestuosos, bellíssims com n’hi ha pocs.

Alguns dels exemplars que varem visitar ens deixaren realment bocabadats pel seu tamany, el seu porte majestuós i per les seues formes retorçades i inversemblants, que formen capriciosos nusos i abasten diversos metres de circumferència, algunes dels quals podeu veure en les fotos adjuntes en el post.

Ramón ens va presentar en el seua finca a Pere Simó, un agricultor què te a La Jana 16 hectàrees d’oliveres amb més de cent d’elles catalogades com a mil.lenàries, i algunes més com a bimil.lenàries amb tota seguretat. 
A Pere li compraven una de les seues oliveres històriques per 24,000 €, però ell hi va renunciar. És un savi pagès que no confon valor amb preu, i per això mai va cometre la niciesa de desprendre’s d’un patrimoni impagable i irrepetible.

Com Pere Simó, fa alguns anys alguns propietaris d’aquest tipus d’oliveres eren temptats per empreses de jardineria o de construcció que els oferien milions de pessetes per un exemplar, fent-se el comprador càrrec de tots els costos d’arrencada, transport i trasplantament fins a una rotonda, un conegut restaurant o un jardí particular. Alguns hi van cedir i hi van a vendre. Almenys s’asseguraven uns ingressos d’un camp que els donava ben poc.

Hui això s’ha frenat per dues raons: perquè aquests arbres estan protegits per llei (l’any 2006 la Generalitat Valenciana va aprobar al Parlament la llei 4/2006, de Patrimoni arbori monumental), i també per convenciment propi dels seus amos. Sense dubte, en aquest canvi d’actitud ha jugat un paper fonamental la tasca de conscienciació desplegada per l’Associació d’Amics de l’Olivera, de la qual Ramon Mampel va ser un gran impulsor.

Però res de tot això hauria arribat al desenvolupament real del projecte si no haguera fructificat la idea més genial: la d’elaborar per separat l’oli d’oliveres mil.lenàries, fer-ho amb la màxima cura, potenciar al màxim la qualitat que ja té intrínsecament, i oferir-lo al públic així, com el que és: una joia gastronòmica exquisida i impagable.

Així va néixer l’oli “Milenario”, en el si de la cooperativa de desenvolupament rural Clot d’en Simó, que agrupa algunes cooperatives de base dels pobles esmentats, i en la qual varem dinar aqueix dia.

I al costat de l’oli i les oliveres han sorgit noves botigues, restaurants, hotels rurals, i set rutes de senderisme que discorren per paratges bellíssims i serpentegen per cercar les fonts, les construccions de pedra seca, les ermites i santuaris (com el de la Mare de Déu de la Font de la Salut de Traiguera, que també varem visitar), la Via Augusta, els camps abancalats i sobretot per admirar els monuments vius que són els vells i fascinants arbres que van plantar ciutadans de la vella Roma.

I així vam passar un magnífic dia, coneixent aquest fascinant patrimoni arbori del Maestrat, què des d’aquest post recomane conèixer a tot aquell que vulga sentir-se sorprès i atret per la màgia d’aquests arbres mil.lenaris.

Patraix, València, a 26 de juny de 2013.