Recuperar el País Valencià, aquest Sant Jordi

El nacionalisme valencià no pot quedar-se satisfet només apartant el PP de les institucions. Cal bastir un projecte de país, especialment ara que el Principat ens marca a tots un camí decidit i potent

Editorial de Vicent Partal a Vilaweb

Ahir Acció Cultural del País Valencià va anunciar que la nit de Sant Jordi, després de la tradicional manifestació commemorativa del 25 d’abril, celebraria un gran festival d’homenatge a la cultura resistent valenciana a la plaça de bous de la ciutat. Serà un acte d’un gran contingut simbòlic. Encara no en sabem els detalls, tot i que si es confirmen els rumors serà una cita històrica. Però, més enllà de qui hi cante o qui hi parle, el simple fet que el nacionalisme recupere la plaça de bous ja és un fet històric que cal celebrar.

La plaça de bous de València va ser l’escenari durant la transició dels grans actes de tots els partits polítics valencians, però sobretot del nacionalisme. Molts tenim gravats a la memòria discursos colpidors de grans prohoms com Joan Fuster, o cançons irrepetibles com el ‘Tio Canya’ d’Al Tall o ‘L’estaca’ cantada per Lluís Llach.

Amb l’arribada del PP al poder, la plaça de bous va ser segrestada. S’hi van prohibir els actes nacionalistes l’any 2001, quan ja s’havia organitzat i preparat tot. I, d’aleshores ençà, durant els quinze anys més durs del règim del PP, no s’hi ha pogut fer res més sinó allò que ells volien. Recuperar la plaça serà recuperar un símbol de la lluita per la dignitat del País Valencià. I això sol ja hauria de ser un argument sòlid perquè la nit del 23 d’abril fos un èxit memorable.

Però hi ha més. Fa prop d’un any que el govern de progrés mana a València. Han canviat moltes coses i la presència destacada de Compromís tant al govern com al parlament, i també al congrés espanyol, ha fet visible com mai el nacionalisme polític valencià. Malgrat això, hi ha la sensació que les reivindicacions bàsiques del nacionalisme valencià han quedat aparcades potser per un excés de prudència. Des del nom del país a la posada en funcionament de Canal 9 i la reciprocitat amb TV3, per dir-ne només dos exemples.

Hi ha una part dels valencians, per això, que sentim la necessitat de fer-nos visibles novament. El nacionalisme va ser la punta de llança indiscutible, al carrer i a les institucions, contra el règim del PP. I ara no pot quedar-se satisfet només apartant el PP de les institucions. Cal bastir un projecte de país, especialment ara que el Principat ens marca a tots un camí decidit i potent. I per a fer-ho cal que tornem a ser visibles, cal que tornen a sonar les nostres cançons, que es tornen a veure les nostres banderes i que es tornen a sentir les nostres paraules.

Crec que Acció Cultural i la resta d’associacions i grups que s’aplegaran a la plaça de Bous el 23 d’abril han entès perfectament la dimensió històrica de l’acte. Serà una bona manera de tornar a començar per a un país, el dels valencians, que ja ha de superar la fase de pura resistència.