Acció Cultural celebra que el poble valencià haja rebutjat l’extremisme

L’entitat entén que els resultats assenyalen també la necessitat de corregir mancances i errors

La Junta Directiva d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV) vol fer pública una primera valoració de les eleccions valencianes del passat 28 d’abril, com una aportació al que entenem que hauria de ser l’acció del nou Govern valencià i l’actuació de la nostra entitat els propers anys.

1.- El poble valencià ha expressat amb claredat el seu interès per la política i el bé públic

ACPV valora molt positivament l’alta participació en la convocatòria electoral de diumenge. Aquesta desmenteix el prejudici del desinterès popular per la política i el bé comú. La participació és sempre un símptoma de maduresa democràtica.

2.- La majoria del poble valencià ha castigat l’extremisme, l’insult i l’amenaça com a formes de fer política

En ple segle XXI, i quasi mig segle després de la transició de la dictadura a la democràcia, la societat valenciana ha evolucionat i, per tant, les velles fórmules de l’irracionalisme i l’anti-il·lustració ja no funcionen, i encara menys si se subratllen amb insults i amenaces constants.

ACPV convida els partits valencians a abandonar l’extremisme, i a defensar el seu model social i polític des de l’acceptació de la racionalitat, la pluralitat i el diàleg; i, per tant, al reconeixement de la unitat de la llengua, l’acceptació que ningú no té l’exclusivitat de la valencianitat, i l’abandó del sectarisme i la persecució de qui pensa diferent. I ho fem sincerament, perquè en les societats democràtiques i madures les veritats científiques, la cultura i la llengua no són sotmeses a la lluita partidista i electoral, sinó que són espais de consens i cohesió social.

3.- El vot de la major part del poble valencià permet que es puga configurar un segon Acord del Botànic

Les eleccions de 2015 es van produir en un context molt favorable a l’opció de canvi (la corrupció i el desprestigi del partit en el Govern van fer que molts dels seus votants o bé s’abstingueren, o bé canviaren d’opció), i per això moltes veus ho interpretaren com un canvi amb els dies comptats. Però el diumenge una gran majoria de les persones que van canviar el seu vot el 2015 van mantenir l’opció de canvi, amb un índex de fidelització diferent segons candidatures i comarques, però notable (tenint en compte el punt de partida de les eleccions anteriors, el 2011).

Tot i que cal insistir en defugir lectures simples, sens dubte en això han tingut a veure algunes millores importants (la fi de la corrupció i la millora de la imatge del poble valencià, les polítiques socials, la fi de l’autoritarisme, la dignificació del valencià, entre d’altres) i la incapacitat de la triple opció de dretes d’oferir un missatge diferenciat i alhora positiu, confós en una cacofonia d’insults i extremismes (aplicar un 155 permanent i inconstitucional a Catalunya, negar la capacitació lingüística de la funció pública, negar subvencions a qui pense diferent, defensar el secessionisme lingüístic, tancar À Punt i suprimir l’AVL…) que han espantat la ciutadania més moderada.

4.- Una gran part de valencians han assenyalat, també, que hi ha coses a corregir

Però és evident que la lectura de les passades eleccions exigeix matisos i, sobretot, defugir qualsevol temptació de triomfalisme. Només cal veure l’estret marge de vots absoluts i, sobretot, la seua distribució territorial i les diferències entre candidatures per a entendre que el canvi electoral de 2015 no s’ha traduit en un canvi social de profunditat.

És en aquest sentit que caldrà analitzar amb més cura els resultats. Avui volem fer una primera aportació, oberta al debat i amb espèrit constructiu, d’algunes de les coses a les quals creiem que cal atendre, si més no en els àmbits que coneixem i treballem:

–Primer, cal atendre a la pròpia base social, que és allò que no es pot perdre si no es vol posar en risc tot. Perquè bona part d’aquesta base social ha votat sense la il·lusió del 2015 i a la defensiva, moguda per la consciència de l’enorme perill que afrontàvem. D’altra banda, ACPV mateix constatem que el primer Botànic no ha complit una part important del programa que implicava refer allò que els anteriors Governs havien desfet o impedit: ni s’ha aixecat la censura a TV3 (incomplint un acord de reciprocitat de les Corts), ni s’ha aprovat la competència lingüística de la funció pública (malgrat l’acord social de desembre de 2016), ni formem part de l’Institut Ramon Llull. Ara és el moment, doncs, que la nova majoria es comprometa a fer-ho, o ens informe que no vol fer-ho, i no jugue més amb les il·lusions de tants de nosaltres.

–Segon, cal donar resposta als problemes centrals de la societat valenciana. El primer de tots és la necessitat d’un finançament just, el retorn del deute històric i la garantia de les inversions territorials i en infraestructures que ens corresponen, i de la seua execució real. En això el Govern tindrà al seu costat la immensa majoria de la societat valenciana. Però cal que estiga disposat, si és necessari, a la confrontació política i social amb el Govern de Madrid, siga del color que siga. O perdrà la credibilitat de la defensa dels drets del poble valencià.

–Tercer, la “nova política” ha de ser, realment, diferent de la “vella”. Per sota de la retòrica, hem vist batalles internes (en tots els partits), una creixent endogàmia partidista, i una dificultat cada vegada més gran per a poder ni tan sols parlar amb els nous responsables institucionals. I no parlem només per ACPV: és una queixa gairebé unànime en l’àmbit associatiu. Una majoria social no es construeix únicament des de la gestió: demana complicitats, interlocucions i connexions socials. I substituir l’endogàmia (que ha matat tants projectes polítics) per l’obertura.

–Quart, necessitem una estratègia positiva i consensuada per a les comarques del sud. Els resultats electorals són, en aquest sentit, inapel·lables.

L’any 2015 ACPV va interpretar el canvi electoral com un resultat ajustat que no es corresponia amb un canvi social de fons, i que per tant podia perillar. Davant el risc d’un retorn al passat, ACPV ha actuat durant una legislatura amb responsabilitat, al cost (molt gran, per a nosaltres) d’acceptar incompliments (com el de TV3, per exemple) i rebre crítiques d’una part de la nostra base social. No es tracta ara de deixar de banda la responsabilitat, perquè sempre posarem el país per davant de nosaltres. Però sí de corregir les mancances i errors que no han permès començar a fer d’aquella majoria electoral una majoria social. Perquè ara tenim una segona oportunitat.