ACPV valora l’Acord Botànic 2 com insuficient en matèria de llengua i cultura

Acció Cultural del País Valencià (ACPV) hem tingut coneixement avui de l’”Acord per un Govern valencià de progrés” o “Acord Botànic2os”, del qual volem fer una primera valoració pel que fa referència als àmbits de llengua i cultura, que són els nostres àmbits de treball.

Durant la passada campanya electoral, vam fer diversos pronunciaments públics en els quals vam resumir en 5 punts les fites que entenem com necessàries en política lingüística i cultural:

• 1. Posar fi a la censura de TV3 imposada pels anteriors governs valencians i executar l’acord de reciprocitat aprovat per les Corts Valencianes l’any 2013 (recordem-ho: amb majoria absoluta del PP).
  

• 2. Posar en valor l’acord d’àmplia base associativa i sindical en favor de la competència lingüística per a l’accés a la funció pública valenciana, presentat el desembre de 2016 (que el primer Botànic no va saber aprofitar), i aprovar la reforma corresponent de la llei.
  

• 3. Concretar l’inici de la col·laboració de la Conselleria de Cultura amb l’Institut Ramon Llull amb l’entrada del Govern en l’esmentat Institut. Es tractava de donar continuïtat a la Declaració de Palma de les Conselleries de Cultura balear, catalana i valenciana.

• 4. Recuperar la Conselleria de Cultura que fins i tot durant els governs del PP havia existit i que el primer Botànic va suprimir (per raons de repartiment de càrrecs i nombre de conselleries, criteri que no ens sembla que és el que hauria de prevaldre a l’hora del disseny d’un Govern). Una Conselleria de Cultura dóna visibilitat, atenció política i dotació pressupostària a una àrea al nostre parer cabdal.

• 5. Aprovar una Llei d’Igualtat Lingüística que vam proposar per primera vegada el març de 2015, que ha estat assumida pels agents socials de l’àmbit de la llengua, i que els reiterats casos de discriminació són dissortadament la millor prova de la seua necessitat.

  
  

Atenent doncs a aquest posicionament previ de la nostra entitat, ACPV constata:

1. L’Acord fet públic no fa cap referència a tres dels punts:
   

1. La fi de la censura de TV3 al País Valencià. Per tant, deduim que el nou Govern valencià i els partits que en formaran part no donarien compliment a un acord de l’òrgan que representa la sobirania del poble valencià, això és, les Corts valencianes.

2. L’entrada del Govern a l’Institut Ramon Llull, no sabem si perquè els partits valoren que no és un instrument útil per a la projecció internacional de la nostra cultura i dels nostres creadors (com sí que ACPV creu), o per altres consideracions extraculturals.

3. La creació d’una Conselleria de Cultura. Segons allò que ha publicat la premsa, sembla que la raó remet a la negociació sobre repartiment d’àrees de gestió i càrrecs entre partits. El resultat, en tot cas, és que la cultura no és considerada pels partits que han signat l’Acord com una matèria valor suficient com per a tenir un departament propi, cosa que contrasta amb la creació de noves conselleries.

2. L’Acord sí que fa referència a 2 dels punts, tots dos inclosos no en un inexistent apartat de cultura i llengua, sinó en un de titulat “Qualitat democràtica i bon govern”:

   1. El punt 8 parla d’una nova Llei de funció pública valenciana que incloga, “l’adquisició de coneixements i habilitats que garantesquen el principi d’igualtat i no discriminació per motius culturals, lingüístics, de gènere o capacitats”. El redactat és un avanç (reconeix implícitament l’existència d’un problema al qual cal donar solució, la discriminació lingüística) però permet una interpretació molt oberta. De fet, no explicita que calga acreditar aquesta competència per a l’accés a la funció pública.

   2. El punt 14 recull la proposta d’una Llei d’Igualtat Lingüística, però alhora limita el seu àmbit d’aplicació explícitament a l’administració pública (per tant, es pot entendre com el suport normatiu al punt anterior). El projecte d’ACPV (que hem presentat en diferents actes públics i que està editat) és una llei per la igualtat en tots els àmbits socials. Una Llei d’Igualtat que es limite només a l’administració no serà una llei d’igualtat plena.

ACPV, doncs, constata la distància entre allò que la nostra entitat va entendre que són els objectius necessaris de política lingüística i cultural i la lletra de l’Acord del Botànic 2. Tot i això, entenem que els 5 punts que vam plantejar ara fa uns mesos continuen essent una necessitat com a instruments d’avanç cap a la igualtat lingüística i la promoció efectiva de la nostra cultura i, conseqüentment, continuarem treballant per a fer-los possible.

Volem també fer palès que el vell anticatalanisme ja no aporta els rèdits electorals que aportava, com han pogut comprovar les candidatures que equivocadament van apostar per algun dels seus caps més visibles. La raó de l’emergència de l’extrema dreta que ha posat en risc la majoria parlamentària actual no té a veure amb la política lingüística o cultural del Botànic, ni tampoc la pèrdua de l’Ajuntament d’Alacant, que cal posar en el balanç d’una gestió no positiva per part del seu primer govern municipal en la legislatura anterior. La societat valenciana ha madurat. Per tant, és hora de fer avanços com els que apuntem, els quals compten a més amb un important suport social.